Els mestres i professors us desitgem que passeu un bon estiu!!!

I ens tornem a retrobar al setembre!

LES VACANCES SÓN...

Temps per a trobar un tresor. Està amagat a prop teu. He treballar per tal que surti a la llum. Quina pena si m’estiro a l’ombra i, mentre m’estiro, el perdo!

Ocasió per demostrar el que sóc. Alegria, activitat, trobada, calor, llum... Però amb idees nobles davant meu!

Oportunitat per fer alguna cosa gran. Tinc la vida a les meves mans, sense massa preocupacions... Amb tot, alguna cosa em diu el meu interior... que tinc una missió per fer en les vacances que ja s’acosten.

Les vacances són per descansar i el meu descans només paga la pena si el puc oferir als altres. Has pensat el que vols fer aquest estiu?

Recorda totes les idees, compromisos, bones accions, somriures i bones estones. És temps de descans, de compartir i de construir entre tots un món millor, perquè junts podem fer-ho!

CONSELLS

Consells, també per a l'estiu:

o        Fes una bona acció al dia.

o        Quan facis una acció dolenta, perdona't.

o        Sempre hi ha algú a qui estimar... busca'l!

o        Cada dia fes alguna cosa que sigui diferent.

o        Aprèn a callar, a contemplar i a sorprendre't.

o        Gaudeix dels teus assoliments.

o        No siguis infidel.

o        Sigues honest i no diguis mentides.
Gaudeix almenys d'una bona abraçada al dia!!

GRÀCIES!

Gràcies, Senyor,

per aquest curs que acaba,

per tot el que he après,

per tot el que he millorat,

per aquesta miqueta que he crescut.

Gràcies, Senyor, pels meus companys,

amb els que tant he gaudit,

pels bons moments que he passat,

per les males estones en què ells m’han consolat.

Gràcies, Senyor,

per les persones que m’han ajudat,

pels meus professors que m’han ensenyat,

pels meus pares que m’han acompanyat

per tots els que han estat al meu costat.

Me n'aniré de vacances

amb la maleta plena de bons consells,

amb el cor ple de bons records,

i amb la intenció de recompensar-los a tots

per tanta feina, per tant afany.

Gràcies a tots!!

SOBRE EL SOMRIURE...

En el despatx de certa persona hi havia penjat un rètol amb aquesta inscripció: “Somriure no és pas ensenyar les dents. Somriure és mostrar l’ànima”. 

Hi ha gent que somriu comercialment, per guanyar diners. Un refrany xinès diu: “Qui no sàpiga somriure, que no obri cap botiga”. Per això a vegades el somriure només té una finalitat comercial. També hi ha somriures amb una finalitat publicitària: pensem en els anuncis amb aquells somriures a manera de reclam, com quan s’anuncia una pasta de dents...

Però també hi ha gent que somriu desinteressadament, sense buscar res a canvi, amb un somriure sincer, que li surt de dins, de la seva alegria interior, i que omple de goig tant a qui el rep com a qui el dóna. Encara que sembli de poca importància, el somriure pot ser una manera de donar-se als altres, de mostrar l’ànima.

Un somriure, tot i que costa poc, pot valer molt! Es pot convertir en ajuda en moments de tristesa, de soledat, de marginació... Pot ser un senyal de comprensió i d’acollida cap a l’altra persona. Pot ser una forma de fer que l’altre se senti valorat, reconegut i apreciat. Val la pena practicar-ho: costa poc i és efectiu!

ENSENYA'M...

Ensenya’m a estimar a la gent com a mi mateix
i a no jutjar-me com als altres. 

No em deixis caure en l’orgull si triomfo,
ni en la desesperació si fracasso.
Millor recorda’m que el fracàs
és l’experiència que precedeix al triomf.

Ensenya’m que perdonar és un signe de grandesa
i que la venjança és un senyal de baixesa.

Si em treus l’èxit, deixa’m forces per aprendre del fracàs.

Si ofenc a la gent, dóna’m el valor per disculpar-me,
i si la gent m’ofèn, dóna’m valor per perdonar.

Senyor, si jo m’oblido de Tu, mai t’oblidis tu de mi!    

(Gandhi)

De l'Evangeli segons Sant Joan (14, 15-21)

En aquell temps, va dir Jesús als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré al Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. D’aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell».