1 . El polze és el dit més proper. Comencem per pregar pels que estan més a prop nostre. Pregar per les persones que ens estimem és un " deure dolç".
2. Seguim amb l'índex. Preguem pels que ensenyen, els que
participen en l'educació i l'atenció mèdica: per als mestres, professors,
metges, mmonitors, educadors... Necessiten suport i saviesa perquè puguin
mostrar el camí correcte als altres. No els oblidem en les nostres pregàries.
3. El dit del mig, el més llarg. Ens recorda els nostres
líders. Preguem pels representants polítics, pels emprenedors...
Són els que dirigeixen els destins dels nostres pobles i del nostre país.
Necessiten l'ajuda de Déu.
4. El quart dit és el dit anular. És el nostre dit més
delicat. Hem de recordar-nos de pregar pels que pateixen, pels que
tenen molts problemes a resoldre o pels que estan enmig d'una greu
malaltia. Necessiten les nostres pregàries durant tot el dia i tota la nit. Mai
no hi haurà massa pregàries per ells!
5 I finalment, el més petit de tots els dits. El dit petit
hi és per recordar-nos que hem de pregar per nosaltres mateixos. És només quan
ja hem pregat pels altres quatre dits, que es pot identificar millor les
nostres necessitats i, per tant, pregar per nosaltres.
