EXERCICIS DIARIS

Avui et proposo fer 10 exercicis diaris ...  

1. Pels ulls: Mira la infinita bellesa de la bondat humana.
2. Per la llengua: Parla des del cor.
3. Pel rostre: Somriu als altres.
4, Per les oïdes: Parla menys i ESCOLTA més!
5. Pel cap: Pensaments constructius.
6. Pels peus: Camina cap al coneixement i la saviesa.
7. Per la respiració: Inhala allò bo i exhala allò dolent.
8. Per la força: Aixeca't quan caiguis.
9. Pel cor: Sigues millor persona, cerca sempre el bé.
10. Per l'ànima: Mai vagis sol, ves sempre amb Déu.

Et veus capaç de dur-los a terme?

Les formigues exploradores. Empatia

Les formigues estaven preocupades. 

Una cosa molt gran havia envaït el seu territori. 

Es van reunir una nit i van decidir anar a explorar-lo. 

Es dividirien per grups, passarien tot el dia investigant sobre el terreny i tornarien a reunir-se. I així va ser. Arribada ja la nit, les portaveus es van aixecar. 

Les primeres ho tenien molt clar: era una cosa amb una gran esplanada. 

Les segones estaven en desacord: era un gran arbre, i se sentien esgotades de tant pujar i baixar pel tronc. 

La portaveu del tercer grup, ja molesta, els va dir que estaven equivocades, ja que era una liana molt gruixuda que es gronxava d'un costat a un altre; s'ho havien passat molt bé, encara que seguien una mica marejades. 

I les del quart grup es van aixecar molt enfadades: era una cova fosca i profunda i havien sentit molta por durant tot el dia! 

Totes les formigues estaven convençudes de que tenien la Raó. Estaven absolutament convençudes! S'havien passat tot el dia explorant el lloc! I vet aquí que ho havien experimentat en el seu propi cos! Així que molt enfadades se'n van anar a dormir.

Qui té la raó? Què ha passat? Totes han estat sobre un elefant, però en parts diferents: al llom, a la pota, a la trompa, a l'orella. Cada grup percep i experimenta una part de la realitat. Totes tenen una part de raó i entre totes poden reconstruir la realitat veritable.

¿Com podrien comprendre les unes a les altres? Anant al lloc al que estaven i així, "veure" la seva part de veritat: posant-se en seu lloc. El primer pas per la comprensió és l'empatia.

Com puc aprendre a posar-me en el lloc dels altres?

Parenostre de Déu

Fill meu que estàs en la terra,

que el teu mirar sigui reflex de la meva mirada,

vers aquest món teu que tant té a veure amb el Cel.

No perdis res del que té donat,

El meu AMOR, és aliment, llum i vida pel teu camí.

Perdona les ofenses, els mancaments, les faltes d’amor,

com et perdono a tu.

No temis res ni ningú, JO CAMINO AMB TU.....,

Els teus passos són els meus passos....

Les teves paraules són les meves paraules..

El teu estimar és el meu estimar...!

Ets el meu fill..., soc el teu PARE.      AMÉN

Salm de la Trobada

Venim a la teva presència, Déu nostre, 

com a caminants, peregrins, cercadors ... 

i volem donar-te gràcies, 

i celebrar junts l'alegria de sentir-nos fills teus. 

Aquest és un lloc per a la trobada, 

trobada amb tu des de les nostres arrels, 

amb la nostra història 

i amb l'avui tan pobre i petit,

però obert a Tu. 

Et presentem els nostres desitjos d'escoltar-te, 

de comprometre'ns a fons amb la realitat, 

unint les nostres mans en un afany comú:

ser co-creadors amb tu, 

llevadores de la vida. 

Per això et demanem força per viure en fraternitat 

tantes vegades necessitada d'escolta i reconciliació. 

Fes-nos capaços d'acollir la diferència 

com a do i riquesa de la teva presència creadora. 

Volem portar el teu missatge de justícia i pau 

com a Bona Notícia a aquest món,

que pateix la guerra, la fam, l'odi,

la divisió, la soledat, la indiferència. 

Desitgem construir la pau 

en cada un dels entorns on som i vivim. 

També en les nostres comunitats, entre nosaltres, 

que siguem capaços de crear espais per al diàleg i l'harmonia. 

