Hi ha una faula oriental que explica la història d’un home molt vell que viu a la Lluna i que cada nit viatja fins a la Terra per connectar ànimes que tenen alguna cosa per compartir o ensenyar-se. Persones que, a partir del moment que l’ancià les enllaça, esdevenen importants l’una per l’altra.
L’home els fa un nus al dit petit de la mà amb un fil vermell invisible i això determina que, en un moment o altre de la seva existència, es trobaran. No importa quan, ni on, ni de quina manera. El fil es pot estirar milers de quilòmetres, es pot contraure, es pot enredar o omplir-se de nusos, pot tibar però mai es trenca. El vincle sempre existirà encara que el cordill invisible quedi enrere en el temps o ni tan sols el recuperem mai més.
L’ancià
pot lligar molts fils a cada persona, desenes, teixint un món amb una xarxa
vermella infinita que ens vincula els uns amb els altres.
