Bisbe Pierre Claveire

Fou un frare dominic que va ser martiritzat a Algèria l'1 d'agost de 1996, al costat del seu xofer musulmà, Mohamed. Era profundament conscient que la veritable Església de Jesús és la que està sempre a punt per donar la seva vida per amor.

Pierre Claverie reconeixia: "He lluitat pel diàleg i l'amistat entre la gent, les cultures i les religions. Tot això mereix probablement la mort i estic disposat a assumir els riscos; fins i tot seria un homenatge al Déu en què crec." I afegia: "Anar a la mort sense cap altre equipatge que l'amor desarmat!". Així veia l'Església: "Una Església el cap de la qual pot ser assassinat com tots els altres!"

És el que havia explicat poc abans de ser assassinat a la tardor d'aquell mateix any, 1996: «Perquè l'amor venci l'odi caldrà lliurar fins la pròpia vida en un combat quotidià en el qual el mateix Jesús no queda indemne».
Va dedicar tota la seva vida a dialogar amb els musulmans.
Va ser un procés constant de conversió per a ell, descobrint el Crist en els seus amics musulmans.
Va ser també una conversió per als seus amics. Alguns es van fer cristians, posant en risc les seves pròpies vides, i altres es van convertir en millors musulmans. Està en les mans de Déu la manera com això succeeix. Era conegut pel seu amor a la veritat.

Quan Pierre Claverie va ser sepultat, molts musulmans van anar al seu funeral, i una jove musulmana va donar el seu testimoni. Va dir: "Pierre em va conduir de nou a la meva fe. Era el Bisbe dels Musulmans." Només amor ... no hi ha major amor que donar la pròpia vida pels propis amics.

La vida i la mort de Pierre Claverie, dominic i bisbe d'Orà, a Algèria, ofereixen una resposta als signes dels nostres temps, marcat per les tensions, generalment violentes, entre les persones de diferent fe i creença. La incessant recerca de Déu i la crida dirigida per Claverie a tots els creients a viure junts en la pau i en el respecte recíproc, troben expressió en una existència dedicada per complet a l'anunci de la pròpia fe: una gran fidelitat, de la qual el seu compromís a favor del diàleg ha estat el centre de la seva missió i la seva vida el preu.

 Podem dir-nos cristians i creients de la Paraula de Déu si no escoltem i obeïm a la veu de Déu que ens diu "estimar-vos els uns als altres com jo us he estimat?

Nens del carrer

En molts països, hi ha nens que viuen al carrer.
Són nens com nosaltres, però que no han tingut una família que els estimi
o s'han quedat orfes o els fan anar a demanar diners
o els seus pares no poden atendre'ls perquè estan ficats en la droga, en l'alcohol o en la delinqüència.
Hi ha molts nens que pateixen perquè no senten l'afecte necessari,
ningú els fa el menjar, ningú els prepara la roba, ningú els compra el que necessiten,
ningú els anima a estudiar, ningú els dóna un petó de bona nit... Són els nens del carrer.
Avui resarem per ells i perquè siguem tots tan afectuosos i solidaris que els arribi a ells l'amor i l'ajuda.

ORACIÓ:
Jesús, bon amic,
vull demanar-te avui per tots els nens que viuen al carrer.
Que estan sols, abandonats, desprotegits.
Sense un pare, una mare, un avi, una àvia... que els cuidi i els estimi.
Ajuda'm a descobrir el teu rostre en cada nen que pateix
i ensenya'm a ser solidari.
Que no visqui indiferent.
Dóna'm forces per viure un amor gran com el teu.
Que no es quedi en paraules, ensenya'm a estimar de veritat.

La bufanda

- Agafa la bufanda. Per la ràdio han dit que el vent bufarà de valent i que les temperatures estan baixant molt!

M'he posat la que em van regalar els meus cosins el dia del meu sant i quan he sortit al carrer he notat un fred realment intens. He agraït molt que el pare m'hagués avisat. Amb una bona bufanda que et tapi fins el nas, el vent ja pot bufar tant com vulgui.

Una bona bufanda, sigui de llana o de cotó, de coloraines, de mitja o de ganxet, ens ajuda a plantar cara al fred.

