Continuació del... DECÀLEG DE LA VIDA EN GRUP

6. Procurar no tenir dues mesures, l'una per a mi, l'altra per a l'altre. 

Pensar que a allò a què jo pretenc de tenir dret, sovint n'hauré de concedir el dret a l'altre. 

7. Tenir sentit de l'humor: ser capaç de sortir de mi mateix, veure'm des de fora i somriure amb tendresa. D'aquesta manera desdramatitzarem moltes situacions i traurem verí a molts conflictes. 

8. Pensar que allò que fa que el grup sigui insuportable, no són ordinàriament ni els "pecats" ni els "pecadors", sinó aquells que es pensen que no ho són. 

9. No agafar la mania de voler tenir raó. 

Haver de tenir raó sempre és una esclavitud que a la llarga es torna insuportable. 

10. Així com no podem jugar a ser lliures, ni a ser senzills, ni a ser humils, tampoc no podem jugar a fer grup. Aquests valors no toleren paròdies, ni succedanis. 

Per compartir... Quins creus que són els punts més importants del decàleg? Amb quin dels 5 punts del decàleg et compromets per a millorar el funcionament del grup?  

Cinc punts del DECÀLEG DE LA VIDA EN GRUP

1. Una comunicació franca i sincera. 

La manca d'informació afavoreix la fantasia, i els castells que l'imaginari es munta s'aparten ordinàriament de la veritat.  

2. Vigilar a no caure en "el conformisme de la crítica". 

No criticar mai si no estem segurs d'estimar i si la crítica no ens resulta, doncs, dolorosa. 

No fer cas de crítiques que no neixen d'un amor, ni de crítiques que hom veu fetes amb una certa alegria. 

3. No fiar-se mai de notícies de segona, o tercera, o quarta boca. 

Cal anar a les fonts, a totes, perquè només escoltant totes les parts no correrem el risc de fer un judici parcial.

 

4. No deixar-se guiar per frases populars com: Pensa malament i no erraràs. No vagis amb el cor a la mà. Qui la fa, que la pagui... etc. 

5. Recuperar el valor del silenci, de la paraula mesurada, del gest benèvol. 

No veure fantasmes, ni males intencions arreu. 

Creure d'entrada en la bonesa de cor de tothom. 

Per compartir... Quins creus que són els punts més importants del decàleg? Amb quin dels 5 punts del decàleg et compromets per a millorar el funcionament del grup?  

Frases de Pere Casaldàliga

¿Què li diu el Tercer Món al Primer Món? 
- Si no fóssiu el que sou, podríem ser els que som! 



“La solució sempre, en tot cas, és l'esperança. 
Una esperança, però, que es posi a fer feina, 
que sàpiga viure el dia a dia, 
que miri de fer amb d'altres el treball de la justícia i de l'alliberament”.


“L’educació serveix per fer persones 
capaces de relacionar-se, 
respectuoses i solidàries.”

Ell mai ens abandona

La Paraula i l'acció...

" Quan estàs envoltat de persones que comparteixen 
un compromís apassionat cap a un propòsit comú, 
tot és possible".

Tota la família dominicana comparteix aquest compromís apassionat,
que comporta accions com la de Sor Lucía Caram (dominica contemplativa a Manresa), que lluita contra la pobresa infantil  i per a la igualtat d'oportunitats a través del projecte #invulnerables.

Notícia extreta del diari ARA:

“Segueix embolicant la troca!”

(...) El Papa va dir-li a Sor Lucía Caram: “Segueix embolicant la troca!” Unes paraules amb les què el Papa Francesc anima la seva compatriota argentina, dominica i establerta a Catalunya, perquè es mantingui ferma.

Aquesta és una Església que escolta, l’Església de Jesús que ha fet l’opció pels pobres. (...)

La papallona blava

Hi havia un vidu que vivia amb les seves dues filles curioses i intel.ligents. Les xiquetes sempre feien moltes preguntes. A algunes, ell sabia respondre, a altres no. 

Com pretenia oferir-los la millor educació, envià les noies de vacances amb un savi que vivia a l'altre costat d'un pujol. El savi sempre contestava a totes les preguntes sense tan sols dubtar. Impacients amb el savi, les xiquetes decidiren inventar una pregunta que ell no sabés respondre. Aleshores, una d'elles aparegué amb una bonica papallona blava que faria servir per tal d'enganyar el savi.

-"Què vols fer?", preguntà la germana.

-"Amagar la papallona entre les meves mans i preguntar-li al savi si està viva o morta. Si ell diu que està morta, obriré les meves mans i la deixaré volar. 

Si diu que està viva, l'estrenyeré i l'aixafaré.

I així, qualsevol que siga la seva resposta, serà una resposta equivocada".

Les dues xiquetes anaren aleshores a l'encontre del savi, que estava meditant.

-"Tinc aquí una papallona blava. Diga'm, savi, està viva o morta? 

Molt calmadament el savi somrigué i respongué: "Depén de tu... Ella és a les teves mans!".

 

Així és la nostra vida i el nostre futur. No hem de culpar a ningú quan alguna cosa falla: som nosaltres els responsables per allò que conquerim (o no conquerim). La nostra vida està en les nostres mans, com la papallona blava. Ens toca a nosaltres triar què fer-hi.

Sant Francesc d'Assís

Fes-me instrument de la teva pau

Senyor, feu de mi un instrument de pau.
Que on hi hagi odi, hi posi l’amor.
On hi hagi ofensa, hi posi el perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi la unió.
On hi hagi error, hi posi la veritat.
On hi hagi dubte, hi posi la fe.
On hi hagi desesperació, hi posi l'esperança.
On hi hagi tenebres, hi posi la llum.
On hi hagi tristesa, hi posi l'alegria.
Oh Mestre, feu que jo vulgui més aviat consolar que ser consolat,
comprendre que ser comprès,
estimar que ser estimat.
Perquè és donant que es rep,
oblidant que es troba,
perdonant que s’és perdonat,
i morint que es ressuscita a la vida eterna.

                         Sant Francesc d'Assís