Nadal és el començament de l’anunci de la Bona Nova,
de l’anunci que la pau entre els homes és
possible,
que la justícia i la llibertat, l’alegria i
l’amor poden ser una realitat.
Nadal és l’anunci que Déu se’ns dona del tot
amb generositat, gratuïtament.
El dia de Nadal celebrem que “una llum il·lumina en la fosca”.
La nostra llum és Jesús. El dia de Nadal celebrem
el dia en què aquesta llum va començar a
brillar.
MOLT BON NADAL A TOTHOM!
Als 40 anys, en Franz
Kafka (1883-1924), que mai no es va casar ni va tenir fills, passejava per un
parc de Berlín quan va veure una nena que plorava perquè havia perdut la seva
nina preferida... Ell la va ajudar a buscar-la però sense èxit, i li va dir que
l'endemà la seguirien buscant.
L'endemà, quan encara
no havien trobat la nina, Kafka va donar a la nena una carta «escrita» per la
nina que deia «Si us plau, no ploris. He fet un viatge per veure món.
T'escriuré les meves aventures».
Així va començar una
història que va continuar amb cada trobada. Durant les seves reunions, Kafka llegia
les cartes de la nina que relataven aventures i converses que la nena trobava
adorables. Finalment, Kafka va portar la nina (en va comprar una) dient-li que
havia tornat a Berlín.
«No s'assembla gens a
la meva nina!», va dir la nena.
Kafka li va entregar
una altra carta en la que la nina escrivia: «Els meus viatges m'han canviat».
La nena va abraçar la nova nina i amb molta alegria la va portar cap a casa.
No es va tornar a
trobar amb Kafka. I un any després Kafka va morir.
Molts anys després, la
nena ja adulta va trobar una carta dins la nina. A la minúscula carta signada
per Kafka hi havia escrit:
“Tot allò que estimes
ho perdràs amb el temps, però al final, l'amor tornarà d’una manera diferent”.
Pare nostre, que esteu en el cel
sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre Regne
faci's la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, al dia d'avui;
i perdoneu les nostres culpes
així com nosaltes perdonem
els nostres deutors;
i no permeteu
que nosaltres caiguem a la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Al final del camí em preguntaran:
-Has estimat?
I jo sense dir res obriré el cor vessant de noms...
(Pere CAsaldàliga)
Estimar és tenir present els altres, fer gestos d'amor vers ells...
Santa Llúcia, originària de la població siciliana de Siracusa,
és patrona dels oculistes i d'un reguitzell d'oficis que només
es poden fer tenint molt bona vista (puntaires, modistes, informàtics, escriptors...)
Una expressió molt popular en català "Que santa Llúcia et conservi la vista!",
es diu quan algú no troba alguna cosa que té davant el nas.
Llúcia, és un nom que prové del llatí i vol dir "camí de llum".
Solidaritat és sinònim de suport, ajuda, protecció...
Quan dues o més persones s'uneixen
i col·laboren per aconseguir un fi comú es parla de solidaritat.
La solidaritat permet ressistir i superar
les adversitats que es presenten a la vida...
La persona solidària no és indiferent,
no és egoista davant els altres.
La polèmica acompanya aquest Mundial des del moment en què Qatar es va imposar a la resta de candidatures per organitzar-lo. Competia amb Austràlia, Corea del Sud i els EUA, i sempre s’ha dit que els diners van fer decantar els vots decisius a favor de Qatar.
A més, aquest Mundial no es podia celebrar a l’estiu, com
els anteriors, perquè les altes temperatures del país ho fan impossible, i es
va programar, per primera vegada, en un moment en què els campionats de lliga
nacionals i altres de continentals, com la Champions, es troben en plena
competició, i per tant s’han hagut d’interrompre. Tot i fer-se ben entrada la
tardor, els estadis s’han hagut d’equipar amb aire condicionat igualment. El
pressupost total de l’organització del campionat ha estat extraordinari, d’uns
200.000 milions d’euros.
