COMENCEM AMB MÚSICA...

 

LA GALLINA DE ORO

Érase una gallina que ponía

un huevo de oro al dueño cada día.
Aún con tanta ganancia, mal contento,
quiso el rico avariento
descubrir de una vez la mina de oro,
y hallar en menos tiempo más tesoro.

Matóla; abrióla el vientre de contado;
pero después de haberla registrado
¿qué sucedió? Que, muerta la gallina,
perdió su huevo de oro, y no halló mina.

¡Cuántos hay que teniendo lo bastante,
enriquecerse quieren al instante,
abrazando proyectos
a veces de tan rápidos efectos,
que sólo en pocos meses,
cuando se contemplaban ya marqueses,
contando sus millones,
se vieron en la calle sin calzones!

(Versió de Félix María Samaniego)

Aquest home, dominat pel seu afany d'obtenir riquesa immediata,

no raona sobre els actes i no entén que la bona riquesa arriba 

amb intel·ligència i treball. 

En lloc d'assolir els seus objectius, 

la seva cega ambició el condemna a la fallida i s'arruïna.

 A Loja (Equador) les germanes dominiques tenen una casa on acullen 

nenes i adolescents amb situació de vulnerabilitat.

Allí hi conviuen, els hi proporcionen el seguiment mèdic perquè algunes hi arriben malaltes,

també els ofereixen una formació integral per anar adquirint habilitats, coneixements

i competències per al seu futur. Una alimentació saludable i equilibrada, 

uns bons hàbits higiènics, etc.

En definitiva, els proporcionen una llar impregnada dels valors dominicans.

El dimecres tenim l'oportunitat de col·laborar en el seu projecte

participant de la xocolatada solidària. T'hi apuntes?!

Clica la imatge:

Valors dominicans

"L’autèntica solidaritat és un moviment interior i integral que ens implica 

i que ha de provocar en nosaltres un canvi i una nova forma de viure. 

És a dir, ha arribat el moment de no donar el que ens sobra, 

sinó de compartir el que som i el que tenim amb aquells que s’ho estan passant pitjor. 

Solidaritat amb la justícia, amb la persona que pateix." (Lucia Caram, monja dominica)

Imatge de la casa d'acollida de Loja (a l'Equador) de les germanes dominiques:

SÍMBOLS DOMINICANS

La TORXA, símbol de llum.

Llum viva i flamejant, que escalfa.

Agafa el relleu a l’estrella, acompanya en el camí.

Es foc que es consumeix pels altres, es gasta,

i a mesura que es gasta fa més llum.

Recorda el somni de la mare de Sant Domènec:

que el seu fill aniria per tot el món amb la llum de l’Evangeli.

 

Les SANDÀLIES i el BASTÓ, símbols del camí.

Sant Domènec va recórrer molts camins,

preparat sempre per posar-se en camí,

per fer camí, tot i les dificultats.

Disposat a anar a l’encontre de l’altre, a portar bones notícies.

Signe de camí en grup, de treballar junts per un projecte comú.

SÍMBOLS DOMINICANS

L’ESTRELLA és una constant en la vida de Sant Domènec.

És símbol d'alguna cosa important que sorgeix.

Mai està sola,

apareix en companyia d'altres estrelles, fa grup.

És punt de referència per a la trobada.

Porta més enllà d’ella mateixa.

Està present en el missatge de l’Evangeli.

 

L’ESCUT és signe d’identitat,

de pertinença a una família concreta.

És un símbol que concentra tots els elements que caracteritzen un grup

i expressen la seva veritat.

Signe d'evangelització amb paraules i fets.

En l'escut dominicà hi ha un lema: la veritat.

CONEGUEM SANT DOMÈNEC

 Hola, amics!

Soc en Domènec de Guzmán. El 23 de maig celebrareu la meva festa. Sí, ja sé que em coneixeu perquè aneu a un col·legi de la Fundació Dominiques de l’Ensenyament. Els dominics i dominiques són aquestes persones que intenten viure i construir el Regne de Jesús des de la fraternitat, la veritat, la interioritat i la solidaritat.

Aquests 4 valors no són només paraules, volen ser vida. Per a mi van ser essencials, ja ho sabeu, oi? 

Vaig néixer a Caleruega, un poble de la província de Burgos. El meu pare era un noble cavaller molt valent, de la meva mare vaig heretar la sensibilitat i solidaritat envers els més necessitats. A ella també li agradava pregar, escoltar Déu i confiar en Ell.

Vaig començar la meva educació a Gumiel i, més tard vaig seguir els meus estudis universitaris a Palència. Va ser una època juvenil inoblidable...

Allà vaig descobrir que només els privilegiats tenien accés als estudis; que mentre uns pocs eren amos de grans extensions, moltes persones malvivien perquè no tenien ni per menjar... Vaig conèixer de prop la fam!

