Jo amb tu, tu amb mi... junts

 

Dijous de CORPUS

Avui és la festa litúrgica del "Corpus Christi"

Una festa catòlica que venera l'eucaristia.

És una festa que sorgeix en l'Edat Mitjana, 

i que en molts pobles i ciutats es continua celebrant amb catifes de flors

i enramades per allí on passa la processó.

També amb els elements festius i bestiari.

I, fins i tot, a Barcelona i Tarragona es pot

veure "l'ou com balla" al claustre de les seves catedrals.

La tradició també es gastronómica,

menjant per aquesta diada "coca de cireres".

LA SAVIESA DELS CONTES

Un santó místic tenia una cita amb Déu.

Pel camí, es va trobar amb un altre místic que estava meditant amb molta serietat. 

El santó, interrompent els mantres de l'altre, li va proposar:

- Vaig a veure a la divinitat, vols que li parli de tu?  

- Pregunta-li quantes vegades hauré de reencarnar-me 

abans de trobar l'alliberament - va dir el místic-. He viscut ja tres vides!

 

Més lluny, el santó es va creuar amb un segon místic que dansava en ple èxtasi.

Li va fer la mateixa proposta. El místic, totalment absorbit per la seva dansa, 

va ignorar al santó. Aquest, li va suggerir que li preguntaria

a la divinitat quantes reencarnacions 

li quedaven per viure. El místic, es va girar i  somrigué.

 

Al seu retorn, algun temps més tard, 

el santó es va creuar de nou amb el místic dansaire. Li va dir:

- La divinitat m'ha parlat. Encara et queden tantes vides

per viure com fulles hi en l'arbre que tens al teu costat.

- Quina meravella! - va exclamar -. Només això! 

Quan penso en el nombre d'arbres que hi ha al bosc 

i en el nombre de boscos que hi ha a tota la terra, 

això suposa milers de milions de fulles. Quina sort la meva!

 

Més tard, el santó es va tornar a trobar amb el primer místic. 

Es va acostar a ell i li va dir:

- La divinitat m'ha dit que et queden tres vides abans d'arribar a l'alliberament.

En sentir aquestes paraules, el místic va caure en el desànim:

- És que no s’acabarà mai això? - va exclamar desesperat.

 

 

REFLEXIONA: 

La realitat tindrà un color o un altre segons com nosaltres vulguem percebre-la. 

Les nostres percepcions determinen la manera com nosaltres 

ens relacionem amb els altres i amb el món.

UNA CAMINADA ÚNICA

Pujar a les altes muntanyes requereix preparació.

No és cap passejada fàcil sortir a la matinada del refugi

de la Reclusa i fer les cinc hores que el separen

del cim més alt del Pirineu.

Doncs la vida és un CAMINADA ÚNICA.

Una avnetura irrepetible.

No es pot improvisar.

Ens és del tot indispensable un bagatge curull de provisions:

coneixements, voluntat, fermesa de propòsits...

La nevera

En aquest curt segur que podeu trobar-hi diferents valors:

potser l'amistat, l'afecte, el reciclatge, la consciència del consum...

i, fins i tot, hi podreu veure com els malentesos són molt comuns 

però tenen una solució ràpida i fàcil, la comunicació.