Qatar, a més, és una monarquia absoluta, no és un estat democràtic, i no respecta els drets humans de tots els ciutadans com ho fan els països democràtics. Inevitablement, doncs, la polèmica està servida... (Font:“lagalera.cat”)
T’has informat sobre Qatar? Saps perquè és tan ric? Saps
quin percentatge de la població d’aquest petit estat gaudeix dels privilegis
complets de la ciutadania?
Et convidem aquesta setmana a fer recerca i informar-te perquè
puguis formar-te la teva pròpia opinió al respecte...
Si tens il·lusió per fer grans coses, omple el temps que ràpid vola;
Si vols viure amb alegria, esforça el teu cor per allunyar
la mandra;
Si busques el més gran tresor, guanya't l'amistat dels teus
amics;
Si admires la bondat i la bellesa, conquereix-les sent noble
i sincer;
Si t'engresca l'aventura de ser gran i important, aprèn a
créixer en l'ànima!
La música és quelcom que atreu moltíssimes persones,
per molts motius, però principalment perquè ens genera emocions
i sensacions que solament ella és capaç d'aconseguir.
Avui és el dia de Santa Cecília, patrona dels músics.
Aquesta màrtir romana convertida al cristianisme,
va ser filla d'una família noble i, per tant,
és probable que Cecília rebés ensenyaments musicals.
Però el fet que fos nomenada patrona de la música
es deu a la llegenda de la seva mort.
Diu que mentre ella moria a causa del martiri,
anava pregant Déu tot cantant-li.
Sigui com sigui, avui i cada dia
gaudim de la MÚSICA!
El diumenge vinent, 27 de novembre,
serà el primer diumenge d'ADVENT.
Nosaltres a l'escola, des d'avui ja comencem
a viure aquest temps d'espera i d'esperança...
Senyor, dona'ns ànim per treballar amb fidelitat
a favor dels qui més ho necessiten.
Que no ens manqui el coratge
i la il·lusió de Maria,
perquè imitant la seva senzillesa
siguem portadors de consol i d'estimació
a les persones del nostre entorn que es troben soles o desemparades.
"Qui és el meu proïsme? Jo no sé el nom...
És tothom de qui tu ets veí.
És el qui es troba necessitat a la vora del camí de la vida.
No és ni jueu ni gentil;
No és ni rus ni americà;
No és ni blanc, ni negre.
És una persona dels nombrosos camins de Jericó de la vida."
M. Luther King
5) El regal d'un COMPLIMENT.
Un simple i sincer "El menjar està molt bo"
o "Has fet una bona feina",
poden fer que sigui un dia molt especial.
6) El regal del FAVOR.
Cada dia procura fer un favor a algú.
7) El regal de la SOLEDAT.
Hi ha moments que no hi ha res millor que estar sol.
Sigues sensible a aquests moments
i dona aquest regal o sol·licita'l dels
altres.
8) El regal de la DISPOSICIÓ a L'AGRAÏMENT.
La manera més fàcil de fer sentir bé a la gent és
dir-li coses que no són difícils de dir, com "Bon
dia!", "Moltes gràcies!", ...
(Text de Ramon M. Serchs)
Sant Albert el Gran (o Magne) va nèixer a principis del s.XIII
a Baviera i va morir el 15 de novembre de l'any 1280 a Colònia.
Per aquest motiu, avui, dia central del mes de novembre
 |
dominic i una autoritat en els camps de la física,
les matemàtiques, la biologia, la geologia,
l'astronomia, la filosofia... entre altres disciplines.
El 1941, el papa Pius XII, el va proclamar
patró dels estudiants i estudiosos de les ciències naturals.
1) El regal d'ESCOLTAR, però... realment escoltar!
Sense interrompre, badallar o
criticar. Només escoltar...
2) El regal de l'AFECTE. Ser generós amb abraçades,
encaixades de mans, copets a l'espatlla, petons...
aquestes petites accions demostren l'afecte a les
persones de l'entorn.
3) El regal del SOMRIURE.
"gràcies per ajudar-me".
