Em miro al mirall.
No per presumida,
sinó amb mirada de novetat,
com qui no ha vist mai un ésser humà.
Tens comptats
els meus cabells, les meves pestanyes.
Has teixit les meves cèl·lules, has
estimat tot el que sóc abans que existís.
És meravellós contemplar-ho ara, tan
exuberant, a ple color.
Gràcies pel regal de la vida Déu meu.
Gràcies per
confiar en mi i donar-me llibertat, també avui. Gràcies!
(Text extret de pregaria.cat)
