S’entén
per interioritat la capacitat que tenim de reflexionar i guardar els
esdeveniments en el cor, i això es tradueix en una manera de ser i d’estar que
ens fa sensibles a la realitat, receptius als diferents valors de les coses, de
les persones i de la vida en general. Aquesta capacitat d’interiorització està
vinculada a la possibilitat que tenim les persones de viure des del propi
interior, sense deixar-nos emportar pel món que ens envolta.
Pensem
en imatges que ens ajuden a entendre la importància de la interioritat per a la
persona: un jardí, un bosc amb totes les
seves plantes. Cada planta té la seva pròpia identitat, però, que seria de cada
planta si no tingués arrels?. L’arrel no es veu, però és el més important. Ja
ho deia el Petit Princep: “el que és essencial és invisible als ulls”.
L’
existència de les persones està vinculada a la possibilitat de viure des d’ un
“eix interior” que doni sentit al conjunt: fonamentar la nostra vida, créixer i
donar fruit.