Un detall com aquest pot ser recordat
durant tota la vida i, potser,
fins i tot, canviar-la.
L'alegria és pregària,
l'alegria és força,
l'alegria és amor.
Déu estima a qui dona amb alegria
La millor manera de donar gràcies
a Déu i a la gent,
és acceptar-ho tot amb alegria.
Mare Teresa de Calcula
Rabindranath Tagore va néixer a Calcuta el 7 de maig de 1861.
El petit de tretze fills, als vuit anys ja escrivia poemes.
Va ser la primera persona no europea a guanyar el premi Nobel de literatura.
Místic i humanista, va aprofundir en els intercanvis culturals entre l’Índia i Occident
amb l’afany de treballar per la llibertat i el progrés del seu país.
Va morir el 7 d’agost de 1941 també a Calcuta.
Algunes de les seves frases:
"Si tanques la porta als errors, deixaràs a fora la veritat".
"No posis el teu amor en un precipici només perquè sigui alt".
"La vida és la constant sorpresa de veure que existeixo".
"Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles".
Aquesta cançó està inspirada en unes paraules del
bisbe màrtir de El Salvador, Òscar Romero:
"Hem de ser profetes d'un futur que no sigui nostre,
d'un futur que no haguem dissenyat nosaltres i que sigui de Déu.
Aquest futur només el construirem si ens abandonem al misteri de l'Amor."
És la història d'un home que estava tip de plorar.
Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al davant.
Estirà la mà i la volia agafar.
La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que
ja s'havia esfullat.
La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i
tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es
posaren a grinyolar.
Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plorant.
L'endemà va seguir buscant la felicitat.
A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava.
Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà.
La fragància de la flor els perfumà ambdós.
Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs.
Ell la va portar fins al sol, i també ell s'hi escalfà.
Un grup de nois cantava.
Ell els acompanyà amb la seva guitarra.
També ell es delectà amb aquella melodia.
En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.
Entre els dies de Tots Sants i dels difunts
molta gent visita els cementiris...
deixar flors a la tomba
i fer-hi una pregària per a cada avantpassat.
Necessitem dir amb un gest
la fe que creiem:
que són vius en Déu,
que l'amor amb què ens han estimat
és més fort que la mort!
I em pregunto... quant d'amor dono jo als altres?
En la nostra tradició cultural, d’essència cristiana, celebrem la festa de Tots Sants. Una festa antiga que es remunta al segle VII dC, però que avui, en el segle XXI, continua plena de sentit humà.
La festa de Tots Sants ens evoca a pensar en aquelles persones
que hem estimat o estimem i que ja no són entre nosaltres... i diu la tradició
que quan els campaners tocaven les campanes per recordar que s’havia de pregar
per les ànimes dels difunts, de tant en tant descansaven i agafaven forces tot
menjant castanyes i panellets. Una tradició ben dolça que avui encara es manté!
També és tradició per Tots Sants la visita al cementiri, un
mot d’origen grec que significa ‘dormitori’. Es fa la visita al cementiri per
dipositar flors a les tombes dels éssers estimats com a símbol de record i
d’estima.
Us convidem, doncs, aquests dies a celebrar Tots Sants i la
Castanyada donant sentit a la festa!
Feliços vosaltres si sabeu admirar un somriure
i oblidar una ganyota,
perquè la vostra ruta serà assolellada.
Feliços vosaltres si sou capaços d' interpretar
sempre amb benvolença les actituds dels altres
encara que les aparences siguin contràries;
passareu per ingenus però la caritat té aquest preu.
Feliços els qui pensen abans d' actuar
i preguen abans de pensar,
perquè evitaran moltes bestieses.
Avui comencem la setmana mirant un curt protagonitzat per dos fantasmes totalment oposats,
però que descobriran la importància de tolerar i sobretot acceptar els altres
malgrat les diferències.
I tu, t'acceptes i aceeptes els altres tal com són?
Ecoltem avui la cançó "Alma misionera", perquè qui prega cantant, prega dues vegades!
