Hi havia una vegada, en un regne llunyà, un home molt
virtuós que va ser acusat injustament d’haver comès un crim. En realitat ho
havia fet una persona molt influent de la cort i, per això, des del principi,
havia buscat un fals culpable.
Havien de jutjar l'home innocent. Tothom sabia
que tindria molt poques possibilitats de lliurar-se del terrible veredicte: la
forca!
El jutge, que també formava part del complot, intentà, de tota manera, donar
l'aspecte d'un judici just. Per això digué a l'acusat:
-Conec la teva fama d’home just i devot del Senyor,
així doncs deixarem a les teves mans el teu destí. En dos papers diferents
escriuré, culpable i innocent; tu escolliràs un dels paperets i Déu guiarà la teva
mà per decidir el teu destí.
El funcionari, portat per la seva dolenteria,
havia preparat dos papers amb la mateixa paraula: "culpable".
La víctima s'adonava que el sistema preparat era un
parany, una trampa.
No podia fugir.
El jutge digué a l'home:
-Agafi un dels dos papers
Ell respirà, es va quedar en silenci una estona i,
quan la sala començava a impacientar-se, amb un somriure estrany, va agafar un
paper i ràpidament se’l va posar a la boca i tot seguit se’l va empassar.
Amb sorpresa i indignació els presents li
digueren:
-Però, què has fet, desgraciat? com sabrem ara el
veredicte?
- Molt senzill- va respondre l’home- Només cal
que llegiu el paper que queda, i sabrem el que deia el paper que m’he empassat.
Rondinant i amb descontent poc dissimulat, van
haver d'alliberar l'acusat i mai més no tornaren a molestar-lo.
Això ens demostra que per
més difícil que se’ns presenti una situació, no hem de deixar mai de buscar la
sortida ni de lluitar fins a l'últim moment.