Que compartim la vida i la fe, 

que regni entre nosaltres l'alegria. 

Renova cada dia la il·lusió 

per seguir-te junts acollint, 

sembrant i entreteixint el teu Regne.

Pregària de les discussions

Pels humans la solució de tot és la discussió, 

tant per coses de gravetat com problemes menys importants.

Però la pregunta és la següent:  Val la pena discutir per tot?

Les discussions creen maldat i odi, 

guerres i crims, 

creen tot el que s'intenta evitar.

Abans de discutir, doncs, cal valorar la situació:

• Aquesta situació és important o greu?
• Supera la prova dels tres filtres de Sòcrates: és necessari? és bo? és veritat?
• En comptes de discutir, hi ha altres mètodes per solucionar la situació?  La resposta és sí, hi ha altres mètodes, només els hem de saber trobar.

Jesús, tu que ens has fet creure en l'Evangeli i ens has demostrat la bondat de Déu, posa al nostre cor maneres pacífiques de solucionar els problemes.

VIU

Riu

Perdona

Relaxa't

Demana ajut

Fes un favor

Digues el que penses

Ves a caminar

Trenca un hàbit

Ves a córrer

Pinta un quadre. Somriu al teu fill

Permetre't brillar. Mira fotos velles

Llegeix un bon llibre. Canta a la dutxa

Escolta a un amic. Accepta un compliment

Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu diari

Finalitza un Projecte

Compleix les promeses. Escolta la natura.

Avui no et preocupis, deixa que algú t'ajudi.

Tracta't com a un amic. Permet d'equivocar-te.

Fes un àlbum familiar. Fes feliços els que t'envolten.

Mira una flor amb atenció. Escolta música.

Apaga la televisió, el mòbil i parla.

Aprèn allò que sempre has desitjat!

Fes una llista de les coses que et fan sentir bé. 

Tanca els ulls i imagina les ones de la platja. Fes que algú es senti benvingut.

Digues a una persona important per tu que l'estimes molt

Ves a la biblioteca i escolta.

 Posa nom a un estel

Pensa en el que tens,

sàpigues que no estàs sol.

Fes-te un regal,

respira profundament.

Cultiva l'amor.

FINALMENT....  SOMRIU I VIU !!

Mai abandonis, segueix endavant

Gràcies per aquells que en trobar-me em somriuen 

i em regalen un minut del seu temps.

Gràcies a aquells que m'han fet reviure coses bones 

i que m'han fet sentir-me feliç.

Gràcies per tots aquells que m'escolten sense molèsties 

i encara que només siguem companys, em recolzen i m'accepten.

Gràcies per fer-me veure les coses en positiu.

I sobre tot, gràcies per aquells que em diuen:

Mai abandonis, segueix endavant!

Setmana del DOMUND

Pels nens del carrer

Jesús,

et vull demanar avui

per tots els nois i noies

que viuen al carrer.

Que estan sols,

abandonats,

desprotegits.

Sense un pare o una mare

que els cuidi i els estimi.

Ajuda'm a descobrir el teu rostre

en cada nen que sofreix

i ensenya'm a ser solidari,

perquè puc i vull ajudar.

Que no visqui indiferent.

Dóna'm forces per a viure

un amor gran com el teu.

Que no em quedi en paraules,

com els passa a tants adults.

Ensenya'm a estimar de veritat. 

Setmana del DOMUND

Jesús, ajuda'm a obrir més les mans i els ulls. 

Si veig un company al terra és igual si no és el meu amic, l'he d'ajudar. 

Si hi ha una baralla, que la pugui solucionar però amb paraules bones. 

Si faig alguna cosa malament, que sàpiga rectificar-la i assumir la responsabilitat... Perquè així el món serà millor!

Setmana del DOMUND

L'amor és servei

Jesús amic:

Gràcies per tots els dons

que m'has regalat.

Gràcies per la meva família,

pels meus amics,

per les possibilitats que em dones,

per conèixer-te i estimar-te.

Gràcies, Jesús,

perquè m'ensenyes el teu amor

en l'afecte dels altres.

Et vull demanar que m'ajudis a ser generós

i a compartir tota la meva vida

amb els altres.

Ajuda'm a donar molts fruits.