El diumenge 23 d'octubre serà la Jornada Mundial del Domund,
sota el lema "Sereu els meus testimonis"
ens convida a ser tots missioners aquí i arreu,
a ser testimonis de l'Amor de Jesús en els nostres actes,
en el nostre treball, en els nostres esforços, dia a dia...
És aquesta la missió dels cristians.
Preguem avui especialment pels germans i germanes
que donen testimoni terres enllà.
Mira la imatge, un 26% de la gent que habita a Catalunya viu en situació de pobresa.
Que en penses?
Si cliques la imatge descobriràs tota la notícia...
L'erradicació de la pobresa és un dels reptes globals més grans
amb què s'enfronta actualment el món, en particular als països subdesenvolupats.
És el primer ODS (Objectiu de Desenvolupament Sostenible).
La pobresa no és només una qüestió econòmica.
Es tracta d'un fenomen que comprèn la manca de les capacitats bàsiques
per viure amb dignitat, com l'accés a l'aigua potable,
a l'electricitat, a unes condicions higièniques bàsiques i als aliments.
La pobresa és un problema de drets humans urgent i,
és causa i conseqüència de violacions dels Drets Humans.
Per això, reduir la pobresa i erradicar-la és una obligació de totes les societats.
Qui et va dir alguna vegada que no podries ser
qui et va dir que no podries arribar a ser....
que no podries ser capaç...
mentides, mentides!
que cap núvol ombrejà
sigueu nostra advocada
Mare de Déu del Pilar!
Mare de Déu del Pilar, prega per nosaltres!
"És igual que siguis home o dona,
vell o jove,
obrer o pagès,
estudiant o empresari,
és igual quina sigui la teva afinitat política
o la teva creença religiosa,
si et pregunten per la cosa més important per la humanitat
respon primer, després, sempre: LA PAU"
"La tolerància significa adonar-se que qui tenim davant
és un germà nostre, que amb el mateix dret que nosaltres
opina el contrari." (Antoni Maura)
"El sentit de l'humor és un gran remei.
Mai a la vida he vist un fanàtic amb sentit de l'humor.
Ni he vist que una persona amb sentit de l'humor e
s convertís en un fanàtic.
Amb freqüència, els fanàtics són molt sarcàstics
però no tenen gens d'humor.
Tenir sentit de l'humor implica
tenir
habilitat per riure's d'un mateix.” (Amos Oz)
cerqueu, i trobareu;
truqueu, i Déu us obrirà,
perquè el qui demana, rep;
el qui cerca, troba;
i a qui truca, li obren.” Lc 11, 9
L’evangeli d’avui és una catequesi de Jesús sobre l’oració.
Afirma solemnement que el Pare sempre escolta.
Quan necessitem ajuda, Jesús no ens diu que ens resignem
i ens tanquem en nosaltres mateixos, sinó que ens dirigim al Pare
i li demanem a Ell amb confiança totes les nostres necessitats,
començant per les
més evidents i quotidianes.
Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres
i fer memòria de tot el que els altres han fet
per a tu?
Estàs a punt per no fer cas d’allò que el món
et deu
i pensar en tot allò altre que tu deus al món?
Estàs a punt per posar els teus drets en últim
lloc, els teus deures al mig,
i les oportunitats de fer alguna cosa
més que el teu deure, en primer lloc?
Estàs a punt de veure que el teu germà és tan
real com tu,
i esforçar-te per anar més enllà del seu rostre
i arribar-li al cor?
Estàs a punt per reconèixer que l'única raó
noble de la teva existència
no és treure profit o avantatges de la vida,
sinó allò que ets capaç de donar a la vida?
Estàs a punt per tancar el teu llibre d'insults
contra el món
i buscar al teu voltant, molt a la vora,
un lloc on puguis sembrar unes quantes llavors
de felicitat?
Mirar cap a dins…
La interioritat és la
possibilitat que tots tenim de mirar cap a dins, de “ser” i de créixer com a
persones. És viure des del que cada persona pensa, sent, intueix i experimenta
sense necessitat de deixar-se arrossegar pel bombardeig exterior.
