La corona d'Advent és una tradició cristiana que se segueix
en apropar-se el Nadal.
És un símbol de llum i esperança: la salvació que porta Jesús
en la vida de les persones i del món sencer.
La corona té quatre espelmes
que es van encenent durant les quatre
setmanes abans de Nadal.
Que la llum de les corones d'advent
ens recordin que és important tenir un cor net i obert
per acollir a l'altre i sobretot per acollir l'Amor i la Pau de Jesús.
El diumenge vinent, 3 de desembre,
serà
el primer diumenge d'ADVENT.
Nosaltres
a l'escola, des d'avui ja comencem
a
viure aquest temps d'espera i d'esperança...
Senyor,
dona'ns ànim per treballar
a
favor dels qui més ho necessiten.
Que no ens manqui el coratge de Maria,
perquè
imitant la seva senzillesa
siguem
portadors de consol i d'estimació
a
les persones del nostre entorn que es troben soles o desemparades.
Deixar-se transportar per un missatge
carregat d'esperança, amor i pau,
fins a estrényer la mà del germà,
és solidaritat.
Convertir-se un mateix en missatger
de l'abraçada sincera i fraternal
que uns pobles envien a d'altres pobles,
és solidaritat.
La pregunta més persistent
i urgent de la vida és: Què fas pels altres?
Martin Luther King
Quan pregueu, no parleu per parlar...Vosaltres, pregueu així:
"Pare nostre del cel,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne,
que es faci la teva voluntat
aquí a la terra com es fa en el cel.
Dóna'ns avui
el nostre pa de cada dia;
perdona les nostres ofenses,
així com nosaltres
perdonem els qui ens ofenen;
no permetis
que caiguem en la temptació,
i allibera'ns del mal."
Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes,
el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres.
Mt 6, 7-14
La música és quelcom que atreu moltíssimes persones,
per
molts motius, però principalment perquè ens genera emocions
i
sensacions que solament ella és capaç d'aconseguir.
Avui
és el dia de Santa Cecília, patrona dels músics.
Aquesta
màrtir romana convertida al cristianisme,
va
ser filla d'una família noble i, per tant,
és
probable que Cecília rebés ensenyaments musicals.
Però
el fet que fos nomenada patrona de la música
es
deu a la llegenda de la seva mort.
Diu
que mentre ella moria a causa del martiri,
anava
pregant Déu tot cantant-li.
Avui, doncs, comencem el dia amb aquest cant/oració a la mare de Déu:
Senyor, quan estic malalt,
demano la salut al metge;
quan estic trist i preocupat,
busco reconfort i ajuda en l’amic.
Avui vinc a Vós perquè m’ajudeu
a ser una persona ferma, valenta i decidida.
Vós coneixeu les meves febleses:
febleses del cor, de la voluntat, del
caràcter, del cos, de l’esperit.
Veniu a guarir-les amb la força de l’Esperit.
Doneu-me el desig de la lluita i de l’esforç;
però, també, la paciència i la humilitat per
acceptar-me feble i limitat,
sense perdre mai l’esperança.
Senyor, feu-me costat, us necessito.
Senyor, un cop més ens recordes l’essencial:
Estimar Déu i els germans amb tot el cor,
amb tota l’ànima, amb tota la vida.
Les pregàries, sense amor,
són paraules buides;
les bones obres, sense amor,
tenen poc valor;
els sacrificis, sense justícia,
us desagraden.
Ajudeu-nos a trobar els camins de l’autenticitat
de cor.
Nasreddín contava en certa ocasió amb molta alegria que havia perdut l'ase.
- Però - li diu l'amic - , com pots estar tant content
si no tens diners per comprar-ne un altre?
- I tant que n'estic de content - respon ell -
Imagina't que jo hagués anat damunt seu com de costum.
També jo m'hauria perdut!
Val
més tornar a sembrar que plorar per la collita perduda.
Sempre hi ha motius d'alegria i esperança .
Com molt bé s'ha dit, si plorem l'absència del sol no veurem els estels.
Un gatet jove era al carreró i es perseguia la cua, com solen fer els gats, persegueixen, persegueixen i persegueixen. Un gat vell el mirà i li digué:
–
Què fas?
– M’estic perseguint la cua.
En
aquestes que el gat li diu:
-Però,
per què fas això?
