“Lloat siguis, Senyor” – cantava Sant Francesc d’Assís. I en
aquest càntic ens deia que la nostra casa comuna és també com una germana, amb
la que compartim existència, i com un mare que ens acull en els seus braços.
Però com cuidem a la germana Terra? L’activitat descontrolada de l’esser
humà, l’explotació abusiva dels recursos naturals, la generació constant de
residus... l’està maltractant, devastant.
És un repte urgent protegir la nostra casa comú i buscar altres
maneres de desenvolupament sostenible i integral. Necessitem una solidaritat
universal nova davant aquest gran repte.
"Lloat siguis, Senyor, per la mare terra que ens sustenta i ens nodreix, produeix fruits, flors i arbres..."