…Per veure millor el
que està fora
Mirar cap a dins, no
per fixar la mirada en el nostre propi jo sinó, més aviat, per escoltar el
nostre propi ésser per viure en coherència i veure la realitat amb ulls nous,
afrontant els reptes diaris que la vida ens planteja, sense evadir-se'n.
Mirar la realitat i
els altres des d'un altre prisma, no el de la superfície, ni el de les
aparences, sinó el de la realitat que som tots i de la qual tots som una part.
"L'única manera de fer un gran treball és estimar el que fas" (Steve Jobs)
"Com més durament treballo, més sort tinc" (Gary Player)
Què volen dir aquestes frases? Hi estàs d'acord?
Estàs en un període de formació
de les teves habilitats,
de la teva intel·ligència,
de la teva capacitat de raonament...
però també et trobes
en un període molt important
en la formació del teu caràcter,
de la teva personalitat.
com més fidel hagis estat
en les coses petites de cada dia,
en aquelles que sembla que no tinguin cap valor...
i aquestes coses petites
et proporcionen una immillorable oportunitat.
Adama, un jove de 18 anys de Mali, orfe de pare,
fugia a Europa per ajudar els seus germans petits quan,
travessant el desert, dos homes van pretendre atracar-lo.
«No tinc res, no menjo des de fa dies, només puc donar-vos la meva amistat».
Es van commoure, li van donar aigua i menjar i encara li regalaren un matxet.
En el seu llarg i dur recorregut va ser cordialment acollit en diverses ocasions
per persones que no van reparar en la seva ètnia ni en la seva pobresa.
La bondat, la generositat i la transparència del noi els va desarmar el cor.
Diu una llegenda que Santa Tecla es va aparèixer al rei Pere el Cerimoniós poc abans de morir i li va clavar una sonora bufetada que va fer que el monarca acabés implorant perdó. Voleu saber d'on ve aquesta llegenda?
Aquesta setmana per conèixer més sobre Santa Tecla
cada dia visualitzarem un capítol d'Històries de la festa
que ens explicarà alguna curiositat de Tarragona i la seva relació
amb Santa Tecla...
"No és bo que les dents renyeixin amb la llengua" (proverbi africà)
Vol dir que els qui depenen els uns dels altres han d'entendre's.
"El riu segueix el seu curs sense esperar a l'assedegat" (proverbi africà)
Vol dir que aquell que vol una cosa s'ha d'esorçar per aconseguir-ho.
"No convé aplaudir massa al ballarí, pot fer un pas en fals". (proverbi africà)
És a dir, les excessives lloances condueixen a la mandra i l'error.
Un dia sense canviar és un dia perdut.
Treballa pel bé en aquesta vida
com si haguessis de viure per sempre...
Però, alhora, estigues ben despert,
com si només disposessis
d'un dia més abans de morir.
Hadit
Després d'un temps de descans i de vacances
engeguem amb ganes i il·lusió un nou curs.
De segur que hi haurà nous aprenentatges, noves coneixences,
rialles, sospirs i... una mica de tot!!
I sobretot, cada dia començarem
amb una reflexió-oració del Bondia de l'escola!!
Senyor, ajuda'ns a ser persones atentes,
alegres, generoses per portar
esperança al nostre entorn.
La festa del Corpus Christi, “del cos de Crist”, ha estat durant set segles una de les més importants d'Europa. La festa va ser instituïda per l'Església pels volts de l'any 1246 i, se celebra el dijous següent a la festivitat de la Trinitat. Però més enllà de ser una festa religiosa, la celebració del Corpus és una festa ciutadana.
El Corpus marca el punt àlgid de la primavera i
treu al carrer tot el potencial festiu a Catalunya. En una explosió
de flors, les catifes i les enramades omplen els carrers per al pas
de les processons i de tot tipus de manifestacions tradicionals.
En molts pobles i ciutats la celebració del Corpus s’ha
passat a diumenge però en alguns es manté el dijous.
