Potser tots som o en sentim en algun moment una mica Lorenzo...
I potser també en molts moments podem ajudar als Lorenzos a sentir-se estimats i acceptats malgrat els "cassons" que arrosseguin!
Una tarda de primavera en Ferran, un noi ric de la
ciutat, va arribar tot passejant fins a una granja de les afores.
Es va fer
servir, pagant amb els seus diners, una tassa de llet. Va anar a seure a
l'ombra d'un bon arbre, va esmicolar pa a la llet i se la va cruspir cor què
vols.
Llavors va
cridar la pobra Caterina, va fer bocins el pa i el va ficar dins la tassa de
llet i, amorosament, li va demanar que s'ho mengés.
Generositat.