SOPETES

- Però, petita, què estàs fent?
- Menjo sopetes.
- Tu soleta i amb la forquilla? - Sí, oi que és xuli? Ja sóc molt gran!
- Que no veus que així no acabaràs mai!
- És veritat. Se m'escapa tota pels forats!
- Per menjar carn i patates ja està bé la forquilla, però per la sopa necessites la cullera.
- És clar! Que llest que ets germanet.
- Té la cullera bonica i disfruta del dinar.
 

 A vegades ens sentim com la nena de la sopa; les coses se'ns escapen i no sabem com aprofitar més el que tenim. 

La solució podria ser canviar de manera de fer, d'actitud; 

estar més atents, posar-hi més ganes, esforçar-nos i no tenir mandra... 

No mengem la sopa amb forquilla!

Visquem la vida amb intensitat i no deixem que les coses importants ens passin de llarg. Estiguem sempre atents i amb actitud d'estimar, de comprendre, i de col·laborar.
Jesús tu ets el nostre model, ajuda'ns!