L'amor no és
fet i acabat, es va fent.
No és vestit
ja fet, sinó roba per tallar, muntar i cosir.
No és un
pis venut i claus en mà, sinó casa a projectar,
construir,
mantenir i, sovint, adobar.
No és pas un
cim vençut, sinó sortida de la vall,
grimpades
apassionants, adés caiguda dolorosa
entre el
fred de la nit o l'ardència d'un sol abrusador.
No és
ancoratge segur al port de bonança,
sinó àncora
llevada i viatge a plena mar, amb brisa o tràngol.
No és
sobtada aparició de la vida nova, perfecta de naixença,
sinó broll
de font i llarg camí de riu, ple de meandres,
adés eixut,
adés ple a desbordar, però sempre escolant-se vers la mar infinita.
