Per a reflexionar...

 "La natura ha donat a l'home una boca i dues orelles, 

de manera que escoltem el doble del que parlem" Epíctet (55-135 A. C.)

"Obeïu més als qui ensenyen que als qui manen" (Sant Agustí d'Hipona, 354-430)

Música

La música realitzada en grup és una expressió que permet 

compartir i transmetre emocions i experiències a les persones que la practiquen 

i potencia el desenvolupament harmoniós del cos, 

de l'esperit i de les relacions socials. (Blanking, 1994)

Practicar la música en grup ajuda a la formació integral de la persona 

i fomenta valors i actituds com el respecte, la capacitat de cooperació i la solidaritat.

Mireu com canten junts aquest alumnes de 5è i 6è de primària:

 

Els dos viatgers i l'os

Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un os enorme que llançava terribles rugits.

– Socors! Auxili! – van cridar.
Un d’ells de seguida es va enfilar a les branques d’un arbre buscant refugi. Però el seu amic no va poder fer el mateix.
– Dona’m la mà i puja’m! – va suplicar – Corre! Afanya’t!
– No puc! – va replicar el primer mentre pujava cada cop més amunt – Si t’ajudo, corro el risc de caure … i no vull que l’os em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles.

De sobte, l’home es va deixar caure a terra. “He sentit a dir que un os mai ataca a un cadàver” – es va dir per a ell el viatger – “Em faré el mort”.
Immòbil, es va fer el mort, mentre l’os l’anava ensumant. Després l’animal se’n va anar, realment convençut que l’home estava mort.
Quan l’os se n’havia anat, l’altre viatger va baixar de l’arbre i li va dir al seu amic:
– Has tingut molta sort! Te n’has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n’haurà anat l’os. Fins i tot m’ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l’orella! – va dir – Que t’ha dit?
– L’os m’ha recomanat que no torni a viatjar amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics.

Els bons amics s’ajuden en moments bons i dolents. 

L'AMOR I EL PERDÓ

L’amor i el perdó a la paràbola del Fill pròdig:

“​El pare no surt a la recerca del fill, perquè respecta la seva llibertat, però vetlla i espera el seu retorn, per acollir-lo. Quan torna el fill, el pare el fa calçar (signe d’home lliure), li posa un anell (li retorna la filiació), i fa matar el vedell gras per menjar i celebrar-ho. És capgirar els manaments que complien els fariseus: en lloc d’allunyar els pecadors, els acull i celebra el retrobament ... aquest és el comportament de Déu.” “Sense esperar les explicacions del seu fill, sense fer-li preguntes ni retrets, el pare li restableix la seva dignitat perduda."  Jesús intenta fer-nos conèixer Déu tal com és, i no pas com nosaltres l’imaginem.

UN FUTUR QUE SIGUI NOU

Aquest cant està inspirat en les paraules del bisbe màrtir del Salvador,

Òscar Romero: "Hem de ser profetes d'un futur que no sigui nostre”.

Un futur que no haguem dissenyat nosaltres i que sigui de Déu.

"Vull un futur que sigui nou”. Aquest futur només el construirem

si ens abandonem al misteri de l'Amor. Un camí on cal valor.

 

FRASES PER A PENSAR...

"Hi ha una força motriu molt més poderosa que 

el vapor, l'electricitat o l'energia atòmica: la voluntat." (Albert Einstein)

"Les actituds són molt més importants que les aptituds." (Winston Churchill)

"Som allò que  fem diàriament. 

De tal manera que l'excel·lència no és un acte, sinó un hàbit." (Aristòtil)

PREGAR

Pregar significa obrir el cor a Déu.

Quan preguis, dirigeix-te a Déu com un fill es dirigeix al seu pare,

un pare que sap bé el que necessita el fill abans de demanar-li.

Pregar és una estona dedicada a Déu

per demanar ajuda, per donar gràcies, per demanar perdó...

L’actitud que ens assenyala Jesús per pregar és la d’un nen

perquè els nens tenen la capacitat d’admirar-se davant la realitat.

Aquesta QUARESMA... (primera part)

 Aquesta QUARESMA...

Dejuna de preocupacions i omple't de confiança en Déu

Dejuna de queixar-te. Omple't de les coses senzilles de la vida.

Dejuna de pressions i omple't d'oració.

Dejuna de tristeses i amargor i omple't el cor d'alegria.

VIVINT A LA TERRA

Sovint ens autodenominem l'espècie dominant, però aquesta percepció

ha portat a la idea errònia que som els amos del planeta.

En realitat, som simplement un dels llogaters de la Terra, i la nostra supervivència

està intrínsecament vinculada a la de totes les altres formes de vida que comparteixen aquesta llar.

L'emergència climàtica ens obliga com a consumidors a replantejar

els hàbits de vida. Hauríem de tendir, com les altres espècies, a consumir

només el que necessitem.

La cançó

Ens trobem amb una cançó que és pregària i ens parla de la pregària que ens orienta la vida: 

“El primer cop que en Bono la va cantar va ser increïble, i penso que la major part de les melodies van ser escrites en uns minuts. Després va aparèixer amb aquesta idea d’anomenar-la “Yahweh”, que és el nom “d’allò més alt”, una paraula que els jueus mai pronuncien. És un nom sagrat per Déu i aquesta cançó és una pregària. No puc explicar-ho millor” (The Edge, guitarrista del grup U2, «La Vanguardia»)

Temps de perdó

A vegades ens enfadem, ens posem  de mal humor i no som capaços de comprendre els altres.

Sovint el motiu del disgust és un malentès o un gest o una paraula que no ens ha agradat i ens sentim ofesos. Normalment al cap d’una estona ens adonem del nostre error, però no sempre sabem rectificar i demanar perdó a les persones del nostre entorn.

