Avui, quan en el món és negra nit, en l’esperança que em dona la Bona Nova, crido ben fort la meva fe en el futur de la humanitat.
No vull creure que les circumstàncies actuals dispensin els
homes de fer una terra millor.
No vull creure que l’ésser humà només és un bri de palla que
el corrent de la vida fa voleiar i que no pot influir en res en el curs dels
esdeveniments.
No vull compartir l’opinió dels qui pretenen que l’home és
captiu del racisme i de la guerra, que l’aurora radiant de la pau i de la
fraternitat no serà mai una realitat.
Jo crec que la veritat i l’amor diran la darrera paraula,
que la vida, encara que de vegades sembli vençuda, resta sempre més forta que
la mort.
Jo crec fermament que, fins i tot enmig dels obusos que
esclaten i dels canons que tronen, hi queda sempre l’esperança d’un matí
assolellat.
Jo goso creure que un dia tots els habitants d’aquesta terra
podran rebre tres àpats a la jornada per a la vida del cos, l’educació i la
cultura per a la salut de l’esperit, la igualtat i la llibertat per a la vida
del cor.
Crec també que un dia tota la humanitat reconeixerà que Déu
és la font del seu amor. Jo crec que la bondat ens salvarà i que donarà, com a
fruit, la pau.
(Text extret del discurs de Martin Luther King en el moment de rebre el Premi Nobel de la Pau, el 1964)
