Només ens acariciarà l'amor que prodiguem.
Només ens alegrarà el
somriure que regalem.
Només ens alimentarà el
pa que hàgim compartit.
Només ens guiarà la
veritat que proclamem.
Només ens guarirà el
consol del malalt que visitem.
Només ens donarà pau
l'ofensa que perdonem.
Així, la humil
solidaritat de cada dia construeix fraternitat i enriqueix les nostres vides...
perquè només ens queda el
que donem!
El 5 de novembre es va confirmar oficialment la presència de la primera llopada a Catalunya en més de 100 anys. Es tracta de dos adults i tres cadells de llop nascuts aquest any en una àrea molt extensa, a cavall entre l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà.
El llop va desaparèixer
a causa de la caça, en un moment en què li era molt difícil sobreviure. No
quedaven gairebé cérvols, cabirols, daines ni muflons. Fins i tot els senglars
eren poc abundants.
Avui, la situació als
boscos és molt diferent i les espècies de les quals s’alimenta el llop s’han
multiplicat, en bona part per la falta d’enemics naturals. Per aquest motiu, el
retorn del llop és un procés natural i lògic, que pot contribuir a recuperar
l’equilibri dels boscos pel que fa al nombre d’alguns animals, per exemple.
I el naixement
d’aquests cadells és una notícia molt important, tot i que pugui generar certa
por a la població. Per això se’n fa un seguiment acurat i es treballa perquè
puguin coexistir amb les activitats humanes, especialment amb el sector
ramader.
Clica la imatge
.jpg)
Avui, com moltes vegades, les coses petites passen desapercebudes: petites almoines, petits sacrificis, petites pregàries; però el que sembla petit i poc important representa sovint el coronament de les obres mestres. Només Déu les descobrirà en el nostre cor, de la mateixa manera que només Jesús veié la generositat de la viuda.
La generositat de la
viuda pobra és una bona lliçó per als cristians. Podem donar moltes coses, com
la gent rica que «tiraven les seves ofrenes a la sala del tresor» (Lc 21,1).
Però res de tot això no tindrà valor si tan sols donem “d'allò que ens sobra”,
sense amor ni esperit generós, sense oferir-nos nosaltres mateixos.
Cada 20 de novembre es celebra el Dia universal dels drets dels Infants,
commemoració dels acords que impulsà l'ONU l'any 1989
amb l'objectiu de garantir la protecció dels infants i joves menors de 18 anys.
(Si vols veure el reportatge clica a la imatge:)
"La foscor no pot expulsar la foscor: només la llum ho pot fer. L'odi no pot expulsar l'odi: només l'amor ho pot fer."
"La fe és fer el primer pas, fins i tot quan no pots veure tota l'escala."
"La pregunta més persistent i urgent sobre la vida és, què estem fent pels altres?"
Quan mirem el nostre entorn, què hi veiem?
El que creiem que hi ha, o el que realment hi ha?
Caminant pel carrer o bé quan estem jugant al parc,
moltes vegades ens passa que només veiem allò que volem,
la resta no ens interessa, no la mirem.
No t'ha passat mai que tot d'una descobreixes alguna cosa
que sempre ha estat allí i que mai havies fixat
la teva atenció?
Quantes persones hauràs deixat de mirar?
Per davant de quants companys hauràs passat i no els hauràs ni vist ni saludat?
Tot allò que tu no veus, tot allò que tu no mires
perd l'oportunitat d'acompanyar-te, d'ajudar-te.
Tu perds l'oportunitat de sentir, de
compartir, de gaudir...
Mirem a fons i deixem que la vida
ressoni dins nostre.
No siguem cecs a allò que Déu ens
ofereix.
Jesús, tu vas viure amb els ulls ben oberts a tot allò que t'envoltava.
Ajuda'm a saber mirar i a saber veure
amb intensitat, amb il·lusió, amb sentiment...
Sant Albert, el Magne, va néixer a principis del s.XIII a Baviera i va morir el 15 de novembre de 1280, a la seva cel·la del convent de la Santa Creu de Colònia (Alemanya). Per aquest motiu, el 15 de novembre, es celebra la diada de Sant Albert.
Sant Albert fou
bisbe i frare dominic i una autoritat en moltes disciplines acadèmiques com la física,
les matemàtiques, la biologia, la geologia, l’astronomia, la filosofia i l’alquímia.
No és estrany doncs que sigui aquest sant el patró dels científics i les científiques!
Sant Lluc diu que «Jesús els ensenyava sobre la necessitat de pregar sempre i no defallir» (Lc 18,1).
Sabem que podem fer pregària lloant el Senyor o donant-li gràcies,
o reconeixent la nostra debilitat humana, implorant la misericòrdia de Déu,
però la major part de les vegades serà de petició d'alguna gràcia o favor.
I, encara que no aconseguim de moment el que demanem,
només el fet de poder-nos adreçar a Déu,
de poder explicar-li la pena o la preocupació,
serà ja la consecució d'alguna cosa, i segurament
—encara que no de manera immediata, sinó en el temps—,
obtindrem resposta, perquè Déu,
«¿no
farà justícia als seus elegits, que clamen a ell nit i dia?» (Lc 18,7).
Quan mireu les notícies, què hi veieu més sovint: coses bones o dolentes?
Avui destacarem una bona notícia, perquè cada dia hi ha accions bones a destacar, que donen esperança!
Clica la imatge
Pren-te temps per fer alegres els altres
és la joia de l'home.
Pren-te temps per comprendre
és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar
és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per a descansar
és una ajuda per al cos i per a l'ànima.
Pren-te temps per ajudar als altres
és la font de la convivència.
Fa molt de temps, un vell rabí va demanar als seus alumnes com es podia saber en quin
moment
s’acaba la nit i comença el jorn.
- "És
quan es pot distingir sense dificultat, de lluny, un gos d’un moltó?"
- "No",
diu el rabí .
- "És
quan podem distingir una palmera d’una figuera?"
- "No,
no", diu el rabí.
- "Aleshores,
quan és?", van demanar els alumnes.
I el rabí va respondre:
- "És quan mirant el rostre de qualsevol home o dona
reconeixes el
teu
germà o la teva germana. Fins aleshores encara és de nit dintre del teu
cor".
(conte jueu)
...I als joves us dic que si voleu viure feliços, tingueu una idea en la que creure, viviu per servir aquesta idea, no us deixeu esclavitzar pel mercat. El món que tindrem serà el que siguem capaços d'aconseguir entre tots... (José Mujica, president de l'Uruguai entre 2010-2015)
No hi ha res en aquesta terra més valuós que
ser agraciat amb una amistat veritable. (St Tomàs d'Aquino)
El meu millor amic és el que treu el millor de mi. (Henry Ford.)
Un amic és algú que et dóna tota llibertat per ser tu mateix. (Jim Morrison.)
L'amor és l'única força capaç de transformar
un enemic en amic. (Martin Luther King)
