BON NADAL A TOTS!!!

ENS RETROBEM EL DIA 8 DE GENER DE 2020!!

ESFORÇ

El valor de l’esforç en la formació d’una persona és essencial. 

Lluitar per les coses que volem aconseguir, 

és una qualitat molt positiva de les persones 

i que hem de potenciar des de ben petits.

No deixis per demà el que puguis fer avui.

"L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia". Robert Collier

HI ESTÀS D'ACORD?

Poema de Nadal

(...) El camí ens ha portat a Betlem!

Xiscla l’alegria nova!…
Com hem vingut? No ho sabem!
Tampoc sabem si ho mereixem,
però som al davant de la cova!
Hem seguit els pastors dins la nit crua?
Tenim l’ull esgarrinxat
per l’estrella? Tenim l’ànima nua
de tota veritat?…
Ai, no és pas hora de confessió
que escorcolli la sang impia!
És l’hora del xisclet de l’alegria,
o, si voleu, és l’hora del perdó,
de l’oblit de la carn i la cançó
dintre la llum de l’establia;
perquè som criatures mortals,
i si hem caigut tres cops al dia,
i si hem jurat en fals,
encara ens queda al fons del fons
l’entendriment per a aquesta hora;
no estan cremats tots els racons!

Encara hi ha un nervi que riu
i el llavi esquerp es fa més viu
mentre el rampell del mal recula
i enmig la palla flamejant
l’alè del bou i de la mula
humitegen la pell de l’Infant! (...)

Poema de Nadal

J.M. de Sagarra

Perseverança

El terme 'perseverança' significa constància, tenacitat o fermesa. 

Es considera que algú és perseverant quan insisteix amb decisió 

en el compliment d'uns objectius, moltes vegades imposats per un mateix. 

Perseverant és el nen que acaba de construir la seva nau espacial sense deixar-la a mitges 

o l’esportista que supera el seu temps rècord 

o qualsevol persona que s'obstini a arribar a una meta 

sense importar quantes vegades caigui. 'Si caus set vegades, aixeca't vuit'.

En un món caracteritzat per la immediatesa, 

la perseverança sembla haver quedat una mica a l'ombra. 

Volem resultats i els volem ara mateix, 

de manera que quan se'ns planteja un repte més gran o que requereix d'un esforç superior, 

la nostra resposta serà intentar-ho en un primer moment 

però abandonar a la primera adversitat o conformar-nos amb mitges tintes...

Però la raça humana té capacitats extraordinàries 

i s’ha demostrat moltes vegades al llarg de la història 

que quan es lluita amb convicció es pot canviar el món 

i que la vida és una carrera d’obstacles que tots hem de superar. 

Per tant, tornem a posar en valor la perseverança!

“És intentant l’impossible com es realitza el possible” (Henry Barbusse)

Celebrem la vida!

Avui ja sé què regalar-me,
tot allò que no vaig fer per agradar-me.
Ara només vull que em mani el cor.
Sé que he d’escoltar-me i dir-me tot allò que em cal per superar-me.
No penso deixar que res ho espatlli.

No vull fer marxa enrere.
La felicitat m’espera.
No penso preocupar-me.
Ballem sense mesura, curant-nos les ferides.
Cantem a ple pulmó.
Siguem ànimes lliures i celebrem la vida!!

Santa Llúcia

Llúcia de Siracusa, coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa. 

La seva festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià, el solstici d'hivern.

Llúcia és un nom d'origen llatí que significa "llum" o "la que neix amb la primera llum del dia".

No es coneixen moltes coses de la seva biografia, l'únic que se'n sap amb certesa és que va ser una màrtir de Siracusa durant les persecucions de l'emperador Dioclecià el 304 dC. La seva veneració es va escampar fins a Roma, i al segle VI l'Església la va canonitzar.

Santa Llúcia és coneguda de forma destacada per ser patrona de la vista, originant expressions populars com "Que Santa Llúcia et conservi la vista". També és santa patrona dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels camperols, i de molts oficis en els que la vista és un requeriment important com els electricistes, els xòfers, els afiladors, els modistes, els dissenyadors gràfics o els escriptors.

