DIA MUNDIAL DE LA POESIA

El 21 de març se celebra el dia mundial de la poesia.

Avui comencem el dia amb un poeta valencià Vicent Andrés Estellés, 

que enguany se celebren 100 anys del seu naixement.

La poesia "M'he estimat molt la vida".

"M’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                    aquest pètal
                                         allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
                      aquell melic,
com la primera dent d’un infant."

CADA ROSTRE ÉS UN MIRACLE

Un infant de pell negra, d’ulls negres, de cabells arrissats o encrespats, és un infant. Un infant de pell rosada, d’ulls blaus, de cabells rossos o llisos, és un infant.

L’un i l’altre, fan el mateix somriure quan una mà els acarona, quan se’ls mira amb amor i amb tendresa se’ls parla.

Vessaran les mateixes llàgrimes si se’ls contraria, si se’ls fa mal…
No hi ha dos rostres absolutament idèntics.

Cada rostre és un miracle, perquè és únic.
Dos rostres poden assemblar-se, però mai no seran completament iguals.

La vida, justament, és aquell miracle, aquell moviment permanent i canviant, que mai no reprodueix el mateix rostre.

Viure conjuntament és una aventura on el fet d’estimar, l’amistat, és una bella trobada amb allò que sempre és diferent de tu i que t’enriqueix.

 

Senyor,
estem en un país
en que no tot va bé.
Cadascú pensa només en ell.
La gent només pensa a fer diners.
No es respecta prou la natura.
Hi ha gent que viu miserablement,
i d'altres que viuen en grans palaus.
Senyor, tampoc no sempre
es respecten prou les llibertats.
Us demanem que ens ajudeu
a respectar els altres;
a estimar la natura,
perquè així puguem construir
un país una mica més de tots,
i en el qual tots puguem viure
d'una manera més igual.       

L'evangeli del dia

“Els escribes i fariseus portaren  una dona sorpresa en adulteri, i la posen al mig, i li diuen a Jesús: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en adulteri. I, en la Llei, Moisès ens manà d’apedregar-les. Tu què hi dius?».

Jesús els digué: «Qui de vosaltres estigui sense pecat, que tiri la primera pedra». I ajupint-se novament, escrivia a terra. Ells, sentint això, anaven sortint un després de l’altre començant pels més vells; i quedà ell sol i la dona, dempeus, al mig. I posant-se dret, li digué Jesús: «Dona, on són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella digué: «Ningú, Senyor». I li digué Jesús: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i ja no pequis més».” Jn 8, 1-11

 Déu és Amor, i Amor que perdona, Amor que es compadeix de les nostres flaqueses, Amor que salva.  Déu perdona i això porta una exigència, un compromís per part nostra: “Vés i no pequis més!”.

ET SEGUIRÉ

 

LA SENYORA MANDRA

Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig.

A l'hora de llevar-me, em fa romandre en el llit;

comença la feina de tot el dia i no em mouria d'una cadira.

La mare em diu: para la taula! Però jo agafo un conte i em poso a llegir.

A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.

Quants cops no faig les coses que hauria de fer?

Quants cops dono excuses per no fer les coses?

Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monoto­nia.

Per què fer el que em doni la gana?

Per què fer la mandra?

No trobava el sentit a les coses.

Perquè, sense adonar-me'n, la Senyora Mandra,

m'havia fet tancar les portes a la meva amiga ALEGRIA.

PARENOSTRE

 

EL LLENYATAIRE

Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una dura jornada de feina. En creuar un pont que travessava el riu li caigué la destral a l’aigua.

L’home es va lamentar tristament:

– Oh! I com m’ho faré per guanyar-me el pa jo ara, sense destral?

Però tot d’una, d’entre les aigües – oh!, sorpresa! – en va sorgir una bella nimfa i li va dir:

– Espera, bon home, que jo et tornaré la destral.

La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res en tornà a sortir amb una destral d’or massís a les mans.

– Que potser és aquesta la teva destral? – Va preguntar la nimfa.

– No, no és aquesta, la meva destral no és daurada – va contestar el llenyataire.

Així la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de plata.

– I aquesta? Que potser és aquesta la teva destral? – va tornar a preguntar la nimfa.

– No, aquesta tampoc no és la meva. La meva no era ni d’or ni de plata – va respondre l’entristit llenyataire.

I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. En sortir duia a les mans una destral d’acer.

– Oh! gràcies! gràcies!, aquesta sí que és la meva!

– Però com que ets tan honrat jo et regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi.

ACTES SENZILLS DE CARITAT (III)

11. Corregir amb amor, no callar per por.

12. Tenir bons detalls amb els què estan a prop teu.

13. Netejar el que faig servir a casa.

14. Ajudar als altres a superar obstacles.

15. Trucar per telèfon a la família.

ACTES SENZILLS DE CARITAT (II)

7. Aixecar els ànims d'algú.

8. Celebrar els èxits o les qualitats d'un altre.

9. Seleccionar el que no fas servir i regalar-ho a qui ho necessiti.

10. Ajudar quan es necessiti perquè un altre descansi.

ACTES SENZILLS DE CARITAT

1- Somriu i saluda (sempre i arreu).

2- Dona les gràcies (encara que no hagis de fer-ho).

3- Recorda als altres quant els estimes.

4- Saluda amb alegria les persones que veus diàriament.

5- Escolta la història de l'altre, sense prejudicis, amb amor.

6- Atura't per ajudar. Estigues atent a qui et necessita.

Aquesta QUARESMA...

Dejuna de preocupacions i omple't de confiança en Déu

Dejuna de queixar-te. Omple't de les coses senzilles de la vida.

Dejuna de pressions i omple't d'oració.

Dejuna de tristeses i amargor i omple't el cor d'alegria.

Dejuna d'egoisme i omple't de compassió pels altres.

Dejuna de falta de perdó i omple't d'actituds de reconciliación.

Dejuna de paraules i omple't de silenci i d'escoltar els altres.

Si tots intentem aquest dejuni, el quotidià s'omplirà de PAU, CONFIANÇA, ALEGRIA I VIDA.

(paraules del Papa Francesc en la Quaresma de 2016)