"És el temps que has passat amb la rosa, el que la fa tan important..." El Petit Príncep

dilluns, 22 de febrer del 2016

Fem-hi tres cabanes

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta  i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum.  Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor.  Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
--Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.  Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:

--No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts. 

Reflexió:
1. Tens algun lloc especial per a tu en el qual t'agradi fer experiència de pregària i trobada amb Déu? On és? per què aquest lloc és tan especial per a tu? (pot ser tant una capella, església, santuari, ermita; com també un espai obert: una muntanya, un paisatge, una cova... o fins i tot un racó especialment recollit de casa teva o de la teva habitació...)

2. Qui t'acompanya i t'il·lumina el camí en els moments que necessites sentir a prop la presència gloriosa del Senyor?


divendres, 19 de febrer del 2016

Fent camí...

Crec en la Quaresma 
i en l'oportunitat que ens dona
per a renovar les nostres forces 

i les nostres voluntats.
Crec en aquest camí 

il·lusionant i exigent 
que m'apropa a la Festa de la Reconciliació.
Crec en tots els propòsits que faig

per a viure una Quaresma diferent
i a no malmetre un altre any,
el camí que se'ns ofereix.


dijous, 18 de febrer del 2016

LA ROSA ORGULLOSA

Hi havia una rosa que estava molt orgullosa de la seva bellesa, que atreia tots els insectes del jardí. Malgrat això, la rosa no acabava d'estar del tot satisfeta; estava una mica molesta, perquè el que ella volia era que la vingués a tocar alguna bonica papallona o alguna abella daurada. És per això que un dia va cridar una aranya i li va pregar de teixir la tela al voltant d'ella, la rosa, amb la intenció de fer-hi caure tots els petits insectes que tinguessin la gosadia d'apropar-s'hi. L'aranya no s'ho va pensar dues vegades, perquè sabia que tenia una gran oportunitat de caçar molts insectes. I en qüestió de minuts va deixar teixida una tela que va omplir de satisfacció l'orgullosa flor. Aquesta veia com els petits insectes, efectivament, quedaven atrapats entre els fils finíssims teixits per l'aranya; no tenia compassió d'ells, sinó que es posava contenta, perquè d'aquesta manera pensava que deixava el camí més lliure per a la papallona i per a l'abella, per les quals estava esperant ser tocada i acaronada. Però no va ser així, perquè tota papallona i tota abella que hi passaven fugien en veure la tela d'aranya plena dels petits insectes que hi havien caigut presoners i que hi havien mort. D'aquesta manera la rosa va passar solitària la resta d'aquella estació primaveral.


De la mateixa forma nosaltres ens podem quedar sols si només esperem i somiem amb la companyia dels companys i de les persones més "importants", i tenim en menys consideració les persones, els companys i les companyes que habitualment estan al nostre costat.

dimecres, 17 de febrer del 2016

Per pensar...

ó L'amic que es tria per interès serà agradable mentre sigui útil.
ó L'única manera de sembrar la felicitat es compartir-la amb algú.

ó Obre la porta a l'amistat i rebràs alegria i felicitat.




dimarts, 16 de febrer del 2016

L'alegria

Avui la cosa anava d'endevinalles.
- Una cosa que com més gran és, menys pesa.
Tots anàvem dient coses, alguns deien autèntiques tonteries, però no l'encertàvem.
 Al final a algú se li ha acudit la solució :
- El forat!
Aplaudiment general. Com no hi havíem caigut? Era ben fàcil!
A continuació una diu:
- Una cosa que quan més es dóna i més se'n gasta, més en queda.
Silenci general. Com pot quedar-ne més quan més en gastes? No se'ns acudia res, ni les típiques tonteries. Ens hem quedat tots muts.

Tot d'una la Catalina diu:
- L'alegria!

Tots ens girem a mirar-la sorpresos. 
La Cati poques vegades parla si no és que se li demana. 
Fa poc que ha arribat a Catalunya i encara li costa la nostra llengua i prefereix callar i escoltar. Però avui, amb tothom pensant i en silenci les seves paraules han estat impactants. 
Recuperats de la sorpresa tots ens hem posat a aplaudir molt contents 
i ella ha mostrat més alegria que mai.
L'alegria que avui hem sentit per la Cati ha donat la raó a l'endevinalla. 
Hem passat tot el dia enriolats i contents. 
Tothom estava de bon humor i érem més amables els uns amb els altres.


Senyor, gràcies per la capacitat que tenim de riure i de ser feliços. Que la nostra vida estigui plena d'alegria  i que siguem capaços de compartir-la i encomanar-la als altres.






dilluns, 15 de febrer del 2016

Tems de Quaresma

Amics meus,
per mi, la Quaresma no és un temps trist,
sinó temps de retornar al camí de la Pau amb alegria;
temps de, com el fill pròdig,
tornar a la calorosa abraçada del Pare que tot ho excusa.
Temps de posar-se en mans de Jesús,
de seguir les seves petjades a la sorra,
de prendre's més moments per pregar.

És un temps de recolliment,
però també de mirar al nostre voltant i escoltar.


divendres, 12 de febrer del 2016

Dóna'ns, Senyor, la llum
que ens permeti veure
el teu amor al món
malgrat les equivocacions dels homes.
Dóna'ns la fe
per confiar en la teva bondat
malgrat la nostra ignorància i debilitat.
Dóna'ns la saviesa
perquè puguem continuar pregant
amb un cor humil.
I mostra'ns
el que cadascun de nosaltres pot fer
per afavorir l'arribada del dia
de la pau universal.
 

(F. Borman, astronauta al voltant de la Lluna)