Perquè tot el que m'has donat

és per a compartir-ho

i oferir-ho als altres.

Jesús vull ser cada dia

una mica més semblant a Tu. 

Setmana del DOMUND

Los intocables de Ain Karem

No compten les dones ni els nens,

no compten els que vaguen marginats,

no compta qui és pobre o està malalt,

no compta qui està crucificat.

No compten els que no tenen feina,

ni tampoc qui pateix una addicció

o qui parla un altre idioma en terra estranya,

no compta qui és d'un altre color.

PERÒ ... PER TU

SÓN ELS QUI COMPTEN,

SÓN EL TEU ROSTRE, 

SENYOR RESSUSCITAT

ETS TU.

Ni els nens soldats tenen nom,

ni les nenes que estan esclavitzades,

n'hi ha qui avui moren de fam,

i s'ignora els que se senten sols.

No van comptar les dones ni els nens

i avui segueixen sense comptar els més petits.

Que faci meu el dolor dels meus germans

i comparteixi, en justícia, el pa amb ells.

SETMANA DEL DOMUND

Hola Jesús, amic, germà
i Déu meu.

Vull donar-te les gràcies
perquè tu estàs sempre amb mi,
al meu cor,
allà on jo fabrico els meus pensaments,
les meves paraules,
els meus somnis,
les meves accions,
les meves decisions.

I hi ets,
per dir-me que m'estimes,
que mai em deixes sol,
que m'acompanyes
en els moments bons
i en els moments dolents,
com fan els bons amics.

Quan penso coses que m'ajuden a ser millor,
quan dic paraules que ajuden,
quan faig accions que ajuden,
quan somnio o decideixo coses que m'ajuden
i ajuden als altres, és la millor senyal per saber
que tu estàs dirigint la meva fàbrica del cor.

No deixis que sigui el meu egoisme
el que dirigeixi la meva fàbrica del cor,
perquè llavors seré dels que fan
que aquest món sigui injust i insolidari.

Vull, Jesús, que m'ajudis
a fabricar un món millor amb els meus pensaments,
amb les meves paraules, amb les meves accions,
amb els meus somnis i decisions.

Caminem per la vida

Vivim enmig de modes i tendències, algunes d'elles contradictòries. Sembla que guanya terreny allò que diuen el moviment "slow": fes les coses a consciència ...

Vivim a una gran velocitat, amb molta acceleració. Ens convé afluixar, frenar, reduir i potser aturar-nos del tot.

Gaudeix del temps, del paisatge, d'una conversa o d'una lectura, sense el neguit d'estar pensant en cent mil coses.

Hem de pujar al tren de la vida, però no hem de desitjar que el tren arribi molt ràpid a la nostra destinació, sinó que hem de gaudir, viure cada moment, deixar que tot faci el seu curs...

Un exemple d'això ens ho diu una cançó de Melendi: vaig caminant per la vida, sense pressa, sense pausa...

Caminem per la vida!

Vull ser pastor que vetlla pels seus;
arbre frondós que dona ombra al cansat;
font on begui l'assedegat.

Vull ser cançó que inundi els silencis;
llibre que descobreix horitzons remots;
poema que desgela un cor fred;
paper on es pot escriure una història.

Vull ser somriure en els espais tristos,
i llavor que creix en terra erma.
Ser carta d'amor pel solitari,
i crit fort pel sord...

Pastor, arbre o font, cançó, llibre o poema ...
Paper, somriure, crit, carta, llavor ...
El que tu vulguis,
el que tu demanis,
el que tu somniis, Senyor ...
Això vull ser.

COMPTA AMB MI

Jo t'ofereixo la meva mà
que sap el que necessites,
donar-te un cop de mà
i si caus t'empeny cap amunt.
T'ofereixo la meva mà
que vol "el que tu vulguis",
agafar-te la mà
i portar-te al lloc on somies.
Si no surten els comptes
t'ofereixo la meva mà per comptar amb tu.
COMPTA AMB MI SENSE CONDICIONS!