El dia de Santa Llúcia és considerat tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. A la nit de Santa Llúcia solia començar a Barcelona la Fira de Santa Llúcia, per a vendre figures de pessebre, avets o d'altra ornamentació nadalenca.

La Nit de Santa Llúcia també és el nom amb què es coneix la "Festa de les lletres catalanes" que des del 1951 se celebra aquesta nit.

Has estimat?

Al final del camí em preguntaran:

- Has viscut? has estimat?
I jo, sense dir res, obriré el cor vessant de noms...
                                                               Pere Casaldàliga


Estimar és tenir present els altres, fer petits gestos d'amor vers ells...

I tu, voldries ser el seu àngel?

En la nostra vida ens hem trobat amb molts àngels que, en moments de basarda, d’angoixa, de temor, de desesperança, de foscor, de neguit ens han donat la ma, ens han acompanyat, ens han ajudat, han estat al nostre costat. Àngels a qui podem posar rostre i nom, tot i ser discrets i a voltes gaire be invisibles.

El missatge de la Campanya de Nadal de Càritas d’aquest 2019 és “Tots tenim un àngel”

L’àngel de Càritas podem ser tots i cadascun de nosaltres, tothom de bona voluntat que comparteix la missió de Càritas: acompanyar les persones que truquen a les nostres portes buscant una mica d’esperança a la situació que viuen: exclusió, pobresa, injustícia, tristesa o solitud. 

Fes la diferència

Sigues generós, flexible i marca la diferència!

Tercera setmana d'Advent

No es tracta només de migrants, 

sinó de totes les persones, 

del present i del futur de la família humana. 

Els migrants, i especialment aquells més vulnerables, 

ens ajuden a llegir els "signes dels temps":  

Jesús ens convida a alliberar‐nos dels exclusivismes, 

de la indiferència 

i de la cultura del rebuig.  

Ens convida a contribuir, 

cadascú segons la seva pròpia vocació, 

a la construcció d'un món que respongui 

cada vegada més al pla de Déu.

Cura de la Creació

El Papa Francesc diu

“l’Església ha de ser veu profètica 

que ens impulsi a tots a caminar junts 

treballant fraternalment per tal que la cura de la Casa Comú 

sigui una realitat que beneficiï tots els pobles. 

Hi està en joc la vida, la vida del planeta...

La consciència ecològica ens ha de fer denunciar 

l'explotació compulsiva, la destrucció del medi,

ens ha de fer reflexionar sobre els models de consum

i els processos d'educació i sensibilització per a viure

de manera coherent amb la dignitat humana.

Estem cridats a mirar la realitat com un do, 

habitant la Creació no com un lloc per ser explotat 

sinó com la casa que cal protegir”.

Hi estàs d’acord?  Ja ho fem prou això de tenir cura d’aquesta Casa Comuna?

Les espelmes que xiuxiuejaven

Havia una vegada quatre espelmes que cremaven lentament...

La nit era tan silenciosa que es podia sentir el que es deien entre elles. 

La primera espelma va dir: - Jo sóc la llum de la Pau però em sento molt feble, doncs cada vegada hi ha menys pau al món. Crec que m'apagaré...

La flama va anar disminuint i es va apagar.

La segona espelma, que estava molt trista per allò que acabava d'escoltar,

es va expressar d'aquesta manera: - Jo sóc la llum de l'Amor, 

però tampoc tinc forces per romandre encesa, doncs cada vegada hi ha menys amor al món. I dient aquestes paraules l'espelma es va apagar...

La tercera espelma va dir: - Jo sóc la confiança. Des d'ara ja no soc indispensable, ja no serveixo per a res! No conec a gaire gent que encara cregui en Déu... No té sentit, doncs, que  romangui il·luminant més temps...

I a l'acabar de parlar, es va apagar amb un sospir.

