LA PAU

 Hi havia una vegada un rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar.  El rei va observar i va admirar totes les pintures, però només n’hi havia dues que a ell realment li van agradar .

La primera era un llac molt tranquil. Aquest llac era un mirall perfecte on es reflectien unes plàcides muntanyes que ho envoltaven. Sobre aquestes es trobava un cel molt blau amb tènues núvols blancs. Tots els qui van mirar aquesta pintura van pensar que aquesta reflectia la pau perfecta.

La segona pintura també tenia muntanyes. Però aquestes eren escabroses i descobertes. Sobre elles hi havia un cel furiós del qual queia un impetuós ruixat amb rajos i trons. Muntanya avall semblava retrunyir un escumós torrent d'aigua. Tot això no semblava gens pacífic.
Però quan el rei va observar atentament, va veure enmig del precipici un delicat arbust creixent en una esquerda de la roca. En aquest arbust hi havia un niu. Allí, enmig del rugir de la violenta caiguda d'aigua estava assegut plàcidament un ocellet en el mig del seu niu... la pau perfecta.
Quina creus que va ser la pintura guanyadora?
El Rei va triar la segona. Saps per què?
Perquè, explicava el rei, Pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur o sense dolor. Pau significa que, malgrat estar enmig de totes aquestes coses, romanguem calmats dins el nostre cor.

AMISTAT

Què és un amic/ amiga?

Aquell que et troba a faltar quan marxes.

Aquell que et rep amb alegria quan retornes.

Aquell que evita el que és sòrdid i miserable.

Aquell que comparteix la teva pena igual que la teva alegria.

Aquell que més aviat dóna que no pas demana.

Aquell que és el mateix avui i demà.

 Aquest és el qui jo anomeno AMIC - AMIGA.

Per elles

Tinguem present avui les dones del món, preguem perquè en tot lloc rebin un tracte d’igualtat i de respecte. 

I donem gràcies a Déu per les dones que coneixem, les de casa, les veïnes, les amigues... les seves històries, els seus anhels i preocupacions, la seva estima. 

Mare-Pare beneeix les dones del món perquè amb elles el teu somni per la humanitat aconsegueixi tota la seva plenitud.

Si pots, ajuda!

"Quasi totes les coses bones que passen al món,

neixen d'una actitud d'estima cap als altres."

"La solidaritat crea una xarxa entre totes les persones que la practiquen i les fa molt més fortes."

Pregueu així...

 "Quan pregueu no parleu per parlar, com aquells que es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar... Vosaltres, pregueu així:

Pare nostre del cel,

santifica el teu nom,

 vingui el teu Regne,

que es faci la teva voluntat

aquí a la terra com es fa en el cel.

Dóna'ns avui

el nostre pa de cada dia;

perdona les nostres ofenses,

així com nosaltres

perdonem els qui ens ofenen;

no permetis

que caiguem en la temptació,

i allibera'ns del mal.  Mt 6, 9-13

Pregària dels Indis de les Grans Planures

Oh Déu, Pare nostre ple d'amor he sentit la vostra veu en el vent, i sé que el vostre alè dona vida al món. Us ho prego, escolteu-me.

Jo sóc petit i fràgil, i tinc necessitat de la vostra força i de la vostra lucidesa. Ajudeu-me a estimar la bellesa, que els meus ulls no es cansin d'admirar el roig encès de la posta de sol.

Feu que les meves mans respectin sempre les coses que vos heu fet. Que les meves oïdes estiguin sempre a punt per escoltar la vostra veu.

Feu-me assenyat per poder comprendre els senyals de pista que heu deixat al nostre poble.

Ajudeu-me a descobrir tot allò que heu amagat al cor de cada fulla i al fons de cada pedra.

Demano la força, no pas per ser més gran que el meu germà, sinó per combatre el meu enemic mes gran: el meu jo

Feu que estigui sempre a punt per acollir-vos amb les mans netes i els ulls transparents.

Així, quan la meva vida s'apagui, com s'apaguen els colors a la posta del sol, el meu esperit podrà retrobar-vos sense por.

(Pregària dels Indis de les Grans Planures)

On podré trobar a Déu?

Un dia, una nena anomenada Alicia va pensar: "Voldria conèixer Déu. On el podré trobar? ".

Déu va escoltar la seva pregunta i al matí següent li va regalar una bonica albada. Però l’Alicia no li va donar importància. A l'escola, li va preguntar a la professora de religió i ella li va respondre:

- Dedica cada dia uns minuts a estar en silenci i sentiràs a Déu.

Ho va intentar, però no ho va aconseguir, ja que li agradava molt parlar.

Déu desitjava que l’Alicia el trobés així que va seguir enviant-li senyals de la seva presència. Una tarda, uns ocellets es van posar a la seva finestra i van començar a piular una melodia, però l’Alicia estava tan distreta jugant que no els va sentir.

Va sortir a passejar al parc i va entrar en una església. Però allà només va veure imatges immòbils que no parlaven, i va marxar d'allà.

Quan va arribar a casa, la seva mare es va acostar i li va fer un petó. L’Alícia ni es va adonar; estava molt capficada pensant en com podia trobar Déu...

Aquella mateixa nit es va ficar al llit molt trista perquè li semblava que era impossible trobar-se amb Déu. Però mentre dormia, Déu li va dir en somnis:

- Alícia, avui t'he enviat molts senyals: l’albada, els ocellets, l'església i el petó de la teva mare. Tots són regals perquè et puguis trobar amb mi.

A l'endemà, l’Alicia va sentir un canvi molt important en el seu interior. Per fi l'havia trobat! Va sentir que Déu estava en el seu cor, en les persones properes i en la natura que l’envoltava!