De la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint (13, 1-2)
“Si jo parlés els llenguatges dels
homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un
címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis
amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure
les muntanyes, però no estimés, no seria res”.
Pregària
Senyor, ensenya’ns
a pensar en els altres i a estimar, sobretot,
aquells a qui ningú estima.
Concedeix-nos la gràcia de comprendre que,
mentre nosaltres vivim una vida feliç,
hi ha milions de persones, que també són fills teus i germans nostres,
que moren de fam, sense haver merescut morir de fam,
que moren de fred, sense haver merescut morir de fred.
No permetis, Senyor, que nosaltres visquem feliços en solitari.
a pensar en els altres i a estimar, sobretot,
aquells a qui ningú estima.
Concedeix-nos la gràcia de comprendre que,
mentre nosaltres vivim una vida feliç,
hi ha milions de persones, que també són fills teus i germans nostres,
que moren de fam, sense haver merescut morir de fam,
que moren de fred, sense haver merescut morir de fred.
No permetis, Senyor, que nosaltres visquem feliços en solitari.