De cop i volta va entrar un nen i va veure les tres espelmes apagades.

- Per què esteu apagades? Heu d'estar sempre enceses!

I dient això, el nen va començar a plorar. 

- No ploris, petit; mentre cremi la meva flama, podrem donar vida a les meves germanes, perquè jo sóc l'esperança... però et necessito per tal que brilli de nou 

la pau, l'amor i la confiança.

Ple d'alegria, el nen va agafar l'espelma de 'Esperança 

i amb la seva flama va prendre les altres tres espelmes.

No hi ha foscor, per gran que sigui, 

que una humil espelma no pugui il·luminar. 

2a setmana d'ADVENT

Sensibilitat i creativitat juntes,
versos amb ànima i il·lustracions que ens fan pensar.

Escoltem amb atenció avui el poema 
"PODRIES" de Joana Raspall (1913-2013, escriptora i bibliotecària)
que es va publicar l'any 1998 però continua essent de plena actualitat.
Un poema que ens convida a reflexionar sobre la solidaritat, l'empatia i les desigualtats.

VETLLEU

"Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 

Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut 

a quina hora de la nit havia de venir el lladre, 

hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 

Per això, estigueu a punt també vosaltres, 

perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada."

                                                                                Mt 24, 42-44

El fragment de l'Evangeli 

ens convida a estar atents, 

a no viure adormits o dispersos 

sense adonar-nos de res...

I és que hi ha dues maneres 

d'estar en aquest món: 

a punt o adormits, 

a punt en l'amor i el servei 

o enganxats als béns materials...

Per reflexionar...

Frases que són per llegir-les, rellegir-les, pensar i actuar!

La felicitat

El gran engany de la nostra societat és pensar que la felicitat es pot comprar.

Sabeu què diuen els cubans dels europeus? 

que treballem en coses que no ens agraden

per comprar coses que no necessitem...

Això, és vendre's la vida per buscar la felicitat on ho hi és!

Jo, la felicitat, la resumiria dient que ser feliç és “saber viure sense tenir por”.

Tortell Poltrona (pallasso, creador del Circ Cric i cofundador de Pallassos sense Fronteres)

Pensem-hi!

Cada 25N es celebra el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones.

L'Institut Català de les Dones escriu: 

"Tot i els avenços en matèria d’igualtat de gènere que s’han aconseguit en les darreres dècades gràcies als feminismes i als moviments pels drets humans, 

investigacions recents continuen alertant de la persistència de discriminacions 

i desigualtats de gènere en diferents àmbits de la població jove. 

Les pautes de conducta i de relació entre joves 

continuen reproduint rols i estereotips de gènere, 

i les violències masclistes continuen existint i intoxicant les relacions juvenils..."

Què hi dius tu?

Primera setmana d'Advent

L'Ava i l'Edgar són amics. 

Ella és una nena i ell és un drac 

–amb les seves escates, les seves ales i llengües de foc que li surten del nas– 

i malgrat que l'amistat és capaç de salvar tots els obstacles, 

de vegades les circumstàncies fan que l'Edgar se senti trist i fora de lloc... 

Són els protagonistes de l'anunci nadalenc 

d’uns magatzems britànics, 

que té per eslògan Show them how much you care (Demostra'ls quant t'importen), 

i que ens anima a tenir cura de qui estimem.

FELIÇOS...

Feliços els qui saben callar i escoltar, 

perquè tothom els apreciarà.

Feliços els qui estan atents a la crida dels altres però sense creure's indispensables,

perquè seran sembradors d'alegria.

Feliços vosaltres si sabeu mirar seriosament les coses petites i tranquil·lament les coses serioses, perquè arribareu lluny en la vida.

Feliços vosaltres si sabeu admirar un somriure i oblidar una ganyota,

perquè la vostra ruta serà assolellada.

Feliços vosaltres si sou capaços d'interpretar sempre amb benvolença les actituds dels altres encara que les aparences siguin contràries; passareu per ingenus però la caritat té aquest preu.

