Cada 20 de novembre es celebra el Dia universal dels drets dels Infants,
commemoració dels acords que impulsà l'ONU l'any 1989
amb l'objectiu de garantir la protecció dels infants i joves menors de 18 anys.
(Si vols veure el reportatge clica a la imatge:)
"La foscor no pot expulsar la foscor: només la llum ho pot fer. L'odi no pot expulsar l'odi: només l'amor ho pot fer."
"La fe és fer el primer pas, fins i tot quan no pots veure tota l'escala."
"La pregunta més persistent i urgent sobre la vida és, què estem fent pels altres?"
Quan mirem el nostre entorn, què hi veiem?
El que creiem que hi ha, o el que realment hi ha?
Caminant pel carrer o bé quan estem jugant al parc,
moltes vegades ens passa que només veiem allò que volem,
la resta no ens interessa, no la mirem.
No t'ha passat mai que tot d'una descobreixes alguna cosa
que sempre ha estat allí i que mai havies fixat
la teva atenció?
Quantes persones hauràs deixat de mirar?
Per davant de quants companys hauràs passat i no els hauràs ni vist ni saludat?
Tot allò que tu no veus, tot allò que tu no mires
perd l'oportunitat d'acompanyar-te, d'ajudar-te.
Tu perds l'oportunitat de sentir, de
compartir, de gaudir...
Mirem a fons i deixem que la vida
ressoni dins nostre.
No siguem cecs a allò que Déu ens
ofereix.
Jesús, tu vas viure amb els ulls ben oberts a tot allò que t'envoltava.
Ajuda'm a saber mirar i a saber veure
amb intensitat, amb il·lusió, amb sentiment...
Sant Albert, el Magne, va néixer a principis del s.XIII a Baviera i va morir el 15 de novembre de 1280, a la seva cel·la del convent de la Santa Creu de Colònia (Alemanya). Per aquest motiu, el 15 de novembre, es celebra la diada de Sant Albert.
Sant Albert fou
bisbe i frare dominic i una autoritat en moltes disciplines acadèmiques com la física,
les matemàtiques, la biologia, la geologia, l’astronomia, la filosofia i l’alquímia.
No és estrany doncs que sigui aquest sant el patró dels científics i les científiques!
Sant Lluc diu que «Jesús els ensenyava sobre la necessitat de pregar sempre i no defallir» (Lc 18,1).
Sabem que podem fer pregària lloant el Senyor o donant-li gràcies,
o reconeixent la nostra debilitat humana, implorant la misericòrdia de Déu,
però la major part de les vegades serà de petició d'alguna gràcia o favor.
I, encara que no aconseguim de moment el que demanem,
només el fet de poder-nos adreçar a Déu,
de poder explicar-li la pena o la preocupació,
serà ja la consecució d'alguna cosa, i segurament
—encara que no de manera immediata, sinó en el temps—,
obtindrem resposta, perquè Déu,
«¿no
farà justícia als seus elegits, que clamen a ell nit i dia?» (Lc 18,7).
