"Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué:
-Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure."
(Lc 21, 1-4)
.jpg)
Avui, com moltes vegades, les coses petites passen desapercebudes: petites almoines, petits sacrificis, petites pregàries; però el que sembla petit i poc important representa sovint el coronament de les obres mestres. Només Déu les descobrirà en el nostre cor, de la mateixa manera que només Jesús veié la generositat de la viuda.
La generositat de la
viuda pobra és una bona lliçó per als cristians. Podem donar moltes coses, com
la gent rica que «tiraven les seves ofrenes a la sala del tresor» (Lc 21,1).
Però res de tot això no tindrà valor si tan sols donem “d'allò que ens sobra”,
sense amor ni esperit generós, sense oferir-nos nosaltres mateixos.