Feliços els qui pensen abans d'actuar i preguen abans de pensar,
perquè evitaran moltes bestieses.

Be water, my friend

Buida la teva ment,
no tinguis forma, ni figura
com l'aigua...
Sigues aigua,
Be water my friend!

ESTIMA'T

Aquella noia tenia la impressió que tothom amb qui tractava estava content i feliç, menys ella... 

Un dia va atrevir-se a comentar-ho a la seva professora:

- Per què els meus millors amics i amigues sembla que són feliços i jo no?

- Segurament és que aquestes persones amigues teves han après a veure en tot la part bona i la part positiva.

-I com és que jo no puc veure-ho, això? Com és que em costa tant veure en tot la part bona i positiva?

La professora va mirar-la als ulls amb afecte i li va dir una veritat de la qual estava convençuda:

- Mai no podràs veure fora de tu el que no ets capaç de veure en el teu interior. Et conec una mica, i tu ets una persona amb qualitats, tens coses positives, bones... però no les saps veure, no te les creus. I això fa que no estiguis tan contenta i tan feliç com voldries. Però no t’amoïnis: a tots ens ha passat i ens passa de tant en tant, tots hem d’anar aprenent. Tu també aniràs aprenent.

I va afegir:

- Potser et sonarà estrany, però no és cap bajanada... ESTIMA’T!

Aquella paraula, que en un primer moment li va semblar certament estranya, va ressonar en el seu interior i la va acompanyar durant una bona part del que quedava de dia... I va tornar a casa una mica més contenta.

El voluntariat

Es calcula que aproximadament un 20% de la població de Catalunya viu en situació de pobresa.
El Gran Recapte d'Aliments a Catalunya és una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària; també serveix per donar a conèixer i denunciar la difícil situació que viuen moltes famílies. Una iniciativa que enguany arriba a la desena edició.
I tota aquesta acció és possible gràcies a la col·laboració desinteressada de milers de persones que dediquen part del seu temps per fer de voluntàries.

Alumnes de 3r i 4t d'ESO del col·legi junt amb molts professors són voluntaris ja del Gran Recapte d'Aliments que es durà a terme aquest divendres i dissabte. 

"Potser la nostra acció és només una petita gota d'aigua en l'oceà,

però l'oceà no seria el mateix sense aquesta gota" (Mare Teresa de Calcuta)

Persones iguals

El Petit Taller de Cançons ens diu cantant que ens mereixem tots les mateixes oportunitats davant la societat, siguem nois o noies, petis o grans, d'una classe social o una altra, vinguem del nord, del sud o de mar enllà... 

Escoltem-ho!

Tu tan poca cosa i tan exigent

Un senyor es volia casar. 
Acudí a una agència matrimonial i, un cop a dins, 
es trobà en una sala on hi havia dues portes que tenien, respectivament, un cartell que deia: "boniques" i "lletges". 
Va passar per la porta de les boniques 
i arribà a una nova sala 
on dues portes deien: "amables" i "malhumorades".
Escollí les amables i anà trobant noves estances 
que anunciaven "riques" i "pobres", "llestes" i "tontes"...
Evidentment triava les millors. 
Finalment arribà a una última habitació que tenia un gran mirall. Mentre, atònit, restava sense saber què fer, 
sentí una veu en off que li deia:
- Mira't bé, tu, tan poca cosa i tan exigent!

• Si abans de parlar o d'escriure blasmant a tort i a dret ens miréssim a nosaltres mateixos, probablement deixaríem en pau els altres.
• Potser de vegades no ens agraden els altres perquè ens desagradem nosaltres mateixos.

Reflexionem sobre el voluntariat...

El voluntariat s'inicia amb la participació comunitària; participar activament en les necessitats dels espais on vivim diàriament. Només cal fer una observació activa quan passegem pels carrers del nostre barri, per prendre consciència que totes les peces amb les quals convivim formen part del tot de la comunitat, inclosos nosaltres mateixos. Obrir la mirada per incloure a aquelles persones que conviuen entre nosaltres però que a vegades, no sabem que hi són. El voluntariat doncs és prendre consciència de l'engranatge del qual formem part, observar el que succeeix al nostre voltant i veure què és allò que podem aportar perquè aquest tot que és la nostra comunitat es pugui continuar desenvolupant.

