Una persona, d’aquelles a qui agrada fer safareig, s’acosta a un company per explicar-li una xafarderia sobre una tercera persona. El conegut li para els peus:
-Abans de dir-me res, pensa si passa els tres filtres... Si no és així, no cal que m’expliquis res.
L’altre li contesta:
-¿Què vols dir amb això dels tres filtres?
-Doncs molt senzill. El primer és la veritat. El que
em vols dir, estàs segur que és veritat, n’estàs ben informat?
-Home, a mi m’ho ha dit un conegut, que ho ha sentit dir a
l’amic d’un amic seu...
-Doncs, si no saps si és veritat, no cal que m’expliquis res. Però continuem repassant els altres filtres. El segon és el de la bondat. El que em volies dir era amb la intenció d’ajudar a algú, o podria fer mal a alguna persona?
-Més aviat faria mal a algú, i no ajudaria a ningú.
-Aleshores, tampoc no vull que em diguis res. I el tercer
filtre és el de la necessitat. És necessari que em diguis això que em volies
explicar?
-Doncs, realment no. T’he vist i se m’ha acudit
explicar-t’ho, però necessari no ho és.
-¿Veus? El que em venies a explicar no passa pels tres
filtres; per tant, és millor que te n’oblidis i que ho deixis córrer; i a mi,
sense aquestes condicions, no cal que m’expliquis res sobre aquesta persona ni
sobre ningú.