Una de les festivitats més antigues i tradicionals del
Corpus és la celebració de Berga, la festa de La Patum, documentada almenys des
del 1454 i declarada Patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO. A les catedrals de Barcelona i Tarragona es pot veure una curiosa tradició "l'Ou com balla".
En moltes poblacions de Catalunya el menjar típic del dia de
Corpus és la coca amb cireres.
Surt del pou, carrega el cor
Heu sentit a parlar mai de l'Excusitis?
És una malatia endèmica que s'agreuja si no és atacada a temps.
Si no s'erradica, acabacausant dues malalties més greus:
la Desmoralitis i la Fracasitis.
L'Excusitis es manifesta per mitjà d'aguts atacs
d'excuses assortides.
Les excuses són les mentides amb les quals
volem convencer-nos a nosaltres mateixos
per no fer alguna cosa o per evadir responsabilitats.
"No tinc temps..." "Em manca capacitat..."
"Tinc mala sort..." "No tinc edat per això..."
La propera vegada que siguis víctima d'aquesta malatia
i vulguis utilitzar una excusa, abans pregunta't...
A qui vull enganyar?
(Text de Ramon M. Serchs)
"Feliços els humils perquè posseiran la terra" Mt 5,5
- Els qui en cada home no hi veuen més que un home,
no un llop, ni un enemic, ni una màquina, ni un objecte de plaer.
- Els qui no tenen complex de superioritat ni d'inferioritat.
- Els qui tenen consciència de llurs pecats i limitacions
i lluiten per superar-les.
- Els qui són forts defensant la justícia.
- Els qui són molestats per tothom perquè
sempre estan a punt d'ajundar qualsevol.
- Els qui mai perden l'esperança.
Els refranys i els proverbis són font de coneixement
i saviesa popular aplicable a la vida quotidiana.
Anem a conèixer alguns d'aquest proverbis de diferents cultures africanes:
El riu segueix el seu curs sense esperar a l’assedegat. (Kikuyu)
El que vol alguna cosa ha de procurar-s’ho.
No convé aplaudir massa al ballarí, perquè pot fer un pas
en fals. (Bamileke)
Les excessives lloances condueixen a la mandra i a l’error.
El carceller és un presoner més. (Bamileke)
El que fa patir està lligat a la seva pròpia maldat.
No preguntis al caçador sobre la seva caça si torna amb
bolets. (Ashanti)
Cal evitar humiliar a la gent.
Encara que surtis a caçar elefants, no menyspreïs al
caragol. (Mbede)
Per molt ambiciosos que siguin els teus projectes no depreciïs els petits
guanys
Quan dos elefants lluiten és l’herba la que pateix. (Uganda)
Les renyines dels poderosos fan patir als que tenen a sota.
A Loja, Equador, hi ha una comunitat
de germanes dominiques.
A casa seva acullen noies que viuen al carrer.
Les acullen, comparteixen una llar, estudis i
les ajuden a refer la seva vida.
Des de l'escola volem ajudar al projecte que
tenen en marxa actualment: "Aprendo Jugando"
Un projecte per habilitar un espai de la casa
pels nadons de les noies que han acollit.
Per aquest motiu, demà dimecres fem LA XOCOLATADA SOLIDÀRIA.
Cliqueu la imatge si voleu veure el vídeo preparat pels alumnes d'Emprenedoria:
Només ens acariciarà l'amor que prodiguem.
Només ens alegrarà el somriure que regalem.
Només ens guiarà la veritat que proclamem.
Només ens donarà pau l'ofensa que perdonem.
Només ens alimentarà el pa que hàgim compartit...
"-Veniu, beneits del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat.
Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure;
era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir;
estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
Llavors els justos li respondran:
-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar;
o que tenies set, i et donàrem beure?
¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
-Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits,
a mi m'ho fèieu. " Mt 25, 31-40
CLIQUEU LA IMATGE
https://drive.google.com/drive/u/0/my-dri
"Viu sense fumar i comença a sumar"
Aquest és el lema de la XXIII Setmana Sense Fum.
Se celebra al voltant del 31 de maig,
ja que és el dia mundial sense tabac.