Quan jo abraço el meu amic, faig un petó a la mare o acarono l'àvia és com si els posés una bufanda; l'escalfor del meu gest els protegeix de la pena, del cansament, del desànim i els ajuda a plantar cara als entrebancs de la vida. Demostrant el nostre amor ajudem els qui estimem.

Tal com tu vas fer sempre, vull ser capaç de demostrar el meu amor als pares, als germans, als avis i als meus amics. Gràcies Jesús.

Nosaltres voldríem...

Nosaltres que amb el joc hem après a créixer

voldríem que l'oci desenvolupés la creativitat.

Nosaltres que en les activitats hem descobert el treball,

voldríem que tothom pogués treballar 

i en el treball s'hi realitzés.

Nosaltres que en el grup hem descobert els altres,

voldríem que l’Església fos una veritable comunitat,
voldríem que en el món la pau fos un llaç de germanor.

Nosaltres que hem cantat la joia de viure,

voldríem viure el nostre temps amb intensitat.

Nosaltres que en la ciutat hem descobert Déu,

voldríem ser útils a la construcció del món.

Nosaltres que en el col·legi i a casa hem après a pregar,

voldríem de la nostra vida, fer-ne una pregària constant.

Oració de l'amistat

Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull donar-te gràcies pels meus amics.
Que bé m'ho passo estant amb ells.
Com els necessito,
i com els trobo a faltar quan els tinc lluny.

Que n'és de bo tenir algú en qui poder confiar,
amb qui poder parlar de les meves coses.
Algú que m'accepta i em vol tal com sóc;
que em coneix de debò
i es preocupa per mi perquè li importo;
que sempre està disposat a ajudar-me,
i està al meu costat en els moments bons i en els dolents.
Algú que sap perdonar-me després dels meus enutjos,
i sap animar-me quan estic desanimat.

Diuen que qui té un amic té un tresor.
Jo, Jesús, vull donar-te gràcies
per tots els tresors que tinc,
per cadascun dels meus amics.
Gràcies per haver-los posat en el meu camí.
Ajuda'm a cuidar-los i fer-los feliços.

I també vull donar-te gràcies perquè Tu,
Jesús, contínuament estàs regalant-me la teva amistat,
malgrat les meves pors i defectes.
Tu ets l'amic que mai falla.
Sempre ets aquí, en el bo i en el pitjor.
I m'ensenyes a voler així als altres,
de la mateixa manera que sóc volgut per Tu
... com un bon amic. 

Mai deixis de volar...

DONEM LA BENVINGUDA AL 2018

En iniciar aquest any 2018, vull demanar-te tot el que Tu ja saps que necessito, però que ens vas ensenyar a demanar-ho amb humilitat:

Alegria, per emprendre el treball d'aquest nou any amb tot el que has disposat per a mi.

Solidaritat, per donar suport a aquells que de veritat em necessitin.

Intel·ligència, per buscar i descobrir la veritat en els esdeveniments de cada dia.

Optimisme, per començar cada jornada amb nova il·lusió i noves esperances.

Paciència, per tornar a començar allò que no em surti massa bé.

Entusiasme, per vèncer les dificultats i matinar encara que se'm faci difícil.

Audàcia, per canviar allò que impedeix el meu desenvolupament físic, espiritual i intel·lectual, i per corregir els meus defectes i capritxos.

Valentia, per aturar-me quan m'equivoqui i reiniciar la meva ruta quan vagi per la senda equivocada.

Equilibri, per controlar les meves emocions, i no deixar-me vèncer per les contradiccions que segurament trobaré en el meu camí.

Saviesa, per saber escollir el que em convé per a la meva ànima i el meu cos.

Generositat, per compartir amb els meus companys el que de la teva bondat he rebut gratuïtament.

Memòria, per guardar al meu cap, a la meva ànima i al meu cor, els coneixements que m'apropin més a Tu.

Voluntat, per fer les tasques i els treballs amb responsabilitat i energia.

Constància, i perseverança per acabar amb entusiasme el que ja he iniciat.

Tolerància, per acceptar als meus companys amb les seves qualitats i les seves debilitats.

Gratitud, per reconèixer als qui cada dia m'ajuden a ser millor, especialment a Tu, Déu Pare, que sempre vetlles per mi.