Arribo massa d'hora al meu destí, un poble en el qual
he de fer algunes gestions. És molt aviat encara per anar a molestar a ningú i
em dirigeixo a un parc conegut, m'assec en un banc i em quedo contemplant la
font i les figures que l'aigua va formant en l'aire. El lloc em porta alguns
records i quedo com absent. Al cap d'una estona sento la veu d'un ancià que
s'ha posat al meu costat, i que em diu: “Vostè sembla que no estigui aquí”. Li
contesto que sí que hi sóc, però que fa uns anys, assegut en el mateix banc
juntament amb altres persones, mentre miràvem la font, anàvem recordant els
dies que havíem passat junts aquell estiu en una casa de colònies a prop del
poble.
-Aprofiti
aquests moments, no els deixi perdre -em va dir aquell ancià-. Però no oblidi
que els records són com la sal: si posem una quantitat adequada dóna bon sabor
al menjar; però si ens passem amb la quantitat, acaba fent malbé l'aliment. Qui
viu massa en el passat gasta tot el seu present en recordar.
Les vivències, les experiències boniques passades, els records, són coses que també ens ajuden a viure amb il·lusió. Però no hem d'abusar d'ells, perquè si no ens poden impedir de viure el present; i en cada moment hem de saber assumir el que ens toca viure i dedicar-nos-hi amb entusiasme.