-Acabo
de sortir de l’escola de filosofia felina i hem après que hi ha dues coses
importants per a un gat. Una és que la felicitat és el més important, i
l’altra, que aquesta es troba a la cua. Així que he decidit perseguir-la i quan
l’agafi, tindré la clau de la felicitat eterna.
El
gat vell el mira i li diu:
- Saps
què?, jo no he anat a l’escola de filosofia. He viscut gairebé tota la meva
vida en carrerons; però és sorprenent, he descobert aquestes mateixes veritats.
La felicitat és el més important del món per a un gat i m’he adonat que aquesta
està en la meva cua. L’única diferència que crec que hi ha entre tu i jo és que
he descobert que quan faig allò que és important per a mi, la cua em segueix
allà on vaig.
Reflexió
personal:
En
la nostra societat ens han ensenyat a perseguir la felicitat com si es tractés
d’un objecte, i hem cregut que la podem fer nostra en el moment que aconseguim
posseir els nostres desitjos, bàsicament coses materials. D’alguna manera
doncs, el conte ens ve a dir “no busquis la felicitat fora teu perquè forma
part de tu”. Quan fas allò que realment t’agrada i t’importa, la felicitat et
segueix allà on vas.
Crist no té mans;
només té les nostres mans
per allargar-les a aquell qui ho necessita.
Crist no té peus;
només té els nostres peus per caminar amb
aquell noi
o aquella noia que sempre caminen sols.
Crist no té llavis;
només té els nostres llavis
per consolar aquell qui està trist.
Crist no té ajuda;
només té la nostra ajuda
per ser portadors del seu missatge.
Nosaltres som l’últim missatge de Déu escrit
en fets i en paraules.
Nosaltres som l’única Bíblia que la gent pot
llegir encara.
Pren-te temps per a l'art
Pren-te temps per dialogar
és la manera d'entendre's.
Pren-te temps per callar i escoltar
aprendràs dels altres.
Pren-te temps per caminar
descobriràs nous camins.
Pren-te temps per donar gràcies a Déu,
s'ho mereix.
(Font: llibre "Pren-te temps" Ed. Claret)
Les Nacions Unides han establert el dia 10 de novembre com
el Dia Mundial de la Ciència per a la pau i el desenvolupament.
Es vol promoure amb aquesta celebració el compromís
nacional i internacional per a l'ús de la ciència en benefici de la societat.
La ciència té el potencial de fer que el nostre món
canviï cap a millor, és important reforçar l'ús responsable de la ciència
per aconseguir un món més pacífic i sostenible,
i per afavorir la comprensió sobre la fragilitat del planeta en el que vivim.
Pren-te temps per fer alegres els altres
és la joia de l'home.
Pren-te temps per comprendre
és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar
és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per a descansar
és una ajuda per al cos i per a l'ànima.
Pren-te temps per ajudar als altres
és la font de la convivència.
Senyor, us prego:
per tots aquells joves que ja no tenen
capacitat per a l’entusiasme;
per aquells joves que no troben ningú
que els allargui la mà per ajudar-los a aixecar-se;
per aquells joves que es troben ensopits
i despreocupats davant els problemes de la humanitat;
per aquells joves que estan disposats a
deixar el món tal com l’han trobat;
per aquells joves que se senten incompresos.
Perquè siguin cada dia més els joves que
us prenguin a vós com a ideal de la seva vida;
doneu-los valentia i constància per a ser veritable llevat.
Que bonic si cada nit, poguessim dir:
avui a l'escola, a casa, a la feina,
guiat per Déu, he fet un gest d'amor
cap a un company, els meus pares, un ancià...
Que bonic!
(Papa Francesc)
No confonguis mai el VIATGE amb el turisme.
El turista veu però no sap mirar. Filma i retrata però és incapaç d'embadalir-se.
Passa. Però no queda mai enlloc. Res no li entra a dintre...
El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.
Com una barca vella dins la mar,
llim, els quals donen vida a la fusta morta,
el viatge fa crèixer l'anima.
Posa gruix d'humanitat.
Tot caminant, emergeix un continent inèdit.
Pertay al misteri de la vida i n'és l'expressió: som
en la mesura que ens fem. Que caminem.
Més important que la meta és el camí...
Preocupa't sols de caminar!