D’un
món espatllat, brolla l’esperança:
una
flama que cors agermana,
per
millorar la raça humana.
Som
els joves que no ens conformem
i
canviar el món volem.
Perquè
la llibertat, la pau i l’amor
no
sols siguin paraules, no defallirem.
Volem
que la gent s’aturi a mirar una flor,
escoltar
el cant d’un ocell,
la
rialla d’un infant...
Volem
que tots ens donem la mà
en
senyal d’amor i comprensió.
Tots
som iguals i ens hem d’ajudar
tot
caminant cap a la recerca del més enllà.
No
hi ha diferències entre els homes,
marxem
tots junts cap a Déu.
Enric Font (14 anys)
