"És el temps que has passat amb la rosa, el que la fa tan important..." El Petit Príncep

divendres, 30 de setembre del 2016

La Pau

Que la Pau sigui amb vosaltres! 
Així comencen les nostres celebracions, 
i acaben dient: Aneu-vos en Pau! 
I entre mig: la Pau us deixo, la Pau us dono, doneu-vos la Pau. 
Els àngels al veure als pastors els van dir: “a la terra pau als homes que ell estima” (Lc 2,14). 

Hi ha tantes coses que ens uneixen però que no som capaços de veure!
La Pau la construirem no a partir de les nostres diferències,
sinó reconeixent allò que ens diferencia, 
trobant allò que ens uneix. 
I per poder-ho trobar i descobrir ens cal fer camí junts, 
però un camí volgut per tots i amb l’esperit i la il·lusió de la Pau.






dimecres, 28 de setembre del 2016

DUES PEDRES


Fa molts anys, quan una persona que devia diners podia anar a la presó, un botiguer de Londres va tenir la desgràcia d’acumular un deute enorme, que no podia pagar. Al prestador, que era vell i lleig, li agradava la bonica i jove filla del botiguer, de manera que li va proposar un tracte: cancel·laria el deute a canvi de poder-se casar amb la noia.

Tant el botiguer com la filla es van sentir horroritzats davant d’aquesta proposició, però sabien que no tenien altra remei que acceptar-la. Aleshores el prestador va suggerir de deixar en mans de la sort la decisió. Va dir que posaria una pedra negra i una de blanca en un sac buit, i que després la noia havia d’agafar una de les pedres. Si treia la pedra negra, es casaria amb el prestador i el deute del pare quedaria cancel·lat. Si treia la blanca, es podia quedar amb el seu pare i també els hi perdonarien el deute. Però si es negava a agafar cap de les pedres, el seu pare aniria a la presó, i ella es quedaria sola, sense sostre i passant gana.



El botiguer va acceptar a contracor. Els tres passejaven per un jardí amb el terra tot ple de pedretes. Mentre parlaven, el prestador es va ajupir per recollir les dues pedres, però la noia, amb la vista afuada per la por, es va adonar de què l’home havia agafat, i ficat a dintre el sac, dues pedres negres!!! De seguida, el vell va demanar a la noia que tragués una de les pedres, la que decidiria el seu destí i el del seu pare.

La noia del conte va ficar la mà dins la bossa i va treure una pedra. Sense arribar-la a mirar, la va deixar caure al terra, on es va perdre entre totes les altres.
– Que ‘torpe’ que sóc! –va dir– però no hi fa res, perquè si mireu dins la bossa sabreu quina pedra he agafat pel color de la que queda.

Com que la pedra que quedava dins el sac era la negra, es va suposar que ella havia agafat la blanca, i el prestador no es va atrevir a admetre la seva trampa. Així la filla es va quedar a viure amb el seu pare, i el deute va ser perdonat.


Conclusió: no et donis per vençut davant d’un problema, perquè tots els problemes tenen una solució; només cal buscar-la. Fes servir la imaginació.

dimarts, 27 de setembre del 2016

El conte de l'eriçó

Durant l'Edat de Gel, molts animals van morir a causa del fred. 
Els eriçons adonant-se de la situació, van decidir unir-se en grups. 
D'aquesta manera s'abrigarien i protegirien entre si, 
però les espines de cada un ferien als companys més propers, 
els qui just oferien més calor. 
Per tant, van decidir allunyar-se els uns dels altres però llavors van començar a morir congelats. 
Així que van haver de fer una elecció: o acceptaven les espines dels seus companys o desapareixien de la Terra. 

Amb saviesa, van decidir tornar a estar junts. 
D'aquesta manera van aprendre a conviure 
amb les petites ferides que la relació amb els altres poden ocasionar, 
ja que el més important és la calor de l'altre. I així van poder sobreviure. 

La millor relació no és aquella que uneix a persones perfectes, sinó aquella en què cada individu aprèn a viure amb els defectes dels altres i admirar les seves qualitats.






dilluns, 26 de setembre del 2016

Ajuda'm a mirar

"Diego no conocía la mar. El padre, Santiago Kovadloff, lo llevó a descubrirla.
Viajaron al sur.
Ella, la mar, estaba más allá de los altos médanos, esperando.
Cuando el niño y su padre alcanzaron por fin aquellas cumbres de arena, después de mucho caminar, la mar estalló ante sus ojos. Y fue tanta la inmensidad de la mar, y tanto su fulgor, que el niño quedó mudo de hermosura.
Y cuando por fin consiguió hablar, temblando, tartamudeando, pidió a su padre:
¡Ayúdame a mirar!"

Eduardo Galeano, El libro de los abrazos



dimecres, 21 de setembre del 2016

Felicitat

La felicitat és interior, no exterior; 
per tant, no depèn del que tenim sino del que som. 
Henry Van Dike (escriptor nord-americà)

Felicitat no és fer el que un vol, 
és estimar el que un fa
Jean Paul Sartre (filòsof francès)


dimarts, 20 de setembre del 2016

Tu tens la clau

Només et falta una cosa
Però ets massa ric per fer-ho
El tresor més gran el tens amagat
Sota el forrellat del teu cor.

Comprenc la teva tristesa
Sé que cerques la felicitat
Seràs feliç si per mi treballes
Malgrat qualsevol dificultat

Obre el cor i descobreix-te
res no t'ha de fer cap por
Que sóc a la porta i truco
I només tu tens la clau.
                                                                            
Camino sempre al teu costat
Potser te n’has adonat
Vull obrir-te el cor perquè comprenguis
El sentit de tot plegat

Amb el servei i la constància
Tot serà molt més senzill
Descobrint l’Amor que mai no passa
I acceptant el compromís.

Obre el cor i descobreix-te
res no t'ha de fer cap por
Que sóc a la porta i truco
I només tu tens la clau.




dilluns, 19 de setembre del 2016

Coratge!

Doneu-nos, Senyor, el coratge d’enfrontar-nos cada dia
a les dificultats que van sorgint en les relacions humanes. 
Doneu-nos el coratge de conèixer-nos millor, i valorar-nos més. 
Doneu-nos el coratge de creure que és molt més el que ens uneix que el que ens separa. 

Doneu-nos el coratge de creure que val la pena tot allò que ens fa estimar-nos cada dia més. 


divendres, 16 de setembre del 2016

Pensaments


Pensaments de Nelson Mandela, líder emblemàtic de la lluita contra l'apartheid i, president de la República de Sud-Àfrica del 1994 al 1999:


  • Ningú neix odiant l'altre pel color de la seva pell, la seva procedència o la seva religió. La gent aprèn a odiar i, si aprèn a odiar, també pot aprendre a estimar.
  • Un home valent no és aquell que no té por, sinó el que s'hi sobreposa.
  • El perdó allibera l'ànima, elimina la por. Per això és una eina tan poderosa.



dijous, 15 de setembre del 2016

Pensaments

No t'aixequis al matí esperant que avui sigui un bon dia,
aixeca't sabent que depèn de tu fer que avui sigui un gran dia!




























MOLT BON DIA A TOTS!

dimecres, 14 de setembre del 2016

Tots tenim la clau a dins

Tot el que pot anar del dret
també pot anar del revés
i això és el que he après.
Que ensenyant també s’aprèn
i aprenent jo he ensenyat.
I així tots creixem.
Ahhhh, i mai pararem!
Que per poder tenir un bosc
hem d’haver plantat llavors.
Això és el que he après.
Tots tenim la clau a dins
per poder obrir molts camins
vespres i matins.