L'objectiu de la setmana SSF és sensibilitzar a la població
de la importància de no iniciar-se en el consum de tabac
i poder gaudir d'un ambient lliure de fum.
Al mateix temps intenta promoure conductes saludables
entre infants, adolescents i joves.
És massa la vida que hi ha en tu
per acontentar-te a viure'n petites engrunes.
Ets massa persona perquè t'enganyis a tu mateix
i als altres vegetant en aquest món.
Ets massa ric per dintre perquè els altres
no rebin de tu un doll de vitalitat.
Es massa resseca la terra que trepitges
perquè no miris que hi pugui nèixer una flor?
Obre les teves mans, el teu cor i el teu cap
i celebra la vida! Celebra la Pasqua!
El llibre -
Sant Domènec apareix en molts quadres portant un llibre.
És l'Evangeli de Sant Mateu i les cartes de Sant Pau.
Diuen que fa referència a una de les visions que va tenir
una nit mentre resava.
Se li van aparèixer Sant Pere i Sant Pau,
el primer portava l'Evangeli,
el segon les seves Cartes. I li digueren:
"Vés i predica, perquè has estat cridat a aquest ministeri."
Això el va reafirmar en la seva missió de ser un predicador itinerant,
fent camí d'un lloc a un altre,
portant el missatge de Jesús a les persones.
Junts vam emprendre un camí a inici de curs...
Ha hagut un moment per a cada cosa:
per estudiar i per a jugar, per l'alegria i les penes,
pel diàleg, la reflexió i per la diversió,
per conèixer-nos i conèixer més els altres...
Que Sant Domènec, testimoni d'humilitat i compromís,
sigui guia i inspiració per a cadascun de nosaltres,
durant el curs i en tota la nostra vida.
(Clica la imatge)
El da 24 de maig, és el dia que es celebra Sant Domènec a les escoles de la família dominicana.
Aquest dia es commemora la Festa de la Traslació de Sant Domènec.
Nosaltres, a l'escola, farem la celebració el divendres 27 de maig,
i aprofitarem tota la setmana per conèixer i recordar la vida de Sant Domènec.
Alguns dels símbols amb els que es representa Sant Domènec són:
L'estrella - l'estrella és símbol d'alguna cosa important que sorgeix...
És punt de referència per la trobada, va més enllà d'ella mateixa...
Amb la seva vida i la seva predicació Sant Domènec
va ser un far, guiant moltes persones cap a Jesús.
La torxa - És signe de llum viva i flamejant. Agafa el relleu de l'estrella,
acompanya en el camí. És foc que es consumeix pels altres, es gasta,
i a mesura que es gasta fa més llum. És llum que vibra.
Recorda el somni que va tenir Juana (la mare de Sant Domènec):
que el seu fill aniria per tot el món amb la llum de l'Evangeli.
Tu m’has dit
que
Tu m’has dit
que l’estratègia és tornar a conquerir els cors
Tu m’has dit
que qui no estima no és dolent sinó ignorant,
Tu m’has dit
que a les pells mortes dels lligats i els pergamins
No s’hi amaga
la saviesa que il·lumina el meu camí
Tu m’has dit
que és millor aprendre de la gent que està patint,
Tan a prop de les persones i al mateix
temps prop de Déu
Tan a prop de les persones perquè en
elles hi ha el Bon Déu...
SANT DOMÈNEC DE GUZMÁN
JO, COM TU, VULL VIURE SEMPRE AL SERVEI
DELS MEUS GERMANS,
Pren-te temps per fer alegres els altres, és la joia de l'home.
Pren-te temps per comprendre, és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar, és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per parlar, és la manera d'entendre's.
Pren-te temps per construir serà un profit per als altres.
"En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres.
Manteniu-vos en el meu amor.
Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor,
tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra,
i la vostra joia sigui completa». Jn 15, 9-11
Déu sap transformar en amor fins i tot les coses difícils i aclaparadores de la nostra vida.
L’important és que ‘romanguem’ en la vinya, en
Crist.