COMPTA AMB MI, SENSE EXCEPCIONS!
Jo t'ofereixo la meva mà
que pot amb el que no puguis,
si som més mans
la càrrega serà més lleugera.
T'ofereixo la meva mà
i si vols fem un tracte,
ens donem la mà així,
sense demanar res a canvi.
Si no caus en el compte
t'ofereixo la meva mà per caure amb tu
 

mans ... per transformar el món
mans ... que s'ofereixen i es donen
mans ... poden assenyalar-te el rumb
mans ... per fer més fàcil el camí als altres
mans ... poden ser el teu instrument
mans ... que reben molt més
mans ... dels què estem disposats
mans ... que volem aixecar per cridar
que pots comptar amb mi!

El diàleg

Senyor Déu, et lloem i et glorifiquem
per la bellesa d'aquest do que es diu diàleg.

El diàleg deslliga els nusos,
dissipa les suspicàcies, obre les portes,
soluciona els conflictes, engrandeix la persona,
és vincle d'unitat i mare de la fraternitat.
Fes-nos comprendre que el diàleg
no és una discussió ni un debat d'idees,
sinó una recerca de la veritat
entre dues o més persones.

Fes-nos comprendre que mútuament
ens necessitem i ens complementem
ja que jo puc veure el que els altres no veuen
i ells poden veure el que jo no veig.

Senyor Jesús, quan aparegui la tensió,
dóna'm la humilitat per no voler imposar
la meva veritat atacant la veritat del germà,
de saber callar en el moment oportú,
de saber esperar que l'altre acabi
d'expressar completament la seva veritat.

Dóna'm la saviesa per comprendre
que cap ésser humà és capaç
de captar la veritat tota,
i que no hi ha error o disbarat
que no tingui alguna part de veritat.

Dóna'm la sensatesa per reconèixer
que jo també puc estar equivocat
en algun aspecte de la veritat i per deixar-me
enriquir amb la veritat de l'altre.

Dóna'm, en fi, la generositat per pensar
que també l'altre busca honestament
la veritat i per mirar sense prejudicis
i amb benevolència les opinions dels altres.
Senyor Jesús, doneu-nos la gràcia de dialogar.

Un futur que sigui nou

Aquesta cançó està inspirada en les paraules de Monsenyor Oscar Romero, bisbe a El Salvador, assassinat el 1980 per la seva tasca de denúncia de la injustícia i la violència que la dictadura militar exercia sobre la població del país:

"Hem de ser profetes d'un futur que no sigui nostre. Un futur que no haguem dissenyat nosaltres i que sigui de Déu. Vull un futur que sigui nou. Aquest futur només el construirem si ens abandonem al misteri de l'amor. Un camí on cal valor."

GRÀCIES

Jesús, et volem donar les gràcies,

per tot el que fas avui en nosaltres,

per a fer-nos descobrir coses noves cada dia,

per aprendre que podem construir un món nou.

Gràcies per fruir tot jugant, per saber que ens estimes.

Ajuda'ns a estimar els companys de la classe,

que fem pinya entre tots i ens ajudem.

Dona'ns la teva llum per a poder encendre

l'alegria, el compartir i l'amistat en els nostres amics i amigues.

Una pedra al camí

Una pedra al camí

El distret va ensopegar amb la pedra,

El violent la utilitzà com un projectil,

L’emprenedor va començar a construir amb la pedra.

El pagès, una mica fatigat, la utilitzà de seient.

Pels nens es convertí en una joguina.

El poeta li dedicà un poema,

David, amb la pedra, matà a Goliat,

I Miquel Àngel en va treure una preciosa escultura.

La diferencia no estava en la pedra, sinó en l’home.

Pots sentir-te frustrat si fracasses, però et sentiràs inútil si no ho intentes. (Berverly Sills)

LA VERITABLE PAU

Doneu-nos, Senyor, la veritable pau:
aquella pau que ens fa estar reconciliats
amb Vós, Pare, i amb nosaltres mateixos
i amb el nostre entorn.
Doneu-nos, Senyor, aquella pau
que neix d’un cor bo.
Doneu-nos la pau que neix
de l’acceptació dels propis límits,
de la confiança mútua,
del respecte a les diferències,
de la voluntat de coincidència,
de la capacitat de perdó,
de la disponibilitat per al diàleg
i el treball amb els altres…
Doneu-nos, Senyor, la vostra Pau:
una pau que ens faci actius, lliures, tolerants,
creadors, justos, alegres
i persones d’esperança.

Que siguem cercadors d’aquesta Pau!