Malakai, home de
bé i propietari d'una propietat pròspera, decidí un dia emprendre un viatge per
una llarga temporada. Abans de marxar, organitzà als seus treballadors perquè,
mentre ell fos fora, tot funcionés correctament. Coneixent-los com els coneixia,
els cridà i els donà un encàrrec diferent a cada un:
-Sinon, tu tens
bon ull per als animals i saps fer bons tractes. Agafa aquests cinc talents i
multiplica’ls mentre jo estigui fora.
-Nathan,
coneixes com ningú el millor moment per agafar el raïm. Pren aquests dos
talents i multiplica’ls mentre jo estigui fora.
-Thaniel,
treballes la fusta amb mans d'or. Mira bé el que et dono: aquest talent és teu,
multiplica’l mentre jo estigui fora.
Sinon i Nathan
s'adonen de la confiança que diposita en ells el seu amo. El que acaben de
rebre és valuós i l'encàrrec és clar: millorar la propietat de Malakai amb les
monedes prestades. Saben que han d'estar atents a l'hora de moure els talents; De
vegades un perd més que guanya! I es posen treballar.
L'un i l'altre
treballen incansablement. Sinon compra cabres, fa nous ramats i aconsegueix una
bon guany. Nathan segueix les veremes de prop, obté un vi deliciós i sedós, i
aconsegueix una bon guany.
Thaniel, en
canvi, dubta i només pateix per aquell talent. És cert que té bones mans per a
la fusta però ... I si amb les seves peces perd diners? O, pitjor encara: i si
guanya diners i l'hi roben? Finalment, mogut només per la por, decideix no
utilitzar-lo i l'enterra en un dels camps propers.
-Millor que no
provi res. Aquí estarà segur- es repeteix convençut.
Un temps
després, acabat el viatge, Malakai torna a casa impacient per veure com ha
crescut la seva propietat. Sinon i Nathan s'acosten satisfets.
-Mira com hem
complert l'encàrrec, Malakai. Hem posat en marxa els diners que ens vas donar.
Els teus talents a les nostres mans han crescut! És una gràcia de Déu!
Malakai els escoltà,
content per les seves paraules, contagiat per la seva alegria.
-Quina gran
notícia. Veig que la confiança que us he donat ha estat ben merescuda. Si podeu
fer això amb el que us vaig donar, més encara us podré fer participar de la
meva riquesa. I a tu, Thaniel, com t'ha anat?
-Senyor, vaig
rebre el teu encàrrec amb molta responsabilitat. Després de pensar-ho molt,
vaig enterrar el talent per no arriscar-me a perdre res. Ja se sap, de vegades
és pitjor aventurar ... Ha estat la manera de cuidar-lo i de garantir que
estigués segur.
Malakai, a
l'escoltar aquestes paraules, es va indignar amb ell:
-Què has fet,
Thaniel? Els talents no poden quedar-se
enterrats! Els talents són per compartir i crear nous talents ! El que rebem no
és nostre, sinó que és per fer créixer la riquesa de tots... No has entès res
de res!
Quins talents
t'ha donat Déu a tu? Creus que els pots compartir amb els altres o els amagues?
