No confonguis mai el viatge amb el turisme.
El turista és algú que veu, però no sap mirar.
Filma i retrata constantment, però és incapaç de contemplar.
Passa i no es queda mai enlloc. Creu que la vida és espectacle (...)
El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.
El viatge és obertura al món, ample, com l'horitzó, desconegut, atzarós,
fantàstic.
Camina que caminaràs, emergeix un continent inèdit.
Som en la mesura que ens fem. Que caminem.
Perquè no som: aprenem a ésser cada dia.
Ens caldran algunes coses per al viatge. No moltes.
Un sarró buit. Un fort i tossut desig. Un estel. Res més.
Potser una flor. Beuràs a les fonts.
Menjaràs el que et donin, que no serà pas molt. Dormiràs al ras...
Al cap i a la fi, el que importa, més que la meta, és el camí. I si et lladren els gossos quan voregis cases lluents, temptadores, no aturis el pas ni tinguis por. Lladren perquè camines!
I si, en veure't passar, se’n riuen de tu, enhorabona:
és la por dels coixos que voldrien tothom quiet.
Tot caminant, preocupa't sols del camí! Trobaràs la pau! Seràs feliç!
Teodor Suau
