IL·LUMINEU EL MEU INTERIOR

Senyor, massa sovint miro les persones i les coses 

a través dels meus perjudicis i interessos

i la meva mirada està plena de foscors.

Vós, en canvi, mireu el fons del cor i veieu les persones tal com són.
La vida em va fent comprendre

que "l'essencial és invisible als ulls del cos i que només hi veiem bé amb el cor."

Avui us demano que m’allibereu dels perjudicis que enfosqueixen la mirada
i de l’odi que m’impedeix de veure-hi clar.

Il·lumineu el meu interior perquè, portat per l’amor i la veritat,

sàpiga descobrir la riquesa de cada persona i 

comprendre la grandesa del vostre amor, 

manifestat en Jesús i en la meva vida.

Pregària a la Mare de Déu de Montserrat

Santa Maria, mare de Déu,
conserveu-me un cor d'infant
pur i transparent con l'aigua d'una font.
Doneu-me un cor senzill,
que no assaboreixi les tristeses,
un cor disposat a lliurar-se, 
tendre a la compassió,
i que no guardi rancúnia per cap mal.
Feu-me un cor mansoi i humil,
que estimi sense exigir recompensa,
un cor gran i indomable,
que cap ingratitud pugui tancar,
ni cap indiferència abatre.

Clica a la imatge per veure l'auca de Montserrat:

Llum

Un any més a la llum de la Pasqua anirem fent camí, 

amb els nostres encerts i les nostres mancances. 

Avançant endavant sempre i potser fent petites recules en algunes ocasions, 

però sempre amb la certesa que Jesús va al nostre costat i que no ens deixarà mai. 

Les petjades

Una nit un home va tenir un somni on caminava per la platja al costat del Senyor.
Al cel es veien reflectides escenes de la seva vida.
Davant de cada escena veia a la sorra dos parells de petjades: les seves i les del Senyor.
Després que passés davant d'ell l'última escena del seu somni, 
es va tornar a mirar les petjades a la sorra. 
Va notar que en moltes ocasions, al llarg de la seva vida, 
només hi havia un parell de petjades. 
Es va adonar que havia succeït en els moments més tristos i foscos de la seva vida.

Allò el va torbar molt, i li va dir al Senyor: 
"Senyor, vas dir que una vegada que decidís seguir-te, 
caminaries amb mi fins al final. 
Tanmateix he notat que en els moments més difícils de la meva vida 
només es veuen les empremtes de dos peus. 
No entenc per què m'abandonaves quan més et necessitava".

El Senyor li va respondre:
"Fill, benvolgut fillet meu; 
jo t'estimo i mai no t'abandonaria. 
En els teus moments de prova i patiment, 
quan veus que només hi ha dues petjades, 
era perquè jo et portava en braços".

Home i dona d'avui

Home i dona d'avui,

on has posat els teus ulls? 

On tens la teva esperança? 

On tens la meta del teu caminar? 

Tens fam de tot i res et sadolla. 

Tens, tens, tens ... 

i el teu tenir no et dóna felicitat. 

Et prometen i segueixes decebut. 

Home i dona d'avui, 

obre els ulls al que no esperes! 

Mira, per les muntanyes 

arriba un home fràgil, 

sense aparença especial, 

barrejat amb els pobres marginats. 

Aquest home fràgil, Jesús, 

ha començat el Regne de Justícia entre nosaltres. 

Home i dona d'avui, 

escolta la teva set i la teva fam sempre insaciables

i obre el teu cor a allò nou. 

Tot el nou està dins d'Ell. 

No ho busquis al tenir, 

ni ho busquis en paraules que saps que mai es compleixen.

Home i dona d'avui, 

escolta en la solitud i deixa't trobar

per Aquell que et busca en el silenci, 

en la promesa que anuncia: 

"Déu vol l'home i la dona d'avui ".

Una història per a pensar...

Volem canviar

De vegades som esclaus,

com si portéssim una bola molt grossa i pesada

lligada als peus, que no ens deixa avançar.

Per exemple, la pesada bola dels insults i del contestar malament.

D’ara en endavant ens proposem canviar aquesta bola pesada

per un globus lleuger, ple de somriures i de paraules agradables

per a dedicar-les als altres i a nosaltres mateixos;

un globus ple de pau, d’amor i de molta esperança.

Ajuda’ns Senyor a fer-ho possible!