L'acció voluntària esdevé un gest desinteressat i altruista cap als altres que influeix en el creixement personal dels voluntaris/àries que el duen a terme.

Gràcies a aquestes petites accions voluntàries, el món cada cop s'ensorra menys i evoluciona més.

Age quod agis

Com és que quan vas pel carrer 
portes les orelles connectades 

i mentre camines 
escoltes la música de sempre? 

Ni tens el gust de caminar,

ni et pots deixar portar pel que escoltes, 

i sempre fas dues o tres coses alhora...

Senyor, avui faré una cosa i després l'altra,
no vull fugir del moment que toca... 
si camino, doncs, camino i prou,  
si llegeixo, doncs, llegeixo i prou,
si escolto, doncs, escolto i prou...

Ja ho deien els mestres antics: AGE QUOD AGIS,  “fes el que fas”.

El cèrvol

“Vet aquí que un jove cérvol estava bevent aigua en una font, 

i en l'aigua, com en un mirall, veia la seva imatge reflectida, 

i estava tot cofoi contemplant-la. 

La part del seu cos de la qual estava més satisfet eren les banyes, 

grans i boniques, que feien molt bella la seva figura. 

Però no li agradaven gens les seves cames, 

que les trobava massa primes i massa llargues. 

Mentre estava encantat mirant la seva imatge, 

va sentir la veu d'un caçador i els crits dels seus gossos. 

Com que va notar que ja estaven a prop, i fent ús de la rapidesa de les seves cames, 

va fugir corrents i es va poder escapar dels seus enemics. 

Però quan va entrar en el bosc 

la mala sort va fer que se li enganxessin les banyes en unes branques, 

de manera que va quedar atrapat, sense poder-se moure. 

I estant així, immòbil, va poder ser fàcilment agafat pel caçador. 

Aleshores el cérvol va canviar d'opinió sobre la seva figura: 

el que abans més li agradava (les banyes) ara ho trobava inútil i perjudicial; 

i el que abans el deixava menys satisfet (les cames) 

ara ho veia com la cosa més valuosa i útil”.

Moltes vegades ens podem enganyar 

en l'apreciació que tenim 

sobre el nostre cos i el nostre aspecte. 

Atenció amb no “obsessionar-nos” 

perquè no “ens agradem”. 

Hem d'aprendre a valorar-nos com som 

i a estimar-nos.

Jo sóc el CAMÍ, la VERITAT i la VIDA

Tomàs li pregunta:

-Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

 Jesús li respon:

-Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 

Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. 

I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.

                                                             Jn 14, 5-7

L'EXCUSITITS

Heu sentit a parlar mai de l'EXCUSITIS? És una malaltia endèmica
que s'agreuja si no és atacada a temps.
Si no s'eradica, acaba causant dues malalties
encara més greus: la DESMORALITIS i la FRACASITIS.

L'EXCUSITIS es manifesta per mitjà d'aguts atacs d'excuses assortides.
Les excuses són les mentides amb les quals volem convèncer-nos a
nosaltres mateixos per no fer alguna cosa
o per evadir les nostres responsabilitats davant la vida.

Les típiques frases d'aquesta malaltia són:
- "És que no tinc temps..."
- "És que em manca capacitat..."
- "És que tinc mala sort..."
- "És que no ho sé fer..."
- "És que..."

La pròxima vegada que vulguis utilitzar
una excusa d'aquestes,
abans pregunta't... A qui vull enganyar?

(Text extret del llibre:  Pren-te temps)

VUIT regals que no valen ni un euro! (Part 2)

5) El regal d'un COMPLIMENT. Un simple i sincer "El menjar està molt bo" o "Has fet una bona feina", poden fer que sigui un dia molt especial.