Quan estava estudiant a Palència, una malaltia, la pesta, va matar molta gent. Jo no podia suportar aquesta situació i, en una arrencada de rebel·lia i generositat, vaig vendre els meus llibres de pergamí (el que més apreciava), on tenia moltes notes personals, per poder ajudar a la gent que m’allargaven les seves mans suplicants. Vaig pensar: "NO PUC ESTUDIAR SOBRE PELLS MORTES, QUAN LES PERSONES ES MOREN DE FAM".

Avui et convido a DESCOBRIR una nova manera de ser feliç: Fer feliços els altres. Perquè no penses que ja és hora que deixem de "passar" dels altres? Et proposo que avui durant tot el dia et recordis d'això i no "PASSIS D'AJUDAR". A veure si al final del dia, recordes algun gest de solidaritat que has tingut avui.

Reflexions

"Pobres son los que quieren más, los que no les alcanza nada. 

Esos son pobres, porque se meten en una carrera infinita. 

Entonces no les va a dar el tiempo de la vida".

 "En mi jardín hace décadas que no cultivo el odio 

porque aprendí una dura lección que me impuso la vida: 

que el odio termina estupidizando, 

porque nos hace perder objetividad frente a las cosas".

“La gran crisis no es ecológica, es política (...). 

Tenemos que darnos cuenta de que la crisis del agua 

y de la agresión al medio ambiente no es la causa. 

La causa es el modelo de civilización que hemos montado. 

Y lo que tenemos que revisar es nuestra forma de vivir”.

Reflexions de José Mujica (president de l'Uruguai entre 2010 i 2015)

LA TORTUGA I L'ÀLIGA

Una tortuga que es recreava al sol, es queixava del seu trist destí i que ningú no li havia volgut ensenyar a volar.

Una àliga que passejava a la deriva, va sentir el seu lament i li va preguntar amb què li pagaria si ella l'alçava i la portava pels aires.

- Et donaré – va dir – totes les riqueses del Mar Roig.

- Aleshores t'ensenyaré a volar – va replicar l'àliga.

I prenent-la pels peus la va portar gairebé fins als núvols i la va deixar anar. La pobra tortuga va caure en una alta muntanya, fent-se miques la cuirassa.

- Vaig renegar de la meva sort natural... Què tinc a veure jo amb vents i núvols, quan amb prou feines em moc sobre la terra?

Que important és conèixer-nos nosaltres mateixos, conèixer els nostres dons i les nostres limitacions i acceptar-nos tal com som.

LES MANS

Si guardes les teves mans es fa fosc,

algú s'amaga i es refreda, algú calla i sentirà soledat.

Si allargues les teves mans es fa de dia,

algú s'apropa i somriu, algú confia i esperarà.

Si tanques les teves mans és de nit,

algú s'encongeix i s'empetiteix, algú té por i sofrirà.

Si obres les teves mans, és de dia,

algú s'aixeca i s'anima, algú s'alegra.

Si desuneixes les teves mans, l'ombra,

algú sospira i s'enyora, algú s'entristeix i plorarà.

Si uneixes les teves mans, migdia,

algú s'eixampla i floreix, algú agraeix i estimarà.

 

Autoria desconeguda

ELS ULLS

Pare, que ens has donat els ulls

per a contemplar la bellesa i la bondat

de la natura i dels homes,

per a expressar els nostres sentiments

i acollir els dels altres:

fes que tinguem els ulls sempre oberts,

atents als teus senyals

i que mirem als altres

amb amor i acolliment.

 

El papa Francesc

El dilluns 21 d'abril va morir el papa Francesc, 

un papa que es va atrevir a fer i a proposar algunes reformes 

des de la direcció de l'Església catòlica. 

Ha estat el primer papa americà (de l'Argentina) 

i el seu papat s’ha caracteritzat

per la seva lluita per aconseguir la pau

i per fer costat als migrants i als pobres del món.

 Avui comença el conclave per triar el seu successor.

Clica la imatge:

LA SOSPITA

Un dia, un home va perdre la destral, i va començar a sospitar del fill del seu veí. Tot li indicava que es tractava del lladre: va observar la manera de caminar del noi (i li va semblar que, efectivament, caminava com un lladre); va observar la seva manera de parlar (i va pensar que parlava igual que un lladre); i observà minuciosament els seus gestos… No tenia cap dubte: eren els gestos d'un lladre!

Però dies després, va trobar la destral tirada al bosc. I en tornar a casa, va començar a observar que el fill del seu veí realment no tenia cap pinta de lladre.

 

 «Moltes vegades veiem el què volem veure i emetem un judici sense saber. Els prejudicis, traçats moltes vegades per l'odi, la ira o l'enveja, normalment desfiguren completament la realitat».

CONFIO EN TU

Perquè m’abraces, em sostens, m’estimes... confio en Tu.

