EL TELÈFON DE L'ESPERANÇA
La primera notícia
que es té de la creació d’un telèfon de l’esperança data del
final de la segona guerra mundial a Anglaterra. A Espanya, es va fundar a Bilbao l’any 1968, pel
sacerdot Jesús Biain, que en tenir notícia dels telèfons d’ajuda a altres llocs
de món, va veure la necessitat de crear un servei similar a Espanya. El mes de març de 1969, va néixer el Telèfon
de l’Esperança a Barcelona, fundat per mossèn Miquel Àngel Terribas i Alamego,
que el va dirigir fins el 1986.
El Telèfon de
l’Esperança és una ONG que dona atenció telefònica a qualsevol persona que
necessiti ser escoltada. Són voluntaris formats específicament per fer aquesta
tasca de forma anònima, apolítica, aconfessional i confidencial.
La seva finalitat
és acompanyar i donar suport a qualsevol persona que els truqui, sigui quina
sigui la problemàtica que presenti. No jutgen, ni aconsellen ni diuen què és el
que s’ha de fer. Són experts en escoltar de forma activa perquè sigui la
mateixa persona qui trobi les possibles vies per afrontar la situació que està
vivint.
Són “una veu amiga”
que pretén parlar d’igual a igual i compartir un temps amb qui els truqui,
sense presses ni altres condicionants.
El 2009 aquesta
Fundació va rebre la “Creu de Sant Jordi"·.
“Ens traiem el
barret davant els voluntaris que, sense rebre res a canvi, dediquen unes hores
mensuals a donar suport a persones immerses en veritables drames. Són gent molt
positiva, quan parles amb ells reps una injecció d’energia vital. Sempre que hi
hagi persones així, la societat tindrà garantia d’un futur millor”, afirma
orgullosa la presidenta de l’Organització.