Rosa d'abril, Morena de la
serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d'or els angelets
serraren
eixos turons per fer-vos un
palau;
Reina del Cel que els
Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre
mantell blau.
Alba naixent d'estrelles
coronada,
Ciutat de Déu que somnià
David,
a vostres peus la lluna s'és
posada,
Dels catalans sempre sereu
Princesa,
dels espanyols Estrella
d'Orient,
sigueu pels bons pilar de
fortalesa,
pels pecadors el port de
salvament.
Doneu consol a qui la pàtria
enyora,
sens veure mai els cims de
Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us
implora,
torneu a Déu els cors que
l'han deixat.
Mística Font de l'aigua de la
vida,
rageu del Cel al cor de mon
país;
dons i virtuts deixeu-li per
florida;
feu-ne, si us plau, el vostre
paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que
us vegin!
ditxós el cor que s'obri a
vostra llum!
Roser del Cel, que els
serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre
perfum.
Cedre gentil, del Líbano
corona,
Arbre d'encens, Palmera de
Sion,
el fruit sagrat que vostre
amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor
del món.
Amb vostre nom comença nostra
història
i és Montserrat el nostre
Sinaí:
sient per tots l'escala de la
glòria
eixos penyals coberts de
romaní.
Rosa d'abril, Morena de la
serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel
