"La teva veritat creixerà a mesura
que sàpigues escoltar la veritat dels altres."
(Martin Luther King)
"La verdadera pau no és simplement l'absència de guerra,
és la presencia de justicia."
(Martin Luther King)
"La teva veritat creixerà a mesura
que sàpigues escoltar la veritat dels altres."
(Martin Luther King)
"La verdadera pau no és simplement l'absència de guerra,
és la presencia de justicia."
(Martin Luther King)
Si trobéssim el temps per escoltar la música
de les coses
i la respiració dels éssers...
Si trobéssim el temps per aprendre de nou els
gestos senzills
i espolsar la rutina de tots els replecs de l’ànima...
Si trobéssim el temps per encisar-nos i
sorprendre’ns,
i admirar tot allò de bonic, veritable, i bo
que hi ha al nostre entorn...
Llavors, i només llavors, coneixeríem, potser,
què significa VIURE!
Puix sou Vós la nostra Mare
i ho tenim a gran honor,
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.
(...)
Us invoquen, oh Senyora,
amorosos, vostres fills,
ja que sou llur defensora
quan sorgeixen els perills.
Ara i sempre en jorns de prova
contra el mal ens doneu valor.
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.
"NOMÉS HI HA DOS DIES L’ANY EN QUÈ NO ES POT FER RES.
UN ES DIU AHIR I L’ALTRE DEMÀ."L'ahir ja va passar i el demà és incert,
per això hem de viure plenament avui.
Que la saviesa de M. Gandi ens inspiri
a apreciar cada moment com una oportunitat
per denunciar les injustícies.
A la pel·lícula “Kung Fu Panda”, el Mestre Oogway diu:
“L'ahir és història,
el demà és un misteri,
però l'avui és un regal.
Per això en diuen present”
Ens recorda la importància de viure plenament
en el moment present, apreciant cada instant, cada gest, cada petita acció...
sense preocupar-nos excessivament
pel futur o lamentant-nos pel passat.
El Josep anava en el seu nou Jaguar a molta velocitat, ja que feia una mica tard a la feina. El seu Jaguar vermell i brillant era una de les seves més preuades possessions. De sobte, un totxo s’estavella contra la porta posterior.
El Josep va frenar el cotxe i va fer
marxa enrere fins al lloc d’on havia sortit el totxo. Va baixar del cotxe i va
veure un nen a la vorera, el va agafar i el va sacsejar tot cridant-li: “Què
dimonis fas? Et costarà car el que li has fet al meu cotxe! Per què m’has tirat
el totxo?”
El nen, plorant, li va contestar “Ho
sento, senyor, però no sabia què fer. El meu germà ha caigut de la seva cadira
de rodes i s’ha fet mal, i no puc aixecar-lo jo sol. Ningú vol aturar-se a
ajudar-me!”
El Josep va sentir un nus a la gola i va
anar a aixecar el jove cap a la seva cadira de rodes, després va veure que els
danys del cotxe eren pocs i que no hi havia cap perill.
Mentre el nen empenyia el seu germà amb
la cadira de rodes cap a casa seva, el Josep va caminar lentament cap al seu
Jaguar, tot pensatiu.
El Josep no va portar mai el cotxe a
reparar, va deixar la porta com estava, perquè li recordés que no havia d’anar
per la vida tan de pressa que algú hagués de tirar-li un totxo per cridar la
seva atenció.
Avui que comencem un nou curs
proposem-nos seguir el lema i "fer que cada dia compti"!
“Senyor, en aquest moment,
vull viure plenament.
Ajuda'm a apreciar cada
respiració, cada somriure, cada petit detall que m'envolta.
Que no em perdi en
preocupacions pel passat o en angoixa pel futur.
Dona'm la gràcia d'estar
present aquí i ara.
Que el meu cor estigui obert
per rebre les teves benediccions
i compartir amor amb els qui
m'envolten.
Amén”