ESFORÇ

Esforç és prendre la iniciativa,

afrontar el risc i agafar la responsabilitat,

no deixar que els altres ens facin la nostra feina.

Poques coses surten bé a la primera, cal  treball,

paciència, constància i compromís.

El premi més gran que podem tenir

és la satisfacció d’haver-nos esforçat per aconseguir l’objectiu.

Encara que de vegades no aconseguim el  que volem, aprendrem que tant

l’error com les dificultats formen part de l’aprenentatge.

Si el món fos...

 

Si el món fos escrit en llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir;

n’esborraria l’enveja

que porta mals;

n’esborraria grandeses

de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta

de mal color:

del dolor brut de la guerra

i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,

ben valentes, lletra per lletra,

des del nostre raconer…

(Joana Raspall)

Dieta cibersaludable

Desconnectar per tornar a connectar amb els altres, amb el que et rodeja, amb la natura...

PREGAR AMB ELS DITS DE LA MÀ

1 . El polze és el dit més proper. Comencem per pregar pels que estan més a prop nostre. Pregar per les persones que ens estimem és un " deure dolç".

2. Seguim amb l'índex. Preguem pels que ensenyen, els que participen en l'educació i l'atenció mèdica: per als mestres, professors, metges, mmonitors, educadors... Necessiten suport i saviesa perquè puguin mostrar el camí correcte als altres. No els oblidem en les nostres pregàries.

3. El dit del mig, el més llarg. Ens recorda els nostres líders. Preguem pels representants polítics, pels emprenedors... Són els que dirigeixen els destins dels nostres pobles i del nostre país. Necessiten l'ajuda de Déu.

4. El quart dit és el dit anular. És el nostre dit més delicat. Hem de recordar-nos de pregar pels que pateixen, pels que tenen molts problemes a resoldre o pels que estan enmig d'una greu malaltia. Necessiten les nostres pregàries durant tot el dia i tota la nit. Mai no hi haurà massa pregàries per ells!

5 I finalment, el més petit de tots els dits. El dit petit hi és per recordar-nos que hem de pregar per nosaltres mateixos. És només quan ja hem pregat pels altres quatre dits, que es pot identificar millor les nostres necessitats i, per tant, pregar per nosaltres.

SANT BLAI

Sant Blai és un sant molt venerat arreu de Catalunya, advocat contra els mals de gola 

i totes les afeccions de coll.  És costum en aquest dia de portar a beneir els fruits 

(pa, pomes, ametlles, dolços, etc.) que després a casa es compartiran i es menjaran.

Alguns refranys del dia de Sant Blai són:

“Sant Blai gloriós, deixa’m el xiquet i emporta’t la tos!”

“Per Sant Blai, un pas de cavall”

“Sembra faves per Sant Blai i en menjaràs tot l’any”.

 Anar a beneir els fruits el dia de Sant Bali, a més de la invocació al sant pels mals de coll, 

és un gest de donar gràcies a Déu pels aliments.

Gràcies Senyor pels aliments de cada dia 

que ens ajuden a tenir una bona salut i a créixer sans i forts. 

Dia de la Candelera

El dia de la Candelera cau quaranta dies després de Nadal, se celebra l'entrada de Jesús al Temple de Jerusalem. 

"Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: «Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor». Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'Ell." Lc 2, 22-40

Els dos llops

Diu una antiga llegenda cherokee que un ancià de la tribu estava ensenyant als més petits.  

Una nit els va dir: “Hi ha una lluita interna dins meu, una lluita terrible entre dos llops. Un és ira, enveja, cobdícia, prepotència, autocomplaença, culpabilitat, ressentiment, inferioritat, mentida, fals orgull, superioritat i ego. L’altre és alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, empatia, generositat, veritat, compassió i fe. La mateixa lluita s’està duent a dins vostre i a qualsevol altra persona.”
Després d’uns minuts un noi va preguntar: “I quin llop guanyarà?”
El vell Cherokee se’l mirà i simplement va respondre: “El que tu decideixis alimentar”.