Primera setmana d'Advent

L'Ava i l'Edgar són amics. 

Ella és una nena i ell és un drac 

–amb les seves escates, les seves ales i llengües de foc que li surten del nas– 

i malgrat que l'amistat és capaç de salvar tots els obstacles, 

de vegades les circumstàncies fan que l'Edgar se senti trist i fora de lloc... 

Són els protagonistes de l'anunci nadalenc 

d’uns magatzems britànics, 

que té per eslògan Show them how much you care (Demostra'ls quant t'importen), 

i que ens anima a tenir cura de qui estimem.

FELIÇOS...

Feliços els qui saben callar i escoltar, 

perquè tothom els apreciarà.

Feliços els qui estan atents a la crida dels altres però sense creure's indispensables,

perquè seran sembradors d'alegria.

Feliços vosaltres si sabeu mirar seriosament les coses petites i tranquil·lament les coses serioses, perquè arribareu lluny en la vida.

Feliços vosaltres si sabeu admirar un somriure i oblidar una ganyota,

perquè la vostra ruta serà assolellada.

Feliços vosaltres si sou capaços d'interpretar sempre amb benvolença les actituds dels altres encara que les aparences siguin contràries; passareu per ingenus però la caritat té aquest preu.

Feliços els qui pensen abans d'actuar i preguen abans de pensar,
perquè evitaran moltes bestieses.

Be water, my friend

Buida la teva ment,
no tinguis forma, ni figura
com l'aigua...
Sigues aigua,
Be water my friend!

ESTIMA'T

Aquella noia tenia la impressió que tothom amb qui tractava estava content i feliç, menys ella... 

Un dia va atrevir-se a comentar-ho a la seva professora:

- Per què els meus millors amics i amigues sembla que són feliços i jo no?

- Segurament és que aquestes persones amigues teves han après a veure en tot la part bona i la part positiva.

-I com és que jo no puc veure-ho, això? Com és que em costa tant veure en tot la part bona i positiva?

La professora va mirar-la als ulls amb afecte i li va dir una veritat de la qual estava convençuda:

- Mai no podràs veure fora de tu el que no ets capaç de veure en el teu interior. Et conec una mica, i tu ets una persona amb qualitats, tens coses positives, bones... però no les saps veure, no te les creus. I això fa que no estiguis tan contenta i tan feliç com voldries. Però no t’amoïnis: a tots ens ha passat i ens passa de tant en tant, tots hem d’anar aprenent. Tu també aniràs aprenent.

I va afegir:

- Potser et sonarà estrany, però no és cap bajanada... ESTIMA’T!

Aquella paraula, que en un primer moment li va semblar certament estranya, va ressonar en el seu interior i la va acompanyar durant una bona part del que quedava de dia... I va tornar a casa una mica més contenta.

El voluntariat

Es calcula que aproximadament un 20% de la població de Catalunya viu en situació de pobresa.
El Gran Recapte d'Aliments a Catalunya és una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària; també serveix per donar a conèixer i denunciar la difícil situació que viuen moltes famílies. Una iniciativa que enguany arriba a la desena edició.
I tota aquesta acció és possible gràcies a la col·laboració desinteressada de milers de persones que dediquen part del seu temps per fer de voluntàries.

Alumnes de 3r i 4t d'ESO del col·legi junt amb molts professors són voluntaris ja del Gran Recapte d'Aliments que es durà a terme aquest divendres i dissabte. 

"Potser la nostra acció és només una petita gota d'aigua en l'oceà,

però l'oceà no seria el mateix sense aquesta gota" (Mare Teresa de Calcuta)

Persones iguals

El Petit Taller de Cançons ens diu cantant que ens mereixem tots les mateixes oportunitats davant la societat, siguem nois o noies, petis o grans, d'una classe social o una altra, vinguem del nord, del sud o de mar enllà... 

Escoltem-ho!

Tu tan poca cosa i tan exigent

Un senyor es volia casar. 
Acudí a una agència matrimonial i, un cop a dins, 
es trobà en una sala on hi havia dues portes que tenien, respectivament, un cartell que deia: "boniques" i "lletges". 
Va passar per la porta de les boniques 
i arribà a una nova sala 
on dues portes deien: "amables" i "malhumorades".
Escollí les amables i anà trobant noves estances 
que anunciaven "riques" i "pobres", "llestes" i "tontes"...
Evidentment triava les millors. 
Finalment arribà a una última habitació que tenia un gran mirall. Mentre, atònit, restava sense saber què fer, 
sentí una veu en off que li deia:
- Mira't bé, tu, tan poca cosa i tan exigent!

• Si abans de parlar o d'escriure blasmant a tort i a dret ens miréssim a nosaltres mateixos, probablement deixaríem en pau els altres.
• Potser de vegades no ens agraden els altres perquè ens desagradem nosaltres mateixos.