Reflexionem sobre el voluntariat...

El voluntariat s'inicia amb la participació comunitària; participar activament en les necessitats dels espais on vivim diàriament. Només cal fer una observació activa quan passegem pels carrers del nostre barri, per prendre consciència que totes les peces amb les quals convivim formen part del tot de la comunitat, inclosos nosaltres mateixos. Obrir la mirada per incloure a aquelles persones que conviuen entre nosaltres però que a vegades, no sabem que hi són. El voluntariat doncs és prendre consciència de l'engranatge del qual formem part, observar el que succeeix al nostre voltant i veure què és allò que podem aportar perquè aquest tot que és la nostra comunitat es pugui continuar desenvolupant.

L'acció voluntària esdevé un gest desinteressat i altruista cap als altres que influeix en el creixement personal dels voluntaris/àries que el duen a terme.

Gràcies a aquestes petites accions voluntàries, el món cada cop s'ensorra menys i evoluciona més.

Age quod agis

Com és que quan vas pel carrer 
portes les orelles connectades 

i mentre camines 
escoltes la música de sempre? 

Ni tens el gust de caminar,

ni et pots deixar portar pel que escoltes, 

i sempre fas dues o tres coses alhora...

Senyor, avui faré una cosa i després l'altra,
no vull fugir del moment que toca... 
si camino, doncs, camino i prou,  
si llegeixo, doncs, llegeixo i prou,
si escolto, doncs, escolto i prou...

Ja ho deien els mestres antics: AGE QUOD AGIS,  “fes el que fas”.

El cèrvol

“Vet aquí que un jove cérvol estava bevent aigua en una font, 

i en l'aigua, com en un mirall, veia la seva imatge reflectida, 

i estava tot cofoi contemplant-la. 

La part del seu cos de la qual estava més satisfet eren les banyes, 

grans i boniques, que feien molt bella la seva figura. 

Però no li agradaven gens les seves cames, 

que les trobava massa primes i massa llargues. 

Mentre estava encantat mirant la seva imatge, 

va sentir la veu d'un caçador i els crits dels seus gossos. 

Com que va notar que ja estaven a prop, i fent ús de la rapidesa de les seves cames, 

va fugir corrents i es va poder escapar dels seus enemics. 

Però quan va entrar en el bosc 

la mala sort va fer que se li enganxessin les banyes en unes branques, 

de manera que va quedar atrapat, sense poder-se moure. 

I estant així, immòbil, va poder ser fàcilment agafat pel caçador. 

Aleshores el cérvol va canviar d'opinió sobre la seva figura: 

el que abans més li agradava (les banyes) ara ho trobava inútil i perjudicial; 

i el que abans el deixava menys satisfet (les cames) 

ara ho veia com la cosa més valuosa i útil”.

Moltes vegades ens podem enganyar 

en l'apreciació que tenim 

sobre el nostre cos i el nostre aspecte. 

Atenció amb no “obsessionar-nos” 

perquè no “ens agradem”. 

Hem d'aprendre a valorar-nos com som 

i a estimar-nos.

Jo sóc el CAMÍ, la VERITAT i la VIDA

Tomàs li pregunta:

-Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

 Jesús li respon:

-Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 

Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. 

I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.

                                                             Jn 14, 5-7

L'EXCUSITITS

Heu sentit a parlar mai de l'EXCUSITIS? És una malaltia endèmica
que s'agreuja si no és atacada a temps.
Si no s'eradica, acaba causant dues malalties
encara més greus: la DESMORALITIS i la FRACASITIS.

L'EXCUSITIS es manifesta per mitjà d'aguts atacs d'excuses assortides.
Les excuses són les mentides amb les quals volem convèncer-nos a
nosaltres mateixos per no fer alguna cosa
o per evadir les nostres responsabilitats davant la vida.

Les típiques frases d'aquesta malaltia són:
- "És que no tinc temps..."
- "És que em manca capacitat..."
- "És que tinc mala sort..."
- "És que no ho sé fer..."
- "És que..."

La pròxima vegada que vulguis utilitzar
una excusa d'aquestes,
abans pregunta't... A qui vull enganyar?

(Text extret del llibre:  Pren-te temps)

VUIT regals que no valen ni un euro! (Part 2)

5) El regal d'un COMPLIMENT. Un simple i sincer "El menjar està molt bo" o "Has fet una bona feina", poden fer que sigui un dia molt especial.

6) El regal del FAVOR. Cada dia procura fer un favor a algú.

7) El regal de la SOLEDAT. Hi ha moments que no hi ha res millor que estar sol. Sigues sensible a aquests moments i dóna aquest regal o sol·licita'l dels altres.

8) El regal de la DISPOSICIÓ a L'AGRAÏMENT. La manera més fàcil de fer sentir bé a la gent és dir-li coses que no són difícils de dir, com "Bon dia!", "Moltes gràcies!", ...


(Text de Ramon M. Serchs)

VUIT regals que no valen ni un euro! (Part 1)

1) El regal d'ESCOLTAR, però... realment escoltar! Sense interrompre, badallar o criticar. Només escoltar...

2) El regal de l'AFECTE. Ser generós amb petons, abraçades, encaixades de mans,, copets a l'espatlla. aquestes petites accions demostren l'afecte a les persones de l'entorn.

3) El regal del SOMRIURE. Els seus beneficis són impressionants!

4) El regal d'una NOTA ESCRITA. Per exemple, u simple "gràcies per ajudar-me". Un detall com aquest pot ser recordat durant tota la vida i, potser fins i tot, canviar-la.