Senyor,
ja que heu posat en el meu cor
tanta alegria,
plagui-us d'estendre-me-la
en tot el cos: a la meva cara,
als meus ulls, a les meves mans.
ja que heu posat en el meu cor
tanta alegria,
plagui-us d'estendre-me-la
en tot el cos: a la meva cara,
als meus ulls, a les meves mans.
Noble Senyor!
Quan recordo la vida eterna
i la contemplo,
em trobo ple i cobert d'alegria.
Tan ple n'estic,
que la mar no és més plena d'aigua.
Quan recordo la vida eterna
i la contemplo,
em trobo ple i cobert d'alegria.
Tan ple n'estic,
que la mar no és més plena d'aigua.
Ah Senyor!
És tan gran l'alegria
que Vós heu posat en mi,
que la meva força
se sent més forta i més gran
que la de les muntanyes.
Ni el ferro ni l'acer
no són més forts que jo...
És tan gran l'alegria
que Vós heu posat en mi,
que la meva força
se sent més forta i més gran
que la de les muntanyes.
Ni el ferro ni l'acer
no són més forts que jo...
Ah Senyor!
El meu gaudi d'alegria i de força,
com menys me l'atribueixo a mi,
més l'atribueixo a Vós:
car poc valdria
si me l'atribuïa a mi.
Per això, plagui-us, Senyor,
que tot el bé l'entengui de Vós,
que sou el meu Creador i el meu Déu.
El meu gaudi d'alegria i de força,
com menys me l'atribueixo a mi,
més l'atribueixo a Vós:
car poc valdria
si me l'atribuïa a mi.
Per això, plagui-us, Senyor,
que tot el bé l'entengui de Vós,
que sou el meu Creador i el meu Déu.
Autor: Ramon Llull, Llibre de Contemplació
