L’únic supervivent d’un naufragi va arribar a una illa deshabitada. Va pregar a Déu desesperadament per ser rescatat, però cada dia buscava a l’horitzó una ajuda que no arribava... Cansat, començà a construir-se una senzilla cabana de fusta per protegir-se.
Un dia, després
d’anar a cercar quelcom per alimentar-se, quan va arribar a la cabana la va
trobar en flames, amb una gran columna de fum aixecant-se cap al cel. “Oh, Déu
meu! Com pots fer-me això? Ara si que ho he perdut tot!” es lamentava...
L’endemà, es va
despertar amb el so d’un vaixell que s’apropava a l’illa. Venia a salvar-lo
gràcies a la columna de fum que havien vist des de lluny.
Es fàcil perdre l’esperança o desesperar-se quan les coses van malament. Quan tot es torna fum, no dubtis que l’ajuda de Déu ve de camí.