Perquè el teu Amor em transforma i és

més profund que els meus errors i faltes... confio en Tu.

Perquè el teu pla és millor que qualsevol altre...confio en Tu.

Perquè sempre m'escoltes i en

la teva bondat sempre em respons... confio en Tu.

Perquè em dones la fortalesa necessària per tot allò que em demanes...

confio en Tu.

Jesús, confio en Tu.

TENS UN SOSTRE FET D'ESTRELLES...

Si vols, treu-te la disfressa, fes-ho sense pressa.
Respira com si fos el primer cop.
Tots tenim els nostres monstres, ens sentim vulnerables.
Potser és això el que ens crida a ser millors.
Tens un sostre fet d'estrelles i un llarg camí als teus peus,
les mans per construir-te i la més dolça de les veus.
Com ens costa d’entendre que els fruits d'aquesta terra
ens esperen més enllà de tantes pors...

CORPUS

Avui és la festa litúrgica del "Corpus Christi"

Una festa catòlica que venera l'eucaristia.

És una festa que sorgeix en l'Edat Mitjana, 

i que en molts pobles i ciutats es continua celebrant amb catifes de flors

i enramades per allí on passa la processó.

També amb els elements festius i el bestiari.

I, fins i tot, a Barcelona i Tarragona es pot

veure "l'ou com balla" al claustre de la catedral.

La tradició també es gastronòmica,

menjant per aquesta diada "coca de cireres".

A la localitat de Berga per Corpus se celebra una gran festa: La Patum,

declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.

És una festa que està documentada des de 1454.

(Si en vols saber més clica les imatges)

DIAMANTS

Senyor, ensenyan'ns a parar el rellotge i a bussejar en el nostre interior

cultivant allà el millor de nosaltres mateixos.

Dona'ns llum per mirar allò profund, allò bell,

allò autèntic, per sobre de la superficialitat

i el passotisme que se'ns imposen.

Que maduri en el nostre interior una reflexió pausada

sostinguda per la compassió i l'amor a la humanitat.  

FEU-NOS FORTS I PACIENTS

Senyor, quan estic malalt, demano la salut al metge;

quan estic trist i preocupat, busco reconfort i ajuda en l’amic.

Avui vinc a Vós perquè m’ajudeu a ser una persona ferma, valenta i decidida.

Vós coneixeu les meves febleses:

febleses del cor,

febleses de la voluntat,

febleses del caràcter,

febleses del cos,

febleses de l’esperit.

Veniu a guarir-les amb la força de l’Esperit.

Doneu-me el desig de la lluita i de l’esforç;

però, també, la paciència i la humilitat per acceptar-me feble i limitat,

sense perdre mai l’esperança i sense abandonar la lluita.

Senyor, feu-me costat, us necessito.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

ROMA (Itàlia)

Sant Domènec va viatjar a aquesta ciutat nombroses vegades.  

El 1205 sant Domènec va anar per primera vegada a Roma, i llavors junt amb el seu amic i bisbe Diego d’Aceves va rebre l’encàrrec del papa d’anar a predicar al Llenguadoc (al sud de França). “Hi ha molts llocs que necessiten que Déu arribi, que se li presenti d'una manera adequada, sense deformar-ne el missatge. Vosaltres us presenteu aquí perquè sentiu que Déu us demana de portar el seu missatge a qui no el coneix. Doncs, potser el vostre lloc és al sud de França”.

Deu anys després Sant Domènec tornava a encaminar-se a Roma. Era l’octubre de 1215. Feia deu anys que havien anat amb una intuïció, la necessitat d'anar a predicar els qui no coneixien Crist, ara anava, junt amb el seu amic i bisbe Fulco, a fer un pas més. Després de l'experiència d'aquests deu anys, anaven amb un projecte que organitzés bé la predicació, i per a tota l'Església, no només per a una regió determinada.

Cada cop tenia més clar que Déu li marcava el camí per al projecte d'una Orde de Predicadors, però sorgien dubtes... Havia sentit que una de les decisions del Concili era que no es creessin noves ordres religioses perquè els bisbes pensaven que ja n'hi havia moltes.

Amb aquests pensaments en ment, Sant Domènec va entrar en una església a pregar una estona. Va seure en un racó tranquil i allà va tenir un somni. Davant seu, van aparèixer sant Pere i sant Pau. Els va reconèixer a la primera. El miraven somrient. Sant Pere li donava un llibre, el dels Evangelis, i sant Pau li donava un bastó, i junts li deien: ves i predica. Va saber què li volien dir. L'evangeli era allò que havia de predicar. I que havia d'estar en moviment. Va sentir que era com una confirmació del projecte que presentaria al Papa. Sabia que era allò que Déu volia, allò que necessitava l'Església, i que tiraria endavant el seu projecte.

I així va ser. El papa va aprovar la creació de l’Orde dels Predicadors.