 D'altres vegades ens enfadem perquè no tenim massa clar el què ha passat. Llavors cal que tinguem disposició per aclarir la situació i pensem la manera d'arribar a una solució, escoltant amb paciència i comprensió. Exposar les nostres raons i perdonar sense rancúnies. Així ho va fer sempre Jesús.

Jesús, tu que sempre vas perdonar els que et van fer mal, 

ajuda'ns a saber perdonar quan algú ens ofèn. 

Fes que ens adonem quan som nosaltres els que hem de demanar perdó

i que tinguem la valentia de fer-ho.

Diguem SI a tot el que sigui el BÉ!

Diguem sí a la sinceritat, 

perquè amb ella fem possible i fàcil la convivència.

Diguem sí a la convivència; 

així practicarem la germanor i ens estimarem més.

Diguem sí a l'esperança; 

és la claror de l'alba que il·lumina camins cap a la plenitud.

Diguem sí a la vida, 

és el valor que sosté tots els altres.

Diguem sí a tot el que sigui el bé!

LA VELLA QUARESMA

En la tradició catalana, la Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal, 

que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa.

Aquest interval de temps – que pels catòlics és de reflexió, de dejuni, almoina i pregària– 

es representa iconogràficament amb una vella xaruga, que té cara de pomes agres, 

set cames i a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes.

Té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa. 

Cada setmana se li treu una cama i quan arriba al final és cremada

igual que seu predecessor, el Carnestoltes. 

D'aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període.

DIMECRESDE CENDRA

Avui és Dimecres de Cendra i comença el temps de Quaresma.

La Quaresma es un temps per a vestir-nos 

amb noves actituds i compromisos de cara a viure intensament 

una festa important, la Pasqua.

El barallar-se, l'egoisme, la mentida, 

el menyspreu, el desànim, el passotisme, el no respectar...

sovint són actituds que portem en el vestit de cada dia.  

I el signe de desfer aquestes actituds que no ens porten per bon camí 

és la cendra.

La cendra és per a molts pagesos un aliment bo per a la terra 

per a que surtin cultius més forts i amb més fruit. 

Per això aquest dimecres rebem la cendra, 

com a signe de renovar-nos per a donar més de nosaltres, 

per a comprometre'ns més, per a estimar molt més, 

per a ser persones que donin fruits bons, 

valors i actituds que millorin el món.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

El 21 de març se celebra el dia mundial de la poesia.

Avui comencem el dia amb un poeta valencià Vicent Andrés Estellés, 

que enguany se celebren 100 anys del seu naixement.

La poesia "M'he estimat molt la vida".

"M’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                    aquest pètal
                                         allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
                      aquell melic,
com la primera dent d’un infant."

CADA ROSTRE ÉS UN MIRACLE

Un infant de pell negra, d’ulls negres, de cabells arrissats o encrespats, és un infant. Un infant de pell rosada, d’ulls blaus, de cabells rossos o llisos, és un infant.

L’un i l’altre, fan el mateix somriure quan una mà els acarona, quan se’ls mira amb amor i amb tendresa se’ls parla.

Vessaran les mateixes llàgrimes si se’ls contraria, si se’ls fa mal…
No hi ha dos rostres absolutament idèntics.

Cada rostre és un miracle, perquè és únic.
Dos rostres poden assemblar-se, però mai no seran completament iguals.

La vida, justament, és aquell miracle, aquell moviment permanent i canviant, que mai no reprodueix el mateix rostre.

Viure conjuntament és una aventura on el fet d’estimar, l’amistat, és una bella trobada amb allò que sempre és diferent de tu i que t’enriqueix.

 

Senyor,
estem en un país
en que no tot va bé.
Cadascú pensa només en ell.
La gent només pensa a fer diners.
No es respecta prou la natura.
Hi ha gent que viu miserablement,
i d'altres que viuen en grans palaus.
Senyor, tampoc no sempre
es respecten prou les llibertats.
Us demanem que ens ajudeu
a respectar els altres;
a estimar la natura,
perquè així puguem construir
un país una mica més de tots,
i en el qual tots puguem viure
d'una manera més igual.       

L'evangeli del dia

“Els escribes i fariseus portaren  una dona sorpresa en adulteri, i la posen al mig, i li diuen a Jesús: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en adulteri. I, en la Llei, Moisès ens manà d’apedregar-les. Tu què hi dius?».

Jesús els digué: «Qui de vosaltres estigui sense pecat, que tiri la primera pedra». I ajupint-se novament, escrivia a terra. Ells, sentint això, anaven sortint un després de l’altre començant pels més vells; i quedà ell sol i la dona, dempeus, al mig. I posant-se dret, li digué Jesús: «Dona, on són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella digué: «Ningú, Senyor». I li digué Jesús: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i ja no pequis més».” Jn 8, 1-11

 Déu és Amor, i Amor que perdona, Amor que es compadeix de les nostres flaqueses, Amor que salva.  Déu perdona i això porta una exigència, un compromís per part nostra: “Vés i no pequis més!”.

ET SEGUIRÉ

 

LA SENYORA MANDRA

Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig.

A l'hora de llevar-me, em fa romandre en el llit;

comença la feina de tot el dia i no em mouria d'una cadira.

La mare em diu: para la taula! Però jo agafo un conte i em poso a llegir.

A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.

Quants cops no faig les coses que hauria de fer?

Quants cops dono excuses per no fer les coses?

Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monoto­nia.

Per què fer el que em doni la gana?

Per què fer la mandra?

No trobava el sentit a les coses.

Perquè, sense adonar-me'n, la Senyora Mandra,

m'havia fet tancar les portes a la meva amiga ALEGRIA.