Compartir

En una ocasión, por la tarde, un hombre vino a nuestra casa para contarnos el caso de una familia hindú de ocho hijos. No habían comido desde hacía ya varios días. Nos pedía que hiciéramos algo por ellos. De modo que tomé algo de arroz y me fui a verlos. Vi cómo brillaban los ojos de los niños a causa del hambre. La madre tomó el arroz de mis manos, lo dividió en dos partes y salió. 

Cuando regresó le pregunté qué había hecho con una de las dos raciones de arroz. 

Me respondió: "Ellos también tienen hambre". 

Sabía que los vecinos de la puerta de al lado, los musulmanes, tenían hambre. Quedé más sorprendida de su preocupación por los demás que por la acción en sí misma. 

En general, cuando sufrimos y cuando nos encontramos en una grave necesidad no pensamos en los demás. Por el contrario, esta mujer maravillosa, débil, pues no había comido desde hacía varios días, había tenido el valor de amar y de dar a los demás, tenía el valor de compartir. 

Frecuentemente me preguntan cuándo terminará el hambre en el mundo. Y yo respondo: "Cuando tú y yo aprendamos a compartir". Cuanto más tenemos, menos damos. Cuanto menos tenemos, más podemos dar. 

Madre Teresa de Calcuta

Bon dia a tots i totes!

Tot allò necessari per a una vida feliç està dins teu, en la teva manera de pensar. 

La responsabilitat de ser feliç i estar bé és teva, no de l’altre.

Fes que avui sigui un bon dia...

Confiança...

"L'au canta encara que la branca cruixi, perquè sap com són les seves ales."
(J.Santos Chocano, poeta peruà)



La confiança amb un mateix és una de les claus per assolir els propis reptes, per difícils que siguin.
Confies amb les teves possibilitats?
O t'arronses fàcilment davant els reptes difícils?

Un repte: durant un dia somriu a tothom!

Què significa ser pobre?

Un empresari, amb la intenció que el seu fill sabés què és "ser pobre", el va portar un parell de dies a casa d'una família camperola que vivia a les muntanyes. Van passar tres dies i dos nits.
De retorn a casa, el pare va preguntar al seu fill:
- Què t'ha semblat l'experiència?
- Bona - va respondre el fill amb la mirada fixa a l'horitzó.
- I que has après...? - va insistir el pare.
El fill contestà:
- Que nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre.
Que nosaltres tenim un "jacuzzi"... i ells tenen un riu sense final, amb aigua clara i peixets.
Que nosalttres tenim reflectors per iluminar el jardí a la nit i ells s'il·luminen amb la llum de la lluna i els estels...
Que nosaltres comprem el menjar i que ells sembren i recullen la seva collita.
Que nosaltres escoltem CD's i ells tenen una simfonia perpètua d'ocells, granotes, ovelles i altres animals.
Que nosaltres vivim amb desconfiança i rodejats de murs i alarmes, i ells viuen amb les portes obertes, protegits per l'amistat dels seus veïns.
Que nosaltres vivim connectats al mòbil, facebook, la televisió... i ells viuen connectats a la vida, al cel, a l'aigua, al sol, al verd del prat, als animals, a la collita, a la família...

El pare quedà impactat per la profunditat de les paraules del seu fill.  I el fill continuà parlant:

- Gràcies, pare, per ensenyar-me com en som de pobres! I com de rics són ellls!!

Allò material no ho és tot en aquesta vida, no visquem d'aparences... La humilitat i la senzillesa et fan gran, no ho oblidis!