UNA CANÇÓ PER A LA CASTANYERA...

 

CASTANYADA, TOTS SANTS i DIA DELS DIFUNTS

L'1 i 2 de novembre se celebren

les festivitats de Tots Sants i el Dia dels Difunts.

El costum de menjar castanyes i panellets per aquestes dates es vincula

amb els professionals que tocaven les campanes a les esglésies coincidint 

amb la festivitat de Tots Sants. 

Els campaners feien torns per tocar les campanes

i entre toc i toc menjaven castanyes.

També les famílies es reunien i menjaven castanyes torrades i panellets 

acompanyats de moscatell mentre resaven el rosari i pregaven pels difunts.

L'ESFORÇ

El valor de l’esforç en la formació d’una persona és essencial. 

Lluitar per les coses que volem aconseguir, 

és una qualitat molt positiva de les persones 

i que hem de potenciar des de ben petits.

No deixis per demà el que puguis fer avui.

 

"L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia". Robert Collier

 

EN QUIN ESGLAÓ ESTÀS?

La cordada

... La bellesa dels cims,

la llibertat dels grans espais,

els durs plaers de l'escalada

 i el retrobament amb la natura,

resultarien pobres i a vegades amargs sense l'amistat de la cordada.

La cordada constitueix molt més que un vincle material,

constitueix amistat fraternal, feta d'amabilitat desinteressada, 

de lluita conjunta i d'alegries compartides...

Avui el bon dia el dediquem a la germana Carmen Yerro,

entranyable, recordada i estimada per molts dels seus alumnes.

Treballadora, oberta, parladora i entusiasta,

sempre tenia una rialla i estava de bon humor.

El seu testimoni de fe, de servei i de dedicació als alumnes

i al  col·legi (va estar més de 40 anys a Tarragona)

està ben viu en els que la van conèixer.

El personatge de la setmana

 EL TELÈFON DE L'ESPERANÇA

La primera notícia que es té de la creació d’un telèfon de l’esperança data del final de la segona guerra mundial a Anglaterra.  A Espanya, es va fundar a Bilbao l’any 1968, pel sacerdot Jesús Biain, que en tenir notícia dels telèfons d’ajuda a altres llocs de món, va veure la necessitat de crear un servei similar a Espanya.  El mes de març de 1969, va néixer el Telèfon de l’Esperança a Barcelona, fundat per mossèn Miquel Àngel Terribas i Alamego, que el va dirigir fins el 1986.

El Telèfon de l’Esperança és una ONG que dona atenció telefònica a qualsevol persona que necessiti ser escoltada. Són voluntaris formats específicament per fer aquesta tasca de forma anònima, apolítica, aconfessional i confidencial.

La seva finalitat és acompanyar i donar suport a qualsevol persona que els truqui, sigui quina sigui la problemàtica que presenti. No jutgen, ni aconsellen ni diuen què és el que s’ha de fer. Són experts en escoltar de forma activa perquè sigui la mateixa persona qui trobi les possibles vies per afrontar la situació que està vivint.

Són “una veu amiga” que pretén parlar d’igual a igual i compartir un temps amb qui els truqui, sense presses ni altres condicionants.

El 2009 aquesta Fundació va rebre la “Creu de Sant Jordi"·.

“Ens traiem el barret davant els voluntaris que, sense rebre res a canvi, dediquen unes hores mensuals a donar suport a persones immerses en veritables drames. Són gent molt positiva, quan parles amb ells reps una injecció d’energia vital. Sempre que hi hagi persones així, la societat tindrà garantia d’un futur millor”, afirma orgullosa la presidenta de l’Organització.

Irish blessing

 

Que el camí ens porti a trobar-nos,
que el vent bufi sempre al teu favor,
que el sol brilli càlidament sobre el teu rostre,
que la pluja xopi suaument les teves terres
i que, fins que tornem a trobar-nos,
Déu et guardi en el palmell de la seva mà.

May the road rise to meet you,
May the wind be always at your back.
May the sun shine warm upon your face,
The rains fall soft upon your fields.
And until we meet again,
May God hold you in the palm of his hand.

ANEU i CONVIDEU A TOTHOM A LA FESTA

Ahir va ser la jornada del DOMUND

amb el lema "Aneu i convideu a tothom a la festa".

DOMUND

Compta amb mi sense condicions! Sense excepcions!

Jo t'ofereixo la meva mà que pot amb el que no puguis,

si som més mans la càrrega serà més lleugera.

