Hi havia un vidu que vivia amb les seves dues filles curioses i intel.ligents. Les xiquetes sempre feien moltes preguntes. A algunes, ell sabia respondre, a altres no.
Com pretenia oferir-los la millor educació, envià les noies de vacances amb un savi que vivia a l'altre costat d'un pujol. El savi sempre contestava a totes les preguntes sense tan sols dubtar. Impacients amb el savi, les xiquetes decidiren inventar una pregunta que ell no sabés respondre. Aleshores, una d'elles aparegué amb una bonica papallona blava que faria servir per tal d'enganyar el savi.
-"Què vols fer?", preguntà la germana.
-"Amagar la papallona entre les meves mans i preguntar-li al savi si està viva o morta. Si ell diu que està morta, obriré les meves mans i la deixaré volar.
Si diu que està viva, l'estrenyeré i l'aixafaré.
I així, qualsevol que siga la seva resposta, serà una resposta equivocada".
Les dues xiquetes anaren aleshores a l'encontre del savi, que estava meditant.
-"Tinc aquí una papallona blava. Diga'm, savi, està viva o morta?
Molt calmadament el savi somrigué i respongué: "Depén de tu... Ella és a les teves mans!".
Així és la nostra vida i el nostre futur. No hem de culpar a ningú quan alguna cosa falla: som nosaltres els responsables per allò que conquerim (o no conquerim). La nostra vida està en les nostres mans, com la papallona blava. Ens toca a nosaltres triar què fer-hi.
