Déu i les noves tecnologies

a. Grava a Déu en el teu disc dur.
b. Navega pel seu internet: el món està ple d'Ell.
c. El pots trobar a qualsevol programa: al de la pregària, al de l'oci, al de la natura, al de l'home... Tan sols has de saber buscar-lo.
d. Vés amb compte! Hi ha virus perillosos: egoisme, mandra, orgull, odi, etc.  que destrueixen la comunicació amb Ell.
e. Tingues sempre un bon antivirus.
f. Truca'l de tant en tant o, si no tens forces de parlar-li, fes-li trucades perdudes.
g. No estiguis sempre comunicant o Ell no et podrà trucar mai.
h. Si no contesta, potser es que no tens prou saldo o has confós el número. 

Però no pateixis que segur que Ell haurà rebut el teu missatge.
i. Recorda que no estàs mai sol. Hi ha moltes persones on-line.
j. I per damunt de tot ... NO L'ESBORRIS MAI.

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

EL VIROLAI

Rosa d'abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d'or els angelets serraren

eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del Cel que els Serafins baixaren,

deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Amb aquest cant de Jacint Verdaguer pregarem avui a Maria, perquè ens ajudi a tots nosaltres a seguir el camí del seu fill Jesús.

Mare nostra, tu vas ser una dona molt valenta 

i vas saber escoltar el que Déu et demanava a cada moment. Ajuda'ns a estar atents al que ens demana a cadascú de nosaltres.

Felicitats a totes les Montserrats!

L'AMOR

L'amor no és fet i acabat, es va fent.

No és vestit ja fet, sinó roba per tallar, muntar i cosir.

No és un pis venut i claus en mà, sinó casa a projectar,

construir, mantenir i, sovint, adobar.

No és pas un cim vençut, sinó sortida de la vall,

grimpades apassionants, adés caiguda dolorosa

entre el fred de la nit o l'ardència d'un sol abrusador.

No és ancoratge segur al port de bonança,

sinó àncora llevada i viatge a plena mar, amb brisa o tràngol.

No és sobtada aparició de la vida nova, perfecta de naixença,

sinó broll de font i llarg camí de riu, ple de meandres,

adés eixut, adés ple a desbordar, però sempre escolant-se vers la mar infinita.

                                       M. QUOIST

Dóna'ns Senyor...

Dóna'ns, Senyor, la llum

que ens permeti veure

el teu amor al món

malgrat les equivocacions dels homes.

Dóna'ns la fe

per confiar en la teva bondat

malgrat la nostra ignorància i debilitat.

Dóna'ns la saviesa

perquè puguem continuar pregant

amb un cor humil.

I mostra'ns

el que cadascun de nosaltres pot fer

per afavorir l'arribada del dia

de la pau universal.

 

(F. Borman, astronauta)

AMISTAT

Ja  vam  comentar  que  les  dites  i  refranys  poden versar sobre  un  tema.  L’amistat  per  exemple  n’és  un.

Escolta  aquests  i  aprenem-ne:  

- Les  persones  que  busquen  amics  sense  defectes,  al  final  es  queden  sols.      

- L’amistat  només  es  pot  donar  quan  hi  ha  respecte  mutu  i  en  un  esperit  de  sinceritat.      

- L’única  manera  de  fer  un  amic  és  ser-ho.      

- Els  amics  mai  necessiten  una  raó  per  a  quedar  amb  tu.  Només  esperen  que siguis  tu  mateix,  i  s'alegren  per  això.  

- Els  victoriosos  tenen  molts  amics;  els  vençuts,  bons amics.    

- No  té  cap  amic  el  qui  té  massa  amics.      

Ja  has  pensat  com  són  els  teus  amics?  I  com  ets  tu  com  a  amic?        

    

LA VERITAT

Fa molts anys va existir un rei que era molt autoritari, i que sempre feia allò que volia, sense importar-li massa els savis consells que li donaven els seus ministres. És més, quan algun ministre no li feia la pilota i deia tot allò que el rei volia escoltar, corria el perill de perdre el seu càrrec i, de vegades, fins i tot el seu coll.
Aquest rei va preguntar un dia als seus ministres:
- Creieu que governo el país amb saviesa i justícia?
Els seus ministres li van respondre:
- I tant, majestat! Sou un governant just i savi! No n’hi ha hagut mai cap de tan assenyat com vos.
Només un dels seus ministres no hi va estar d’acord, i va dir:
- No crec que sigueu tan savi com us penseu, senyor.
- I per què? –va preguntar el rei.
- Doncs perquè heu nomenat hereu el vostre germà petit, i això us portarà dificultats. No ha estat una acció massa intel·ligent, que diguem –va respondre el ministre.
- El rei es va enfurismar, i immediatament el va destituir del seu càrrec.
Pocs dies més tard, el rei va preguntar novament a un altre dels seus ministres:
- Creus que actuo amb bondat i saviesa?
El ministre va respondre:
- Penso que vostra majestat és un rei bo i benvolent.
- I per què penses així? –va preguntar el rei.
I el ministre va respondre:
- Perquè els reis bons i benvolents tenen ministres lleials i fidels. I els ministres lleials i fidels diuen la veritat als seus reis, fins i tot quan saben que aquesta veritat no agradarà al rei, i acabin essent destituïts. Si vostra majestat no fos bo i benvolent, no tindria un ministre tan sincer i valent com el qui va ser destituït l’altra dia.
Després de sentir això el rei, profundament impressionat, va cridar novament el seu antic ministre i el va restituir de nou en el seu càrrec.

ACTITUD

Quant més visc, més m'adono de l'impacte que l'ACTITUD té sobre la meva vida.

La meva ACTITUD, per a mi, és més important que els fets.

És més important que el passat, que l'educació,

que el diners, les circumstàncies, 

que els fracassos, que l'èxit, 

que el que altres persones pensen, diguin o facin.

És més important que les aparences, els dons o la destresa per a tenir èxit. 

És nostra l'elecció de l'ACTITUD que assumirem en resposta a tota situació.

No podem canviar el nostre passat,

no podem canviar el fet que la gent actuï de determinat manera.

No podem canviar l'inevitable.

L'única cosa que podem fer és tocar l'única corda que tenim, 

i aquesta és la nostra ACTITUD.

Estic convençuda que la vida esta constituïda per un % del que em passa i el % de com reacciono davant això. I així és també amb mi.

En tot moment som responsables de la nostra ACTITUD.

Certament, la nostra manera de ser depèn totalment de la nostra ACTITUD.