Aquest breu curtmetratge de Disney reflecteix amb encert aquells conflictes en els quals els dos contendents creuen tenir la raó i es refugien en la seva tossuderia i obstinació.
Sense voler dialogar, sense cedir en res, no s’arriba a cap solució...
El desenllaç però
ens ofereix una valuosa lliçó sobre la importància del DIÀLEG, la HUMILITAT i
el treball COL·LABORATIU!
Tres eines que
ens serviran sempre si volem ser constructors d’un món més amable!
Tinguem present avui les dones d'arreu del món.
Preguem perquè en tot lloc rebin un tracte d’igualtat i de respecte.
I donem gràcies a Déu per les dones que coneixem, les de casa,
les veïnes, les amigues... les seves històries, els seus anhels i
preocupacions, la seva estima...
Mare-Pare beneeix-les totes perquè amb elles el teu somni per la humanitat
aconsegueixi tota la seva plenitud.
El desert és un lloc molt difícil.
En el dibuix, Jesús, té una brúixola a les mans, sembla que busqui un camí.
I quin és aquest camí? És el camí de ser poderós, ric, tenir més...o el camí de ser
humil i ajudar als altres? El dibuix ens ho deixa clar...
Ara pensem en nosaltres, quin és el camí més difícil? El de ser poderós, tenir
molt o el de ser senzill, humil i ajudar sempre als que ho necessiten?
Dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner;
al final un va foragitar l’altre.
El vençut es va retirar resignadat darrere uns matolls.
En canvi, el vencedor va pujar orgullós a una tàpia alta
posant-se a cantar tan fort com va poder.
Però no va trigar una àguila a caure-li al damunt i raptar-lo.
Des d’aleshores el que havia perdut el combat es va quedar amb tot
el galliner.
(Qui es vanaglòria dels seus propis èxits, no li triga a
aparèixer qui els hi prengui).
Pallassos sense fronteres
És una organització que té com a missió millorar la situació emocional de la infància que pateix les conseqüències de conflictes armats, guerres, catàstrofes naturals, exclusió social... I ho fan mitjançant espectacles còmics realitzats per pallassos i pallasses professionals voluntaris.
Tot va començar l'any 1992 amb la proposta d'un grup de nens i nenes d'una escola de Barcelona, que volent fer una acció per la pau, van proposar a uns Pallassos d'anar a actuar en un camp de refugiats dels Balcans. Aquella primera experiència va ser la llavor que donaria lloc a la formació de PSF (Pallassos Sense Fronteres).
Amb la seva feina aporten un raig d'esperança allí on actuen. Són una glopada d'aire amable i de somriures per tots aquells que els veuen actuar.
El dimecres de cendra dona el tret de sortida a la Quaresma.
El ritus simbòlic del dimecres de cendra és la imposició
de la cendra
seguit de les paraules "Converteix-te i creu en
l'Evangeli".
Aquest ritus vol significar la conversió i renovació,
i és una crida a correspondre amb sinceritat d'ànima i
coherència d'obres.
Però no ens equivoquem, la Quaresma que avui comença no és
una "quarantena"!
La quaresma no és per aïllar-nos, entristir-nos, apagar-nos
o
arrossegar-nos durant quaranta dies... No!
La Quaresma és una oportunitat joiosa de preparar-nos,
de fer-nos millors, d'enfortir-nos, de renovar-nos i de
polir-nos per brillar!!
Avui ens sumem a la crida del Papa Francesc de pregar per la pau a Ucraïna,
per estar aprop del patiment del poble ucraïnes,
per sentir-nos tots més germans i implorar la fi de la guerra.
“Qui fa la guerra, oblida la humanitat, no el preocupa la vida de les persones
sinó que anteposa els seus interessos i la seva ànsia de poder.
Es deixa portar per la lògica diabòlica de les armes
i s'allunya de la gent comuna, que vol la pau.
La gent comuna és sempre la veritable víctima de tots els conflictes,
ja que paga amb la seva pell la bogeria de la guerra" Papa Francesc