6) El regal del FAVOR. Cada dia procura fer un favor a algú.

7) El regal de la SOLEDAT. Hi ha moments que no hi ha res millor que estar sol. Sigues sensible a aquests moments i dóna aquest regal o sol·licita'l dels altres.

8) El regal de la DISPOSICIÓ a L'AGRAÏMENT. La manera més fàcil de fer sentir bé a la gent és dir-li coses que no són difícils de dir, com "Bon dia!", "Moltes gràcies!", ...


(Text de Ramon M. Serchs)

VUIT regals que no valen ni un euro! (Part 1)

1) El regal d'ESCOLTAR, però... realment escoltar! Sense interrompre, badallar o criticar. Només escoltar...

2) El regal de l'AFECTE. Ser generós amb petons, abraçades, encaixades de mans,, copets a l'espatlla. aquestes petites accions demostren l'afecte a les persones de l'entorn.

3) El regal del SOMRIURE. Els seus beneficis són impressionants!

4) El regal d'una NOTA ESCRITA. Per exemple, u simple "gràcies per ajudar-me". Un detall com aquest pot ser recordat durant tota la vida i, potser fins i tot, canviar-la.

Acostuma't!

Acostuma't a gaudir de la companyia de cada persona

i a valorar la seva aportació.

Acostuma't a veure el millor de les altres persones.

Acostuma't a deixar petjades d'amor en altres vides.

Acostuma't a respectar les diferències.

Acostuma't a ser-te fidel a tu mateixa,

acostuma't a viure i a deixar viure als altres en pau i harmonia!

TU ETS LA LLUM

Jesús els tornà a adreçar la paraula i els digué:

-Jo sóc la llum del món.

El qui em segueix no caminarà a les fosques,

sinó que tindrà la llum de la vida.

                       
                                                   Jn 8,12

Jesús és la llum del món que ens guia pel bon camí.
Un camí en el que ens convida a fer bones accions,
a estimar als altres, a valorar-nos a nosaltres mateixos
i a sentir-nos estimats per Déu.
Un camí en el que ens convida a ser LLUM per als altres...

Ensenya'ns a estimar!

Cada nou dia és una nova oportunitat

per a ser millors,

per aprendre més,

per a conèixer altres persones

i per a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.

Ensenya’ns avui, Jesús, a ser més generosos,

a no riure’ns de ningú, a saber perdonar de debò.

I, sobretot, ensenya’ns a estimar com tu!

Les dues muntanyes

En una terra deshabitada hi havia dues muntanyes que s'alçaven al bell mig d'una gran plana.

Una, era molt alta. Estava formada per unes roques grises, quasi blanques, que brillaven des que sortia el sol fins que s'amagava. Des del cim d'aquesta muntanya es podia contemplar per tots costats una gran extensió de terra.

L'altra era més petita. No tenia roques que brillaven, ni es podia veure gran cosa des del seu cim. L'única cosa que podia oferir era el color vermell de la seva argila i el verd de les herbes salvatges.

Un dia, la muntanya gran va pensar: "Jo sí que en soc, de bonica! En canvi aquesta  altra muntanya, tan baixa i tan lletja... No m'agradaria gens ésser com ella...”

La petita també feia els seus pensaments, i deia: "Per què dec servir jo? Soc baixa, no tinc ni un punt que brilli... només quatre herbes que prou feina tenen per a créixer.”

Ah! però..., sabeu que va passar? 

Doncs, que un dia varen arribar per aquelles terres uns nois i noies forasters, 

carregats amb motxilles i tendes, buscant un lloc per acampar.

En veure aquelles muntanyes, van pujar primer a la més alta. 

Tots quedaren sorpresos de la seva bellesa i van decidir quedar-se al seu cim. 

Ah renoi! S'adonaren de sobte, que tot era pedra i no hi havia 

ni un sol lloc per a poder clavar la tenda...

Ben desenganyats van baixar cap a la petita, encara que no els agradés tant.