T'ofereixo la meva mà i si vols fem un tracte,

ens donem la mà així, sense demanar res a canvi.

mans ... per transformar el món

mans ... que s'ofereixen i es donen

mans ... que poden assenyalar-te el rumb

mans ... per fer més fàcil el camí als altres

mans ... que poden ser el teu instrument

mans ... que reben molt més

mans ... dels què estem disposats.

mans ... per a la missió.

DOMUND

 El diumenge 20 d'octubre se celebrarà el DOMUND, diumenge mundial de les missions. 

Aquesta jornada se celebra per a donar suport als missioners d'arreu del món 

que duen a terme la seva missió enmig dels més necessitats. 

En aquest dia l'Església llença una especial invitació a tots els cristians 

a estimar i a ser conscients que tots podem ser missioners i 

testimonis de l'Amor de Déu, al lloc on vivim.

Per a reflexionar

Comencem la setmana amb unes frases per reflexionar:

"La tolerància significa adonar-se que qui tenim davant 

és un germà nostre, que amb el mateix dret que nosaltres 

opina el contrari." (Antoni Maura)

“Quan el fanatisme gangrena el cervell, la malaltia és quasi incurable.” (Voltaire)

“El sentit de l'humor és un gran remei. 

Mai a la vida he vist un fanàtic amb sentit de l'humor. 

Ni he vist que una persona amb sentit de l'humor es convertís en un fanàtic. 

Amb freqüència, els fanàtics són molt sarcàstics però no tenen gens d'humor. 

Tenir sentit de l'humor implica tenir habilitat per riure's d'un mateix.” (Amos Oz)

ELISABETH EIDENBENZ

Zuric, 12 de juny de 1913 — Zuric, 23 de maig de 2011

L'Elisabeth treballà de mestra en diferents col·legis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1937, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Col·laborà en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola dins de la zona republicana i l’any 1939, ajudà moltes persones del bàndol republicà a fugir al Rosselló, on es quedà per continuar la feina iniciada a l’Estat Espanyol.

Davant les horroroses condicions en què malvivien els exiliats espanyols reclosos als camps de refugiats francesos, va decidir fundar la Maternitat d’Elna. Allí reberen assistència les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i també moltes dones jueves que fugien de l’ocupació nazi i les quals foren ateses falsejant la seva identitat.

Aquesta maternitat funcionà del 1939 al 1944, data en què l’exèrcit nazi la clausurà. Però durant el seu funcionament van salvar aproximadament 400 nadons de l’Estat espanyol i 200 nadons jueus procedents d’Europa.

Però la història d’Elisabeth Eidenbez va passar desapercebuda molts anys, fins que el 2002 fou guardonada pel govern d’Israel rebent la medalla dels Justos de Nacions. L’any 2006 el Govern de la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. I el mateix any rebé la Cruz de Oro de la Orden Civil per part del Govern espanyol.

El seu coratge i la seva solidaritat són un exemple per a tots!!

DIMECRES, CANÇÓ

 

MARE de DÉU del ROSER

Avui se celebra el dia de la Mare de Déu del Roser.

És una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.

El seu nom prové del mot "roser" que tant fa referència a la 

planta (un roser) com al rosari (en català medieval).

Antigament la festa se celebrava el mes de maig.

S'atribueix a Sant Domènec de Guzmán l'origen d'aquesta devoció

i també la institucionalització del res del rosari.

Per això, sovint, en moltes representacions de la Mare de Déu del Roser

apareixen sants dominics com sant Domènec, Ramon de Penyafort o Tomás d'Aquino.

Tradicionalment s'invocava a la Mare de Déu del Roser dient:

" Verge Santa del Roser, feu que en aquesta casa 

no hi hagi ni poc ni massa, però sí el just per viure bé."

Gràcies Senyor

El Senyor és bo, és un refugi en dies d'opressió. Guarda els qui es refugien en ell (Nahum 1,7)

Déu Pare, gràcies perquè et puc anomenar "Pare"!

Gràcies per ser el meu refugi.

Quin regal més meravellós. Mai em falles, sempre m'estimes,

sempre tens les portes obertes del teu refugi

on m'esperes amb els braços oberts 

per donar-me una amorosa abraçada,

i renovada esperança pel meu futur.

Gràcies!

HURACÀ

 

HISTÒRIES

En certa ocasió es queixava un deixeble al seu Mestre: 

«Sempre ens expliques històries, però mai ens en reveles el significat» 

El Mestre li va replicar: 

«T'agradaria que algú t'oferís fruita i la mastegués abans de donar-te-la?».

Ningú no pot descobrir el teu propi significat enlloc teu. Ni tan sols el Mestre.