Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa
després d’una dura jornada de feina.
En creuar un pont que travessava un riu li
va caure la destral a l’aigua.
L’home es va lamentar: —Oh! I ara com ho faré per guanyar-me el pa sense destral?
Però tot d’una, entre les
aigües, va sorgir una bella nimfa i li va dir:
—Espera, bon
home, que et tornaré la destral.
La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no
res va aparèixer
amb una destral d’or massís a les mans.
—Que potser és
aquesta, la teva destral? —va preguntar la nimfa.
—No, no és aquesta. La meva
destral no és daurada —va contestar el llenyataire.
Així la nimfa es va tornar
a enfonsar per segona vegada
i aparegué poc després amb una destral de plata.
—I aquesta és la teva destral? —va tornar a preguntar la nimfa.
—No, aquesta
tampoc no és meva. La meva no era ni d’or ni de plata.
I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les
aigües del riu.
En sortir duia a les mans una destral d’acer.
—Oh! Gràcies!
Moltes gràcies! Aquesta sí que és la meva destral!
—Aquí la tens. Tot i així,
com que ets tan honrat et regalo les altres dues.
Has
preferit l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi!
Gràcies, Jesús, per totes les persones del món
que diuen la veritat i no enganyen.
Gràcies per les persones que són sinceres
i que volen ser transparents
mostrant les coses tal com són.
Que nosaltres també aprenguem a ser d'aquesta manera,
dient i fent les coses de tot cor i sense malícia.