No sabeu pas l'alegria que van tenir quan van veure 

que allà sí que la tenda es clavava fàcilment.

Van passar uns dies, i com que hi estaven tan bé, 

decidiren quedar-s'hi una bona temporada.

Llavors començaren a plantar-hi verdures, arbres, flors i una gran figuera.

Aquella muntanya que pensava que no servia per a res, 

va convertir-se en un lloc meravellós, on la vida era agradable i acollidora. 

Mentre que la muntanya gran es va haver de quedar tota la vida igual, com al principi.

La taca negra

Una vegada una mestra va voler donar als seus alumnes una ensenyança
de les que no es troben als llibres.
Va fer una taca de tinta en un full blanc de paper.
Va reclamar l'atenció dels alumnes
i els va preguntar:
- Què hi veieu aquí?
- Una taca negra! - van respondre tots els alumnes a la vegada.
I la mestra va replicar:
- Us heu fixat tots en la taca negra, que és petita,
i ningú ha vist el gran foli blanc que és molt més gran...

Reflexions

Estàs a punt?

Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres

i fer memòria de tot el que els altres han fet per a tu?

Estàs a punt per no fer cas d'allò que el món et deu

i pensar en tot allò altre que tu deus al món?

Estàs a punt de veure que el teu germà és tan real com tu,

i esforçar-te per anar més enllà del seu rostre i arribar-li al cor?

Estàs a punt per reconèixer que l'única raó noble de la teva existència

no és treure profit o avantatges de la vida,

sinó allò que ets capaç de donar a la vida?

Estàs a punt per donar, per donar-te?

Estàs a punt per tancar el teu llibre d'insults contra el món

i buscar al teu voltant, molt a la vora teu,

un lloc on puguis sembrar unes quantes llavors de felicitat?

Frases per a començar un nou dia

Tothom pot aportar alguna cosa en aquest món. 

Per això, és important que cada dia et llevis amb ganes de fer-ho.

Avui és un dia nou i, 

fins i tot si vas errar ahir, 

ho pots solucionar avui. 

Ara és un moment perfecte per a totes les coses. 

Vinga, amunt, desperta i gaudeix del moment!

Setmana del DOMUND

Ni esclau ni amo
de les coses d'aquest món,
tu ets cridat a compartir amb els altres
allò que has rebut gratuïtament!

Déu que té cura de les coses d'aquest món,
també té cura de tu...
Comporta't tu també així
de cara al teu germà!

(Text extret del llibre "La terra, Ell l'ha donada als fills d'Adam"
d'Isabel Correig, missionera a la RDCongo)

Setmana del DOMUND

Com les fulles al corrent de l'aigua

segueixen el ritme fluvial...

simplement, sense rigidesa,

sense temença...

Acull la vida

sense rigidesa,

i recomença cada dia...

Cada situació és diferent;

cal, doncs, estrenar un pas nou,

una nova dansa!

No t'aturis a cada pas 

per considerar el pas anterior,

per mirar-te a tu mateix...

Aturar-se

seria tant com tallar el curs de l'aigua,

el corrent de la vida...

(Extret del llibre: La Terra, Ell l'ha donada als fills d'Adam

d'Isabel Correig, missionera a la RDCongo, i Nkiere Kena)

SETMANA DEL DOMUND

Aquest proper diumenge es celebra el DOMUND,
una jornada per a donar a conèixer l'activitat missionera,
per pregar per tants homes i dones de fe
que, per amor a Déu,
entreguen la vida al servei de la humanitat,
i per col·laborar amb ells fent aportacions.

Confia, arrisca't

Quantes cançons escoltem que amb el seu missatge 

ens són com una bona pregària!

Comencem doncs la setmana escoltant atentament aquest "Confia, arrisca't..."

Per a reflexionar

La violència crea més problemes 
que no pas resol.
Martin Luther King

Mai comencis una baralla, 
però acaba-la sempre.
John Sheridan

Estar en pau amb un mateix 
és el mitjà més segur 
de començar a estar-ho amb els altres.
Fray Luís de León