Quan mirem el nostre entorn, què hi veiem?
El que creiem que hi ha, o el que realment hi ha?
Caminant pel carrer o bé quan estem jugant al parc,
moltes vegades ens passa que només veiem allò que volem,
la resta no ens interessa, no la mirem.
No t'ha passat mai que tot d'una descobreixes alguna cosa
que sempre ha estat allí i que mai havies fixat
la teva atenció?
Quantes persones hauràs deixat de mirar?
Per davant de quants companys hauràs passat i no els hauràs ni vist ni saludat?
Tot allò que tu no veus, tot allò que tu no mires
perd l'oportunitat d'acompanyar-te, d'ajudar-te.
Tu perds l'oportunitat de sentir, de
compartir, de gaudir...
Mirem a fons i deixem que la vida
ressoni dins nostre.
No siguem cecs a allò que Déu ens
ofereix.
Jesús, tu vas viure amb els ulls ben oberts a tot allò que t'envoltava.
Ajuda'm a saber mirar i a saber veure
amb intensitat, amb il·lusió, amb sentiment...
