Per a reflexionar...

 "La natura ha donat a l'home una boca i dues orelles, 

de manera que escoltem el doble del que parlem" Epíctet (55-135 A. C.)

"Obeïu més als qui ensenyen que als qui manen" (Sant Agustí d'Hipona, 354-430)

Música

La música realitzada en grup és una expressió que permet 

compartir i transmetre emocions i experiències a les persones que la practiquen 

i potencia el desenvolupament harmoniós del cos, 

de l'esperit i de les relacions socials. (Blanking, 1994)

Practicar la música en grup ajuda a la formació integral de la persona 

i fomenta valors i actituds com el respecte, la capacitat de cooperació i la solidaritat.

Mireu com canten junts aquest alumnes de 5è i 6è de primària:

 

Els dos viatgers i l'os

Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un os enorme que llançava terribles rugits.

– Socors! Auxili! – van cridar.
Un d’ells de seguida es va enfilar a les branques d’un arbre buscant refugi. Però el seu amic no va poder fer el mateix.
– Dona’m la mà i puja’m! – va suplicar – Corre! Afanya’t!
– No puc! – va replicar el primer mentre pujava cada cop més amunt – Si t’ajudo, corro el risc de caure … i no vull que l’os em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles.

De sobte, l’home es va deixar caure a terra. “He sentit a dir que un os mai ataca a un cadàver” – es va dir per a ell el viatger – “Em faré el mort”.
Immòbil, es va fer el mort, mentre l’os l’anava ensumant. Després l’animal se’n va anar, realment convençut que l’home estava mort.
Quan l’os se n’havia anat, l’altre viatger va baixar de l’arbre i li va dir al seu amic:
– Has tingut molta sort! Te n’has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n’haurà anat l’os. Fins i tot m’ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l’orella! – va dir – Que t’ha dit?
– L’os m’ha recomanat que no torni a viatjar amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics.

Els bons amics s’ajuden en moments bons i dolents. 

L'AMOR I EL PERDÓ

L’amor i el perdó a la paràbola del Fill pròdig:

“​El pare no surt a la recerca del fill, perquè respecta la seva llibertat, però vetlla i espera el seu retorn, per acollir-lo. Quan torna el fill, el pare el fa calçar (signe d’home lliure), li posa un anell (li retorna la filiació), i fa matar el vedell gras per menjar i celebrar-ho. És capgirar els manaments que complien els fariseus: en lloc d’allunyar els pecadors, els acull i celebra el retrobament ... aquest és el comportament de Déu.” “Sense esperar les explicacions del seu fill, sense fer-li preguntes ni retrets, el pare li restableix la seva dignitat perduda."  Jesús intenta fer-nos conèixer Déu tal com és, i no pas com nosaltres l’imaginem.

UN FUTUR QUE SIGUI NOU

Aquest cant està inspirat en les paraules del bisbe màrtir del Salvador,

Òscar Romero: "Hem de ser profetes d'un futur que no sigui nostre”.

Un futur que no haguem dissenyat nosaltres i que sigui de Déu.

"Vull un futur que sigui nou”. Aquest futur només el construirem

si ens abandonem al misteri de l'Amor. Un camí on cal valor.

 

FRASES PER A PENSAR...

"Hi ha una força motriu molt més poderosa que 

el vapor, l'electricitat o l'energia atòmica: la voluntat." (Albert Einstein)

"Les actituds són molt més importants que les aptituds." (Winston Churchill)

"Som allò que  fem diàriament. 

De tal manera que l'excel·lència no és un acte, sinó un hàbit." (Aristòtil)

PREGAR

Pregar significa obrir el cor a Déu.

Quan preguis, dirigeix-te a Déu com un fill es dirigeix al seu pare,

un pare que sap bé el que necessita el fill abans de demanar-li.

Pregar és una estona dedicada a Déu

per demanar ajuda, per donar gràcies, per demanar perdó...

L’actitud que ens assenyala Jesús per pregar és la d’un nen

perquè els nens tenen la capacitat d’admirar-se davant la realitat.