Anava pidolant de porta en porta quan la teva carrossa d'or aparegué en la llunyania,
com un somni magnífic. I jo em preguntava meravellat qui devia ser aquell rei de reis.
Les meves esperances van volar fins al cel i vaig pensar que els dies magres s'havien acabat.
Em vaig quedar esperant almoines espontànies, tresors vessats al meu davant.
La corrossa es deturà al meu costat mateix. Vau mirar-me i baixàreu somrient.
Vaig sentir que la felicitat m'havia arribat.
Però, tot d'un plegat, vau allargar-me la mà dient: "Pots donar-me alguna cosa?"
Ah! Quina ocurrència la de vostra reialesa! Demanar-li vós al captaire!
Estava confús, no sabia que fer...
Vaig treure, a poc a poc, del meu sarró un granet de blat i us el vaig donar...
Quin esglai vaig tenir al vespre quan, buidant el sac a terra, trobo un granet d'or enmig de la misèria.
Quant amargament he plorat de no haver tingut cor per a donar-vos-ho tot!
R. Tagore
Amb una sensibilitat admirable, Tagore ens parla
de la GENEROSITAT. No és més ric qui té més sinó qui dóna molt.
Donar hauria de ser més joiós que rebre.
Pare, que ens has donat els ulls
per a contemplar la bellesa i la bondat
de la natura i dels homes,
per a expressar els nostres sentiments
i acollir els dels altres:
fes que tinguem els ulls sempre oberts,
atents als teus senyals
i que mirem als altres
amb amor i acolliment.
(...) A tres pastorets
la Mare de Déu
ensenya el misteri
de tot el cor seu (...)
Sou Reina i sou Mare
de tots els mortals.
Dels bons fortalesa,
salut dels malalts.
Mare de Déu de Fàtima acompanya'ns en cada pas, ensenya'ns a ser humils.
Amb el teu mantell cobreix-nos per omplir-nos d'esperança i confiança en els moments difícils.
Mira'ns amb els teus ulls tendres i il·lumina el nostre camí...
Cada dia la senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig,
A l'hora de llevar-me, em fa romandre al llit.
He d'estudiar i no obro ni el llibre.
La mare em diu "para la taula!" i jo agafo el mòbil i em poso a mirar qualsevol cosa...
A la senyora Mandra li agrada la comoditat.
Quants cops no faig les coses que hauria de fer?
Quants cops dono excuses per no fer les coses?
Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monotonia,
perquè fer el que em doni la gana?
perquè fer la mandra? No trobava sentit a les coses...
i és que, sense adonar-me'n, la senyora Mandra,
m'havia fet tancar les portes a la meva millor amiga: L'ALEGRIA!
(Text de Mercè Castaño. Pren-te temps I)
Les persones positives canvien el món
mentre que les negatives el mantenen com està.
(Anònim)
Siguem de les persones que afronten el dia a dia amb bones vibracions per a poder millorar la realitat .
- "Un símptoma de fortalesa, reconèixer la debilitat."
- "No conec la clau de l'èxit, però la clau del fracàs és tractar d'agradar a tothom."
- "La violència és el refugi de l'incompetent."
- "Acumular amor significa acumular sort, acumular odi significa acumular calamitat."
Vam néixer per ser feliços, no per ser perfectes...
L'albada és el moment més bonic
del dia
perquè és quan Déu et diu:
"aixeca't!"
et regalo l'oportunitat de viure
i comença de nou de la meva mà.
Els dies bons et
donen FELICITAT,
els dies dolents et
donen EXPERIÈNCIA,
els intents et
mantenen FORT,
les caigudes et
mantenen HUMIL,
però sols Déu et manté dempeus.
(Escrit de Joan Pau II)
COMPROMÍS vol dir:
Perdre la por,
prendre la iniciativa,
afrontar el risc i la
responsabilitat
no deixar que els altres ens
facin la nostra feina,
i seguir cantant i rient,
perquè no hi ha res més
bonic
que crear un món just a la mida
de tots els homes.
